Resultats de la cerca

Llicenciat 1963 i doctor 1977 en dret per la Universitat de Barcelona, d’on fou professor no numerari a la càtedra d’economia política i hisenda pública de la Facultat de Dret 1963-69, l’any 1965 fou un dels setanta professors que foren expulsats d’aquesta universitat a causa de l’enfrontament amb el rector García-Valdecasas El 1984 n’obtingué la plaça en propietat, que ocupà fins l’any 2012 Membre de la família Ferrer, propietària de l’empresa productora de cava Freixenet , entrà en aquesta empresa l’any 1964 i en fou director comercial 1965, director general adjunt 1977, membre del consell…

Compaginà la pintura amb la feina en el negoci de pastisseria familiar El 1928 exposà per primera vegada en una mostra collectiva, al Centre Agrícola del Penedès Participant del moviment d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià Realitzà els murals de la sala Sant Raimon de Penyafort ara coneguda com a sala Pau Boada de l’Ajuntament de Vilafranca i, posteriorment, els vitralls de la basílica de Santa Maria Illustrà llibres com Vilafranca, senyora vila , de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca , de Pere Mas i Perera l’ Hèlix , de Joan Ramon Masoliver…

Vida El 1942 es traslladà a Sevilla, i a tretze anys escriví el seu primer guió que presentà a Rafa Films El 1947 s’installà a Barcelona, on, a més de fer de guionista radiofònic, s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció o guionista amb Enrique Gómez, Carlos Serrano de Osma, Ignasi F Iquino, Xavier Setó, Miquel Lluch, Antonio Santillán, Miquel Iglesias, Tulio Demicheli i Joan Lladó El difunto es un vivo , 1955 Entre el 1954 i el 1955 dirigí el departament de guions d’IFISA, si bé moltes de les seves collaboracions no consten acreditades El seu primer llarg com a…

És cap de comarca Els recursos econòmics provenen de l’agricultura, la ramaderia i les indústries derivades

El 1942 es traslladà amb la seva família a Sevilla i el 1947 s’installà definitivament a Barcelona Treballà inicialment com a guionista radiofònic i posteriorment s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció, guionista i muntador per als estudis IFISA 1954-55, entre d’altres S'inicià en la realització amb Mañana 1957, de to poètic, al qual seguiren No dispares contra mí 1961, de gènere policíac, i La alternativa 1962, ambientada en el món de la tauromàquia Els tres films següents el refermaren en el seu accent personal i alhora com un dels representants més sòlids de l…

Estudià química a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en enologia i viticultura a la Universitat de Dijon 1959 i a la de Montpeller 1982 L’any 1962 s’incorporà al celler familiar Miquel Torres SA , on assumí la direcció tècnica i introduí la innovadora tècnica de la fermentació en fred, creà nous vins i introduí ceps estrangers a Catalunya Fou també pioner en l’emparrat dels ceps i en la recuperació de varietats autòctones catalanes L’any 1991, a la mort del seu pare, Miquel Torres i Carbó, fou nomenat president de l’empresa i n’és conseller delegat Ha organitzat nombrosos seminaris…

Vida Les seves primeres nocions musicals les rebé del seu pare, Josep Ferrer i Torres, violinista i compositor El 1930 s’installà a Barcelona, on amplià estudis i ingressà com a instrumentista a l’Orquestra Pau Casals fins el 1939 Els seus inicis en el cinema daten de la dècada del 1940 a la productora Dibujos Animados Chamartín, com a compositor de la banda sonora de curts de personatges com Civilón i Don Cleque Escriví la música del film d’animació, Érase una vez La Cenicienta 1948-50, Josep Escobar, que fou el seu primer llarg Després només participà en cinc produccions més fins el 1970…

Vida El 1907 el seu pare organitzà sessions de cinema a l’obrador de la seva pastisseria de Súria A tretze anys anà a Barcelona a aprendre l’ofici El 1931 comprà una càmera de 9,5 mm i el 1932 feu els primers reportatges Excursió per l’Alt Berguedà i Fusta de pi , que foren guardonats Pastisser i bon coneixedor del francès i l’anglès, el 1934 entrà als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer com a muntador de doblatge i realitzador de documentals, i també als estudis Acústica i als Trilla-La Riva 1933 Abandonà la feina de pastisser i rodà La ruta de Don Quijote 1934, migmetratge documental i poètic…

Fou comanador de l’orde de Santiago a Montizón i morí en defensa d’Isabel la Catòlica contra el bàndol de la Beltraneja Dintre el seu cançoner —una cinquantena de composicions, la majoria de contingut amorós i de caràcter allegòric— excelleix l’elegia coneguda amb el títol de Coplas a la muerte de su padre La composició és vinculada a la tradició medieval dels planys i de la dansa de la mort Cal cercar-ne el valor i l’originalitat en el to exhortatiu, en la manera de dir, alhora efusiva i serena, i en el do d’evocació de tot un món passat i inaprehensible " Qué se hicieron las damas, / sus…

Vida Després de tres cursos d’enginyeria industrial a Barcelona, deixà els estudis 1955 per entrar de meritori a la productora IFISA, tot i que ja havia fet de segon operador d’un curt de Joaquim Coll i Espona Més tard treballà a TVE en programes com "Cuatro tiempos" 1959 o "Sobre el terreno" i com a operador en el curt Costa Brava 59 1959, Romà Gubern, film pioner a mostrar la degradació de l’entorn turístic costaner català A partir del 1961 es posà a les ordres d’Aurelio G Larraya com a segon operador a No dispares contra mí 1961, José María Nunes, director amb el qual…