Resultats de la cerca

Descoberta per J Massenet, el 1893 debutà a l’Òpera Còmica de París amb L’Attaque au moulin , d’A Bruneau, i l’any següent es traslladà a Brusselles, on el 1895 interpretà Carmen al Théâtre de la Monnaie De nou a París el 1897, cantà Sapho , de Ch Gounod, a l’Òpera Còmica i diversos lieder de F Schubert traduïts al francès per M Maeterlinck El 1907 estrenà a París Ariane et Barbe-blue , de P Dukas, i cinc anys més tard cantà Pelléas et Mélisande a Boston També treballà com a actriu en diversos teatres de París interpretant obres de Maeterlinck, entre les quals Pelléas et…

Inicià la carrera d’actor, però aviat es decidí pel cant, que estudià a París, on debutà a l’Òpera Còmica amb La Carmélite , de R Hahn, el 1902 Tres anys més tard es presentà a l’Òpera de París, on posteriorment estrenà diverses obres de compositors francesos contemporanis, especialment de J Massenet També ho feu a l’Òpera de Montecarlo, escenari on el 1911 participà en les primeres funcions de Déjanire , de C Saint-Saëns De manera ocasional, interpretà papers en òperes italianes, especialment Aïda Entre el 1913 i el 1922 es presentà a les òperes de Boston, Chicago i Buenos…

Estudià composició i musicologia a Viena i Berlín El 1930 ingressà com a bibliotecari a la Societat dels Amics de la Música a Salzburg A causa de la invasió nazi, el 1938 es traslladà a Londres, on treballà per a la BBC i ensenyà al Royal College of Music 1939-40 després anà a Boston, on fou professor i cap d’estudis superiors de música a la universitat d’aquesta ciutat i presidí la Societat Musicològica Americana 1955-56 El 1962 es traslladà a Santa Barbara per desenvolupar els seus estudis musicològics a la Universitat de Califòrnia La seva major aportació a la musicologia són…

Estudià a la Juilliard School de la seva ciutat natal i aviat es destacà com a especialista en òpera Debutà, de ben jove, al Metropolitan, i el 1979, a vint-i-nou anys, ho feu al Covent Garden de Londres, on es presentà amb Don Carlo L’any següent dirigí, també al Covent Garden, una reeixida producció de La flauta màgica Ha actuat al capdavant de les més prestigioses orquestres nord-americanes, com ara les de Nova York, Filadèlfia, Cleveland, Boston i Chicago El 1983 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, el 1989 ho fou de l’Òpera de Colònia, i 1995, de…

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, Ada Cecchi Més tard ingressà al Conservatori de Música de París, on fou alumna de Lucette Descaves i de Jean Hubeau Formà duo amb la seva germana Katia i també ha tocat amb els percussionistes Jean Pierre Drouet i Sylvio Gualda, el violinista Agustin Dumay, els violoncellistes Frédéric Lodéon i Lynn Harrell i el clarinetista Richard Stoltzman Ha estrenat obres de L Berio i Ph Boesmans i ha efectuat nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen els concerts per a piano KV 242 i KV 365 de WA Mozart, amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, el…

Graduat 1939 i doctorat 1948 per la universitat de Michigan, on fou professor assistent de 1939-1941, després de treballar com a tècnic en estadística a l’aviació durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’incoroporà a la Universitat de Harvard, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins a jubilar-se 1989 Fou, entre altres, president del consell d’administració del Banc de la Reserva Federal de Boston 1969-74 i consultor de l’Institut de Harvard per al Desenvolupament Internacional 1981 Definí, en l’obra Income, Saving and the Theory of Consumer 1949, l' efecte demostració…

Es formà a Ciutat de Mèxic i posteriorment es traslladà a Boston per completar els seus estudis Director ajudant de l’Orquestra Simfònica de Mèxic entre el 1929 i el 1935, compongué per a aquesta formació diferents obres orquestrals de gran exuberància, amb un gran sentit del color instrumental i d’una gran riquesa rítmica Entre aquestes cal destacar Sensemayá 1938 També escriví algun ballet La coronela , música de cambra i bandes sonores de pellícules La noche de los Mayas , Chano Urueta 1939 Cercà inspiració en la música popular mexicana i rebutjà els models europeus Al llarg…

Estudià al Conservatori New England de Boston i inicià la seva carrera com a violinista en orquestres de segon ordre L’èxit en els negocis li permeté viatjar a París per perfeccionar-se De tornada a Amèrica, estrenà diverses obres per a orquestra i per a piano, com la fantasia Summer day 1906, Three American Dances 1911 i Negro Rhapsody 1913, que posen de manifest la influència dels seus estudis sobre música afroamericana i índia, i que donaren lloc a la publicació d’un centenar de melodies populars 1909 El seu ballet The Dance in Place Congo 1918 fou estrenat amb gran èxit a la…

Estudià amb Roger Voisin a Boston i amb Adolph Herseth a Chicago Completà la seva formació a la Schola Cantorum de Basilea amb Leo Schrade Interessat fonamentalment per la música antiga, el 1967 fundà l’Edward Tarr Brass Ensemble, amb el qual interpretà sobretot música del Renaixement i el Barroc El 1977 publicà un llibre sobre la història de la trompeta També fou responsable d’una edició completa de la música per a trompeta de G Torelli Fou professor de la Rheinische Musikschule de Colònia 1968-70, de la Schola Cantorum de Basilea 1972-2001 i del conservatori d’aquesta ciutat L’…

Estudià música a Boston i Nova York i després ho feu a París Debutà a Berlín el 1901 en el paper de Marguerite Faust Lilli Lehmann l’adoptà com a deixebla, fet que afavorí la seva reeixida presentació a Salzburg 1906 en el paper de Zerlina de Don Giovanni Estrenà obres de P Mascagni Amica , 1905, C Saint-Saëns L’avantpassat , 1906 i G Puccini Suor Angelica , 1918, entre d’altres Del 1906 al 1922 actuà assíduament al Metropolitan de Nova York, on representà la primera funció nord-americana de Madama Butterfly , al costat d’E Caruso 1907, i on es retirà el 1922 amb Zazà R…