Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Isidor de Sevilla
Cristianisme
Música
Doctor de l’Església i bisbe de Sevilla (600-636) hispanoromà.
Germà de Leandre , que li feu de tutor i de mestre, del qual heretà la mitra sevillana Demostrà el seu prestigi personal en els concilis que presidí a Sevilla i a Toledo 633 —que tenia com a objectiu la unitat doctrinal i litúrgica a la península Ibèrica i a la Gàllia Narbonesa— Fou un dels escriptors de més pes, i més llegit, durant tota l’edat mitjana Compilador hàbil i sistematitzador de la ciència antiga, és un dels principals mestres de l’Europa medieval llatina Cal interpretar les nombroses obres d’Isidor Differentiae, Synonyma, Institutionum disciplinae, De natura rerum, De ordine…
,
clarinet
Clarinet
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de llengüeta simple, perforació cilíndrica i pavelló en forma de campana, construït generalment de fusta.
Abasta més de quatre octaves d’extensió gràcies als seus tres registres el greu o chalumeau , el mitjà, dit clarí, que produeix la dotzena superior dels sons corresponents del registre greu, o sigui l’harmònic 3, i el registre agut, que dóna els harmònics 5 i 9 Malgrat la complicació dels registres aguts, el mecanisme actual de les claus que tapen els forats permet una gran agilitat i una puresa d’execució en totes les tonalitats Han estat construïts una gran varietat de models Els petits en la bemoll, en fa, en mi bemoll i en re, que sovint són construïts de metall, formen part sobretot de…
tenora

Tenora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb el tible, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…
música de les Balears
Música
Música desenvolupada a les Balears.
Música culta La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als ports de Maó i…
Josef Matthias Hauer
Música
Compositor i teòric austríac.
Vida Tingué una formació autodidàctica i, a més de tocar l’orgue i dirigir corals, treballà de mestre Inicià la seva activitat compositiva tardanament el seu opus 1 és del 1912 La majoria de les seves obres primerenques, properes pel que fa al seu llenguatge a les obres dels mateixos anys de Schönberg, són peces per a piano o lieder A poc a poc cresqué el seu interès pels aspectes teòrics i especulatius de la música i, l’any 1919, descobrí un sistema de composició amb dotze sons, que emprà en les seves obres a partir de llavors Aquest aspecte resulta especialment rellevant per les possibles…
alta
Música
Conjunt instrumental format generalment per dues o tres xeremies i un sacabutx, molt usat durant el segle XV en la interpretació de danses i música solemne a l’aire lliure.
El terme prové de l’expressió italiana alta musica en francès, haute musique , que designava la música feta amb instruments d’un cert volum sonor sacabutx, trompeta, timbales, etc Per oposició, la bassa musica basse musique designava el contrari interpretada per flauta de bec, viola, arpa, llaüt, etc Durant el segle XVI, l' alta desaparegué gradualment i deixà pas a formacions més grans i variades En un sentit ampli, es pot considerar que la cobla n’és un parent actual
flabiol
Flabiol
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de fusta, que pertany a la família de les flautes, amb embocadura bisellada.
És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…
,
banda
Música
Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
Destinada sobretot a tocar a l’aire lliure, tot i que de vegades també ho fa en espais interiors, aquesta formació instrumental prové, en la seva forma actual, dels segles XVII i XVIII El terme fou emprat originàriament per a anomenar les bandes dels regiments militars que comprenien instruments de vent i percussió, sorgides durant el primer terç del segle XIX Fou durant aquest mateix segle que el nom començà a aplicar-se també a conjunts instrumentals formats per civils i de composició semblant El nombre i la mena d’instruments que integren la banda varien d’un país a l’altre i també segons…
La decoració de la capella del Palau Dalmases de Barcelona
Art gòtic
La magnífica decoració de la volta estrellada de la capella els àngels músics canten la glòria de Déu i lloen el naixement de Crist, representat a l’Epifania de la clau central S’ha atribuït a l’escultor Antoni Claperós © Enciclopèdia Catalana – JGumí El Palau Dalmases, situat al carrer de Montcada de Barcelona, es construí cap al final del segle XVII sobre l’antic palau dels senyors de Boixadors, del qual es conserva intacta la capella gòtica del principi del segle XV La volta estrellada de la capella presenta una clau central decorada amb un relleu esculpit que mostra una representació de l…