Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Josep Maria Font i Rius
Dret
Història del dret català
Jurista i historiador del dret català.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Alemanya 1935-36 El 1944 obtingué per oposició la càtedra d’història general del dret espanyol Fou catedràtic a la Universitat de La Laguna 1945, d’on passà successivament a les de Múrcia, València i, finalment, Barcelona 1954, fins a la jubilació 1985, on fou degà de la Facultat de Dret del 1958 al 1965 Fou investit doctor honoris causa per les universitats de Montpeller 1964 i de Bordeus 1962 Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1960, de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1960 i de la…
Palmira Jaquetti i Isant

Palmira Jaquetti i Isant
Literatura
Música
Poetessa, compositora i etnomusicòloga.
El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primerament…
, ,
l’Eneida
Literatura
Poema èpic llatí, obra de Publi Virgili Maró, que el deixà inacabat després de treballar-hi del 29 aC al 19 aC.
Consta de 9 896 hexàmetres, distribuïts en dotze cants Vari i Tuca l’editaren després de la mort de Virgili per ordre d’August i contra la darrera voluntat del poeta El poema recull la llegenda, d’origen grec i coneguda pels romans, dels viatges d’Enees des que fugí de Troia, amb el seu pare i el seu fill, Ascani, fins que s’establí al Laci L’ennobliment dels orígens de Roma, la lloança de les virtuts romanes i la glorificació de la família Júlia, que pretenia de descendir d’Ascani o Julus, feren de l' Eneida l’epopeia nacional que féu oblidar l’èpica anterior Els seus models són Homer i Enni…
Gabriel Sansano i Belso

Gabriel Sansano i Belso
Literatura
Historiador i crític de la literatura i les arts escèniques.
Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració amb Joan Castaño, i Un…
,
Rosa Maria Arquimbau i Cardil

Rosa Maria Arquimbau i Cardil
Literatura catalana
Narradora, comediògrafa i periodista.
Vida i obra S’inicià amb collaboracions a les revistes Joventut Catalana 1924-25, Flames Noves 1926-27 i La Dona Catalana 1926-29 Com a periodista establí un estil formal i directe en els seus articles per a descriure els canvis en els costums i les relacions socials que resultà innovador Fou redactora d’ Imatges 1930, La Nau 1929-31, La Publicitat 1930-11, La Rambla 1930-36, amb la secció “Film&Soda” 1930-32, L’Opinió 1932-33, amb la “Pàgina Femenina” i La Rambla de Catalunya 1936, entre d’altres Després de la Guerra Civil s’exilià a França amb el seu marit, i el 1945…
,
poètica
Literatura
Tractat que versa sobre els principis i les regles de la poesia, tant pel que fa a l’essència poètica com a les formes (preceptiva literària).
Ecce homo
Literatura catalana
Poemari unitari d’Agustí Bartra, que consta d’onze elegies i una cançó final.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita a Mèxic al principi dels anys seixanta, es publicà per primera vegada l’any 1964 a Mèxic, en la versió castellana de l’autor La versió catalana va aparèixer a Barcelona l’any 1968, quan el poeta encara vivia a Mèxic, prologada per Francesc Vallverdú L’exegeta Anna Murià considera l’obra «una autobiografia lírica de caràcter més espiritual que històrica» L’obra, d’una banda, és una experiència creativa parallela a les Elegies de Bierville de Carles Riba, però des de l’òptica del vitalisme català que arrenca amb Joan Maragall i Joan Salvat-Papasseit…
Francisco Asenjo Barbieri
Música
Compositor, crític, director d’orquestra i musicòleg espanyol.
Vida Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid 1837 amb P Albéniz com a professor de piano, R Broca de clarinet, B Saldoni de cant i R Carnicer de composició Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en diferents…
Mikel de Epalza i Ferrer
Història
Arabista d’origen basc.
Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en relació amb la…
, ,
Josep Gudiol i Ricart
Historiografia catalana
Historiador de l’art.
Vida i obra Fill d’una família benestant d’Osona, oriünda del Mas Godaiol de Folgueroles, i nebot i deixeble de mossèn Josep Gudiol i Cunill Destacà ja en plena joventut pels seus coneixements artístics, i s’inicià com a arqueòleg collaborant amb Pere Bosch i Gimpera en la Secció Historicoarqueològica de l’IEC L’any 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’escola d’enginyers, en la qual feu dos cursos, i a vint-i-un anys inicià els estudis d’arquitectura i es titulà el 1934 Al principi de la dècada del 1930 viatjà als Estats Units per estudiar història de l’art, entrà en contacte amb…