Resultats de la cerca

Exemplar d’ Opeatogenys gracilis que mostra la coloració rosada i verdosa típica de l’espècie Robert Patzner El gobiesòcid Opeatogenys gracilis té el cos molt prim i lleugerament deprimit a la part davantera El cap té forma triangular vist des de dalt i és clarament aplatat Una espina molt aguda a la part inferior de l’opercle el diferencia de la resta de gobiesòcids Les aletes dorsal i ventral es troben simètricament oposades, són curtes i presenten 3-4 i 4 radis respectivament Les aletes pelvianes estan unides formant la potent ventosa adherent característica de la família El cos pot ser…

El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l…

Hom troba aquesta particularitat en representants de grups taxonòmics diversos, però generalment es tracta d’organismes marins, sobretot bentònics bacteris sapròfits sobre peix mort, fongs, dinoflagellats responsables de la fosforescència de la mar, invertebrats diversos i, entre els vertebrats, diversos peixos, principalment abissals En alguns casos, la lluminositat no és pròpia, sinó deguda a bacteris lluminosos simbiòtics, allotjats en punts especialment adaptats fotòfors La llum emesa és predominantment blavosa, verdosa o groga La bioluminescència és un procés bioquímic d’…

Morfologia La sargantana balear Podarcis lilfordi es va fragmentar en un gran nombre de subespècies en ocupar illots isolats de les Gimnèsies i presenta una notable variabilitat, que afecta les dimensions del cos, la coloració i el dibuix, amb freqüents formes melàniques Hom illustra la subespècie jordansi a dalt, melànica, i la subespècie gigliolii a baix, més verdosa i reticulada Javier Andrada A causa de la fragmentació de l’àrea que ocupa, constituïda, a més, per illots d’extensió reduïda, la sargantana gimnèsica presenta una variabilitat enorme en morfologia, coloració,…

És una fruita excellent i molt refrescant La seva composició per 100 g és de 92,1 g d’aigua, 0,3-0,5 g de proteïnes, 0,1-0,2 g de lípids, 7 g de glúcids, 28 calories, 600 UI de vitamina A i 0,005 mg de vitamina C El seu valor nutritiu és baix, llevat de les vitamines

Morfologia El gripau verd Bufo viridis és una espècie introduïda a les illes Balears que rep aquest nom per la seva coloració més intensament verdosa que la dels altres Bufo Malauradament, les seves poblacions minven de manera notable Oriol Alamany Aquest és igualment un gripau típic i robust, que pot arribar fins als 100 mm de longitud, però que sovint és més petit que el gripau comú Té el cap curt i les glàndules paròtides grosses, de forma variable, però aproximadament paralleles El timpà és mitjà, però ben marcat i l’iris de l’ull és verdós Els tubercles subarticulars són…

Es caracteritza per senyals que van des d’una lleugera disminució del nombre d’ous, diarrea verdosa, cianosi i edema del cap, de la cresta i de la barba, fins a una infecció fulminant que afecta el sistema nerviós central Provoca altes taxes de mortalitat en les aus Pot afectar tant espècies avícoles destinades al consum com aus de companyia i aus silvestres El virus és molt transmissible entre les aus i, rarament, entre aquestes i les persones —sobretot en comparació amb l’important nombre d’aus afectades i les nombroses oportunitats d’exposició humana al virus, especialment a les zones on…

La papallona del barrinador del gerani té les ales de color marró, amb una fímbria blanca als marges la cara inferior és escacada de marró i blanc Les ales posteriors tenen una cueta molt característica Víctor Sarto El barrinador del gerani Cacyreus marshalli , originari de l’Àfrica sud-oriental, és una papallona de vol diürn, de la família dels licènids Fou introduïda a l’illa de Mallorca, possiblement el 1985 o el 1986, tot i que no s’informà de la seva presència fins al novembre del 1989 L’any 1992 ja havia envaït Menorca i Eivissa, i el 1993 se’n van començar a trobar focus a la…

La gran voracitat del lucioperca o sandra el converteix en una amenaça per a la ictiofauna autòctona Enric Aparicio El lucioperca o sandra Sander lucioperca és una espècie introduïda de mida notable, que pot arribar a fer més d’1 m de longitud i 15 kg de pes Té el cos i el cap allargats, amb una gran boca en posició terminal i molt ben armada amb diverses fileres de dents, de les quals sobresurten unes dents canines molt desenvolupades, tant a la mandíbula superior com a la inferior Té dues aletes dorsals separades per un espai, l’anterior amb radis espinosos i la posterior amb una…