Resultats de la cerca

El primer a adoptar-la fou Gregori I el Gran, el qual fou imitat per altres successors i dignataris eclesiàstics, fins que esdevingué exclusiva dels papes encara, però, al s XII la usaven els bisbes de Ravenna

Professor de gramàtica al collegi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València, escriví, entre altres obres, una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica 1732, tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians

Antigament, confós sovint amb regest, indicà un recull ordenat de cartes expedides per una entitat o de documents notarials, per justificar l’activitat dels escrivans o notaris Difereix del cartulari, compilació de documents a ús del qui els rep, que té una finalitat històrica o jurídica El seu origen es deu als commentarii romans rotlles de papir on eren transcrites les actes del senat i dels cònsols i, posteriorment, de la cancelleria imperial Conservat l’ús per la cancelleria pontíficia, hom en coneix dels pontificats de Lleó I 440-461, de Gregori I 590-604 i de Gregori VII…

Comprèn tres sèries llatina, amb una continuació medieval on han estat publicats sobretot autors monàstics, grega, amb autors bizantins Simeó el Nou Teòleg, Nicolau Cabasilas, etc, i oriental siríaca Efrem, Filoxè de Mabbug, etc, armènia Gregori de Narek, etc

Catalogà la biblioteca d’Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 Bibliotecae graeca ms latina ms Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo , forma represa per Gregori Maians

Una carda era l’instrument utilitzat per a pentinar a mà les floques de llana o de cotó Consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro La primera matèria més important era el filferro, ja que el bon acabat de l’instrument estava directament vinculat a la disposició i solidesa de les puntes clavades sobre la peça de cuir Era un accessori indispensable per a la industria tèxtil Els més avançats en aquesta indústria foren els germans Antoni i Gregori Deu i Isamat, de Barcelona Foren els primers i gairebé únics…

Successor de Gregori III, procurà la independència del ducat romà amb relació a Bizanci i els longobards Afavorí l’evangelització de Germània i la reforma de l’església franca, amb l’ajut de Pipí La seva festa se celebra el 15 de març

Fou professor a Bolonya i a Roma i metge de Gregori XIII Publicà De nervis opticis 1573 i féu importants descripcions anatòmiques del cos humà, sobretot de l’encèfal, i donà el nom a una protuberància del cervell pont de Varoli o mesencèfal

Succeí el seu germà Barissó II 1236 Es posà sota la tutela del papa Gregori IX Malgrat l’oposició d’aquest, es casà novament amb Enzo, fill natural de l’emperador Frederic II 1239, amb l’esperança de posar pau al país

Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’…