Resultats de la cerca

Es llicencià en dret el 1970 a la Universitat de València, on es doctorà el 1973 i exercí la docència en 1970-84 En fou degana de la Facultat de Dret en 1985-87 El 1987 fou nomenada directora general de Cultura de la Generalitat Valenciana, el 1988 directora de l’Institut Valencià d'Art Modern IVAM i el 1990 directora general de l’Institut Valencià d’Arts Escèniques Renuncià aquests càrrecs en ser nomenada ministra de Cultura del govern espanyol 1993-96 Afiliada al PSPV-PSOE , fou escollida diputada al Congrés en les legislatures 1996-2000, 2000-04 i 2004-08, i aquest any obtingué l’escó al…

Les seves anàlisis de les obres d’Arnau de Vilanova, realitzades els anys quaranta i cinquanta del s XX seguint el suggeriment del seu mestre Pedro Laín Entralgo inauguraren una nova època dins la historiografia del pensament arnaldià Gràcies als detallats estudis que elaborà sobre la tradició de manuscrits de les obres mèdiques de Vilanova, establí, per primer cop i amb una considerable justesa, la distinció entre els escrits genuïns i els apòcrifs A més, fou un dels editors d’ Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Una de les seves darreres contribucions a l’estudi històric ha estat l’…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1971, especialitzat en entomologia, es doctorà per aquesta universitat el 1984 Adscrit a l’Institut de Biologia Evolutiva UPF-CSIC, del qual és cofundador, en 2004-08 fou coordinador de l’àrea de Recursos Naturals del CSIC Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1992, en fou secretari de la Secció de Ciències Biològiques 1993-2000, i també és membre de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales de Madrid 2008 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 2008 Editor de la revista  Animal Biodiversity and Conservation ,…

Vida Provinent de la sarsuela, fou una gran figura del vodevil i membre assidu de la companyia de Josep Santpere El 1910 feu d’operador de la Cabot Films al costat de Fructuós Gelabert, Andreu Cabot i Godofredo Mateldi Amb aquesta productora escriví, dirigí, fotografià i protagonitzà La intrusa 1917, amb Carme Villasan, Ramon Quadreny i Pau Pou de Vendrell També formà part de l’elenc d’actors dels primers anys de la Studio Films –productora amb referència pels intèrprets provinents del teatre còmic i el vodevil– i encarnà papers en la majoria dels disset capítols de Cuentos Baturros 1915-16,…

Es formà a l’escola de belles arts de Caracas 1940-45, de la qual esdevingué professor Ultra el treball artístic pròpiament dit, també desenvolupà una important activitat creativa en el camp de la publicitat i el disseny gràfic El 1957 fundà l’Estudio de Artes Visuales, dedicat al disseny gràfic i industrial Des del 1960 residí a París La seva participació en l’exposició collectiva “The Responsive Eye” al Museum of Modern Art de Nova York 1965 el projectà com un dels pioners i principals representants de l’ art cinètic  El 1970 feu una exposició personal al pavelló veneçolà de la 34 Biennal…

Considerat com a referent de la literatura llatinoamericana, la temàtica de la seva obra es basa, sobretot, en la seva pròpia visió de la societat de Lima Publicà, entre d’altres, les novelles  Un mundo para Julius 1970, Premio Nacional de Literatura 1972, La vida exagerada de Martín Romaña 1981, El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz 1985,  Reo de nocturnidad 1997, Premio Nacional de narrativa 1998, La amigdalitis de Tarzán 1999, premi Grinzane Cavour 2002, El huerto de mi amada 2002, premi Planeta,  Las obras infames de Pancho Marambio 2007 i  Dándole pena a la tristeza 2012 Escriví…

A Barcelona s’inicià com a redactor en un setmanari estudiantil, i més tard fou collaborador en El Productor , en què firmava amb el pseudònim de “Palmiro” Obert a les noves idees del moment, visqué a Barcelona l’ambient llibertari de la darreria del s XIX Més tard, viatjà per diversos països i s’establí a Nova York Hi reprengué la seva tasca periodística com a collaborador i director d' El Despertar , on hom publicà pamflets a favor de la independència de Cuba El 1895 se n'anà a l’Havana, on prengué contacte amb els partidaris de la causa independentista Retornà a Nova York i es relacionà…

Doctorada a la Universitat de Barcelona el 1975, ha estat professora de filosofia des del 1972, catedràtica d’ètica des del 1986 i vicerectora del 1990 al 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Del 1993 al 1996 fou senadora independent pel PSC-PSOE i presidí la comissió de continguts televisius del Senat Ha estat presidenta de la Fundación Alternativas de Madrid 1993-96 i, posteriorment, de la Fundació Víctor Grífols i Lucas de Barcelona 1998 i consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya 2001 Ha estat membre de comitès ètics de diverses institucions sanitàries És autora, entre…

Vida Després de cursar estudis de dret i periodisme, el 1947 ingressà com a guionista a Ràdio Barcelona Allí participà en nombrosos i diversos programes, obtingué el premi Ondas per la radionovella Sin derecho a vivir 1953 i es feu molt popular amb l’espai de contes infantils Tambor, que es mantingué en antena del 1955 al 1972, amb un total de 7000 contes Autor d’obres teatrals, comèdies musicals i novelles, publicà articles periodístics en diaris i revistes com "Crítica" 1944-50 També traslladà la seva activitat literària al cinema, com a guionista de films produïts…

Vida Comentarista cinematogràfic en "Cinema" i "Nuevo Cinema" 1938, s’exilià a Mèxic després de la guerra civil Allí escriví arguments per a la pantalla o n’adaptà al costat del realitzador toledà José Díaz Morales, mexicà d’adopció Junts adequaren el text per al melodrama Por un amor 1944 i Amar es vivir 1945, de Juan J Ortega Amb aquest adaptà La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio, protagonitzat per la catalana Emília Guiu, que obtingué un gran èxit El 1941 s’inicià com a argumentista de la comèdia Cinco minutos de amor Alfonso Patiño Tornà a treballar amb Díaz Morales, que…