Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
Vilatge del tossal dels Umets (Torrefarrera)
Art romànic
Situació Basament d’un dels murs d’una construcció, fet amb carreus de gres ECSA-JI Rodríguez Aquest antic vilatge s’emplaça dalt d’una petita serra o tossal, al nord del poble de Malpartit, prop de la sèquia de l’Àguila Mapa 32-14 359 Situació 31TBG953197 Per a anar-hi des de Malpartit cal agafar en direcció nord el camí que porta a Alguaire aquest camí, en cosa d’1 km, passa al peu d’una serra denominada el tossal dels Umets, on es veuen les restes del vilatge Nucli urbà La punta meridional de la serra, separada d’ella per un fossat, és l’indret on hi ha els vestigis del vilatge Dalt del…
Harold Bloom

Harold Bloom
Jeanne Bloom (CC0)
Literatura
Crític i teòric literari nord-americà.
Nascut a la comunitat jueva, les seves primeres llengües foren l’ídix i l’hebreu, abans que l’anglès Graduat en literatura anglesa per la Universitat de Cornell 1951 i doctorat per la de Yale 1955, d’on fou professor fins el 1988, que passà a la Universitat de Nova York fins el 2004 Molt influït pel crític Northrop Frye, la seva obra sobresurt pels plantejaments innovadors que en el seu moment desafiaven les idees acceptades Les seves primeres obres Shelley’s Mythmaking , 1959 Blake’s Apocalypse , 1963 examinen la influència dels romàntics en poetes del segle XX Posteriorment, en obres com…
Joan Calví
Música
Teòleg i reformador protestant francès.
El seu nom original era Jean Cauvin, que ell llatinitzà en Calvinus Estudià filosofia a la Universitat de París, es llicencià en dret a la de Bourges i es doctorà a Orleans Durant els seus anys de formació entrà en contacte amb diversos teòlegs reformadors Les seves conviccions reformistes el forçaren a buscar refugi a Basilea el 1535 En aquesta ciutat suïssa ultimà i publicà la primera edició del seu influent tractat Christianæ religionis institutio 1536 Un cop establert a Ginebra, el 1537 començà a collaborar amb el reformador Guillaume Farel en l’organització d’una nova església…
Calais
Ciutat
Ciutat del departament de Pas-de-Calais, al Bolonès, França, vora el pas de Calais.
Antiga ciutat i fortalesa, voltada per nombrosos canals i molls, s’ha anat desenvolupant sobretot com a port de trànsit entre França i Anglaterra És, alhora, un nucli industrial, amb fàbriques tèxtils fibres artificials i de productes manufacturats És el primer port francès Bé que molt perjudicada durant la Segona Guerra Mundial, presenta encara alguns exemplars del seu passat medieval l’església gòtica de Notre-Dame segles XIV-XVI i la torre Du Guet segle XIII A la fi del segle X inicià el desenvolupament, sota els comtes de Flandes, i fou fortificada el 1224 pel comte Felip de Boulogne El…
Els privilegis de les viles mercat
El comte de Cerdanya rep el jurament de fidelitat d’un grup de cavallers, Liber feudorum Ceritaniae , sXIII ACA / RM El privilegi més antic de vila mercat que es coneix correspon a Vilafranca de Conflent, que el comte Guillem Ramon de Cerdanya fundà amb la idea que fos el principal mercat del seu comtat, encara que, de fet, era l’únic, si bé es mantenien els drets de l’anterior mercat d’Ix Cerdanya Es tracta d’un document datat el 1075 pel qual el comte de Cerdanya i el bisbe Artau d’Elna, amb el consentiment dels principals nobles i abats del seu territori, fundaren aquesta “vila franca” i…
La descoberta turística dels Pirineus
Tot i que la visitaren alguns romàntics com Thiers, Mérimée, Taine o Stendhal, a mitjan segle XIX el Rosselló apareixia com una província molt excèntrica Els viatgers tenien dificultats per copsar-ne tota l’originalitat geogràfica i ètnica Balneari Pujade, els Banys d’Arles, 1851 CEDACC / JLV Amb tot, no sembla que els catalans mateixos coneguessin millor les seves muntanyes Per als habitants de la plana, la Cerdanya i el Capcir eren contrades fredes i llunyanes que, a vegades, hom estava obligat a recórrer per raó de negocis, però mai per plaer Pel que fa al Canigó, creien conèixer-lo…
Torre del Far (Talteüll)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta torre de guàrdia, subsidiària del castell de Talteüll ECSA - Jamin És situada a uns 500 m d’altitud al cim d’un puig piramidal de la serra de Talteüll, al sud-est del castell Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 48’ 24,6” N - Long 2° 45’ 46,8” E Hom hi arriba a peu per un sender després d’un recorregut d’uns 45 minuts Història Era destinada a servir de guaita del castell de Talteüll El topònim “el Far” és esmentat des del segle XII losa del Far , 1130 Fou reconstruïda en la seva forma actual probablement en temps dels reis de Mallorca La primera menció fins ara…
dogma
Cristianisme
Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu.
Com a tal, és objecte de fe divina i catòlica, i comporta, doncs, obligatorietat eclesiàstica i canònica La teologia tradicional distingeix entre dogmes generals veritats fonamentals del cristianisme, que cal creure explícitament per a assolir la salvació, i dogmes especials articles de fe, que reclamen només un assentiment implícit D’altra banda, hom distingeix els dogmes pròpiament dits misteris en sentit estricte, coneguts només per revelació dels que són assequibles a la raó, tot i que l’esforç de raonabilitat és present també respecte als primers El concepte de dogma no es convertí en…
Ruïnes de la Serra Llarga (Terrassa)
Art romànic
Situació Situades a la carena de la Serra Llarga, que presideix l’anomenada torrota de l’Obac, i mirant cap a llevant, trobem, a una altitud d’uns 650 m, molt malmeses i amagades entre mates, aquestes restes Mapa 36-15392 Situació 31TDG142087 Hi ha dos camins per anar a les ruïnes de la Serra Llarga que es troben al costat d’una pista forestal que recorre aquesta carena El camí més curt és agafant la carretera que va de Terrassa a Rellinars i just en el km 7 seguir per un camí a mà dreta de la carretera Cal fer més o menys 1,5 km a peu per aquest camí per trobar a mà dreta les restes Bé que…
Rachel L. Carson: era una primavera sense veus...
“ Silent spring ” ha esdevingut, amb el pas dels anys, un veritable clàssic, i la seva autora, una de les profetesses del panteó ecologista Amb imatges colpidores i dades precises de fets que coneixia de primera mà i de les seves causes, Rachel Carson explicà perquè havien callat tantes ‘veus de la primavera’ en innombrables pobles i ciutats nord-americans Les indústries químiques no dubtaren a calumniar i bescantar el seu bon nom iniciaren una campanya de premsa poc honorable i força contraproduent per als seus propis interessos, ja que les dades de l’autora de “ Silent spring ” resultaren…