Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Sudamina (miliària)
Patologia humana
La sudamina o la miliària consisteix en l’erupció de petites lesions inflamatòries deguda a una retenció de suor en les glàndules sudorípares És un trastorn molt freqüent, sobretot en els nens Es presenta generalment en circumstàncies en què hom sua molt, com ara una malaltia febril o en un clima humit i calorós, raó per la qual sovint aquesta alteració es dóna a l’estiu El trastorn és causat per l’obstrucció dels conductes de les glàndules sudorípares D’altra banda, l’obstrucció és deguda a la maceració dels teixits que envolten el conducte de drenatge de les glàndules, provocada per la…
raça catalana
Ramaderia
Raça d’oques grosses, molt ponedores, de plomatge de color blanc, bec ataronjat i potes vermelloses.
El principal centre de cria d’aquesta raça és al Baix Empordà
El que cal saber de la psoriasi
Patologia humana
La psoriasi és una malaltia crònica de la pell, de causa desconeguda, que es caracteritza per la formació de pàpules o plaques vermelloses ben delimitades i cobertes d’escames blanquinoses que se’n desprenen Tot i que hom ha detectat una predisposició hereditària a patir la malaltia, per tal que es desencadeni cal que actuïn diversos factors, alguns dels quals és possible d’evitar Per exemple, les infeccions de les vies respiratòries, sobretot quan no s’hi aplica un tractament immediat un consum d’alcohol excessiu, els traumatismes, les cremades o les irritacions de la pell i les…
bananer

Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65…
La perca
Juvenil de perca Perca fluviatilis capturat a la Muga, a l’altura de Sant Llorenç de la Muga per sobre del pantà de Boadella, al setembre del 2008 Emili García-Berthou La família dels pèrcids, pròpia de l’hemisferi nord, es compon d’unes catorze espècies autòctones d’Europa, però cap de nativa de la península Ibèrica, on s’han introduït dues la perca Perca fluviatilis i el lucioperca o sandra Sander lucioperca La perca difícilment es pot confondre amb cap altra espècie perquè té dues aletes dorsals en lloc d’una, com la majoria dels peixos continentals autòctons, la primera amb fortes…
Verola
Patologia humana
La verola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que ha causat importants estralls a la humanitat fins fa poques dècades, però que ha estat erradicada del planeta, gràcies a les massives campanyes de vaccinació antiverola arreu del món L’últim cas de verola fou registrat l’any 1977 a Somàlia L’agent etiològic del trastorn era el virus de la verola , virus de grans proporcions —en relació amb altres virus—, pertanyent a la família Poxviridae L’hàbitat natural del virus era l’organisme de les persones malaltes, que, mitjançant les secrecions respiratòries i salivals, podien…
lupus discoide
Patologia humana
Malaltia de la pell, de causa desconeguda, caracteritzada per plaques vermelloses, riques en ceratina, que en evolucionar deixa àrees de la pell atròfica.
Un 10% dels casos menen a un lupus eritematós sistèmic
gessamí de Xile
Botànica
Jardineria
Liana de la família de les apocinàcies, originària de l’Amèrica del Sud, de fulles ovades i de flors infundibuliformes blanques i vermelloses.
mosca d’ase

Mosca d’ase
Captainpixel (CC BY-SA 4.0)
Entomologia
Mosca de la família dels hipobòscids, d’uns 8 mm de llargada i de color groguenc, d’ales vermelloses i de potes molt llargues.
Xucla la sang de cavalls, d’ases i de ramats bovins És comuna als Països Catalans