Resultats de la cerca

Aquest cineasta rebé l’encàrrec de la Generalitat republicana de muntar uns estudis de cinema sonor que s’installaren a Montjuïc, en un edifici llogat a l’Ajuntament Foren els primers estudis sonors de l’Estat espanyol i tingueren el marquès de Breteuil, soci capitalista, com a president del consell d’administració i C Lemoine com a administrador delegat La installació acústica la feu l’enginyer industrial i tècnic radiofònic Josep Maria de Guillén-Garcia, abans conseller de l’Orphéa francesa, amb tecnologia francesa l’equip sonor portàtil Radio-Cinéma de la Gaumont Els estudis s’inauguraren…

La religió hellènica, com altres aspectes de la civilització, és el resultat de la combinació de tot de factors geogràfics, polítics, socials, econòmics i àdhuc potser racials Cal cercar el primer estadi d’aquesta religió a Creta, en la civilització minoica Aquesta religió, però, sucumbí en el moment que entraren els pobles indoeuropeus i imposaren llur cultura, bé que aprofitaren els elements de l’època minoica per a formar la nova religió Bé que poc coneguda, la religiositat micènica hagué de cedir davant una invasió de pobles doris, portadors d’uns ideals que cristallitzaren en la formació…

Té com a objecte l’home no solament en el seu ésser natural, sinó també en el seu ésser essencial Segons Max Scheler, l’antropologia filosòfica constitueix un pont que uneix les ciències positives amb la metafísica Parteix, en efecte, de les ciències positives humanes, com l’antropologia biològica, la psicologia, la lingüística, etc, per a elaborar i interpretar filosòficament els seus resultats i cercar l’essència o estructura fonamental de l’ésser humà, que expliqui totes les funcions i obres específiques de l’home el llenguatge, la consciència moral, les arts, els mites, la religió, la…

En la seva història hom distingeix tres èpoques la romana, representada per Plotí 204-270 i el seu deixeble i editor Porfiri la síria, a la qual pertanyen Jàmbic i Julià l’Apòstata i l’atenesa, centrada en les figures de Procle i Damasci Plotí, considerat el fundador de l’escola, presentà sempre el seu ensenyament com un comentari a la doctrina de Plató però, a través de les seves refutacions, exegesis o correccions, estructurà un pensament que era alhora una prolongació del platonisme i una creació autènticament seva La preocupació religiosa, que a partir del segle I aC es féu com més va més…

La reflexió dels antics filòsofs grecs sobre l’espai anà lligada, inicialment, a l’oposició que hom feia entre el ple pléon i el buit kénon , i hom pot polaritzar llurs posicions en les representades per Parmènides el qual, en negar l’existència del no-res, havia de negar la del buit i per Demòcrit que n'afirmava l’existència per tal de justificar la possibilitat del moviment Plató definí l’espai com l’habitacle de les coses creades, i Aristòtil com el lloc on les coses en són particularitzacions Posteriorment hom adoptà una idea relacional de l’espai Teofrast el definia mitjançant la…

L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…

Vida i obra Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1913-14 i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Del seu període de formació universitària cal…

El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les propietats…

Pot ésser de caràcter hereditari o no, absoluta quan el poder suprem és concentrat en la sola persona del monarca o limitada o constitucional quan, al costat del monarca, existeixen altres institucions sobiranes en règim de paritat A l’antiguitat, en els diversos imperis entre ells l’egipci, el persa, el macedoni, els regnes hellenístics, etc predominà la forma de monarquia absoluta La història grega, en els seus orígens, no tingué altra forma de govern que la monàrquica Monàrquica fou indubtablement la societat cretomicènica, i monarquies de tipus paternalista foren les descrites per Homer…

La reflexió, la meditació i un cert esforç ascètic han estat generalment considerats com a condicions que possibiliten la contemplació Aquesta, practicada des d’antic en totes les grans religions, és un element important de l’hinduisme, on adquireix una forma metòdica a partir, sobretot, del sistema iogui, del budisme Zen, que insisteix en el caràcter espontani i com natural de la illuminació contemplativa, i del taoisme, per al qual l’objecte de la contemplació és de configurar imaginativament les realitats divines que habiten el propi cos, el qual és preparat, així, per assolir…