Resultats de la cerca

Vida Després de cursar estudis primaris i francès, treballà en diversos oficis fins a establir-se al camp borsari 1914 Participà en la creació de la revista literària "Festa" Molins de Rei 1913-16, en la qual publicà contes curts El 1915 acceptà sense experiència prèvia el càrrec de director gerent de la productora Barcinógrafo en substitució d’Adrià Gual també hi feu de director de producció i realitzador fins el 1918, any en què l’empresa es dissolgué En aquesta etapa comptà amb la collaboració de la companyia de Margarida Xirgu, que protagonitzà successivament cinc melodrames…

Rebé el nom en honor de l’actor castellà Julián Romea y Yanguas És un teatre de tres plantes, amb capacitat per a uns 660 espectadors El 1867 prengué el nom de Teatre Català Romea i esdevingué el local més important de teatre en català, etapa que s’inicià amb l’estrena de La rosa blanca , de Frederic Soler Aquest hi assolí èxits reiterats que li valgueren la incorporació al teatre com a coempresari i director artístic 1870-95 El 1913 sofrí una reforma que en renovà la maquinària i la sala El 1939 hagué de cessar totalment l’activitat teatral en català i oferí, per tant, només teatre castellà…

Situació Absis de l’església, on s’obre una finestra de doble esqueixada ECSA - JA Adell L’església, abandonada, de Sant Vicenç de les Cases de Rialb o de Can Tomàs és situada en el conjunt d’edificis, abandonats i ruïnosos, de les Cases de Rialb, que són al cim d’un turó que domina el marge esquerre del Rialb Mapa 34-12291 Situació 31TCG498550 Per a anar-hi, cal agafar la pista que surt de Gualter i segueix el curs del Rialb i que cal deixar per a prendre la que surt uns 150 m abans d’arribar a la piscifactoria del Molí Nou la segona Aquesta pista creua el riu per un gual i després de 2 km…

Es formà a l’Escola de Belles Arts i amb Xavier Nogués Després de la guerra civil de 1936-39 s’establí a Terrassa, on amb la seva dona, l’escultora Gertrudis Galí i Mallofré Terrassa, Vallès Occidental, 27 de desembre de 1912 - París, 11 de febrer de 1998, aconseguí anomenada en l’ambient artístic de la ciutat Feu la primera exposició individual a Barcelona 1943, presentat per Adrià Gual Exiliat el 1948, el 1952 s’establí a París, on exposà individualment 1960, 1961, 1963 També exhibí la seva obra a Barcelona 1964, 1972 i 1976, en diversos indrets de França, a Londres 1971 i als…

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudià també a la Herbert Berghoff Studio de Nova York, i feu cursos amb John Strasberg, Carol Rosenfeld, Carlos Gandolfo, Gennadij Karatkov i Bob McAndrews De la seva llarga trajectòria cal esmentar les interpretacions a Autentic Oest , de S Shepard, dirigida per J Minguell Asdrubila 1992, de C Santos, dirigida pel mateix Santos i per Pere Portabella Roberto Zucco 1993, de BM Koltès, dirigida per L Pasqual El zoo de cristal 1994, de T Williams, dirigida per M Gas Els bandits 1996, de F Schiller, dirigida per L Homar De poble en poble 1996, de P…

Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista El Ciervo , Tele-exprés Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC,…

S’inicià professionalment en el teatre a la companyia Adrià Gual, amb la qual actuà en obres de Sartre, Ionesco i Pirandello, entre d’altres, i obtingué reconeixement de la crítica amb Històries del zoo 1975, d’Edward Albee Posteriorment interpretà obres de W Allen La mort , M Camoletti No et vesteixis per sopar , J Salom Tiempo de espadas , Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué i del repertori clàssic català Pitarra, Segarra, Rusiñol, etc Decantat envers papers còmics o humorístics, han tingut un gran èxit les comèdies coprotagonitzades amb Paco Morán , molt especialment La…

Finalitzats els estudis a l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual el 1973, s’installà a Madrid, on debutà en l’escena amb el musical Gospell 1974 Participà en diverses sèries televisives com ara Ese señor de negro Antonio Mercero i La trastienda , totes dues del 1975, i en el telefilm El retrato de Dorian Gray 1976, Jaime Chávarri El 1976 feu quatre papers secundaris i continuà alternant l’escena amb el cinema, amb cintes notables com La muchacha de las bragas de oro 1979, Vicente Aranda i La noche más hermosa 1984, Manuel Gutiérrez Aragón, i amb la televisió el serial Anillos de…

Debutà molt jove com a actor en el teatre amateur , en castellà, i el 1900 fou contractat pel Teatre Gran Via de Barcelona com a intèrpret baríton de sarsueles La verbena de la Paloma, Marina  Alhora treballava de caixista en una impremta El 1903 s’incorporà al Teatre Íntim d’Adrià Gual El barber de Sevilla, L’ordinari Henschel , etc, i actuà en el Teatre Còmic i als Espectacles Graner, fins que el 1908 formà part de la companyia d’Enric Giménez al Teatre Principal Assolí una extraordinària popularitat com a intèrpret de textos còmics i vodevils, al capdavant de les companyies…

El  Museu del Disseny de Barcelona , que el setembre del 2023 adoptà el nom de l’edifici on té la seu i fou rebatejat amb el nom de Disseny Hub Barcelona , té l’origen en la integració, a partir del 2008, de tres museus municipals el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona i el Gabinet de les Arts Gràfiques, que fins el desembre del 2012 disposaren de dos espais temporals situats al carrer de Montcada DHUB i al palau de Pedralbes DHUB Museus El 2012 s’hi integrà, a més, el Museu de Ceràmica Inaugurat el 13 de desembre de 2014, el Museu del Disseny…