Resultats de la cerca

Com a gènere literari el seu origen es remunta a l’Antiguitat clàssica -destaquen Els idillis , de Teòcrit, i Les bucòliques 44-43 aC, de Virgili- La tradició cristiana recollí aquesta temàtica utilitzant-la sobretot en les dramatitzacions nadalenques Durant el Renaixement i el Barroc, fins ben entrat el segle XVIII, el gènere pastoral fou molt conreat Molts madrigals del segle XVI empraren textos d’aquesta mena, com també molts dels oratoris i les cantates dels segles XVII i XVIII Oratori de Nadal , de H Schütz cantates 85, 104 i 112, de JS Bach Messiah , de GF Händel, etc La…

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó,…

La capital és Trípoli 21337 h 1981 Regió muntanyosa, d’economia agrícola i ramadera, que correspon a l’antiga regió històrica que s’estenia des del centre del Peloponès al golf d’Argòlida Habitada per pobles amb base econòmica pastoral, es mantingué al marge de l’evolució urbana general a Grècia Hom hi parlava un dialecte semblant al xipriota Malgrat els assaigs constants de penetració espartana, es mantingué pràcticament independent, organitzada en una mena de confederació de repúbliques El 1370 aC, Epaminondes hi fundà Megalòpolis, que n’esdevingué la capital Passada l’hegemonia macedònia,…

Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com els dionisíacs…

Llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana, fou professor titular de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona La seva tasca docent i de recerca se centrà en tres camps la literatura catalana medieval segles XII-XIII, l’etnopoètica i el folklore història del folklore, folklore narratiu i l' ortotipografia , la història de la tipografia, del llibre i de la impremta També impartí història de la lletra, dels caràcters tipogràfics i del disseny editorial a l' Escola Eina Collaborà estretament amb Joan Solà , amb el qual fou coautor de …

Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on és professor Estrenà obres com El soldat i el diable 1987, El banquet 1990, Nus premi Ignasi Iglésias 1990 i premi Crítica Serra d’Or 1993, Ready-made 1992 o La ratlla dels cinquanta 2001 Ha publicat altres peces teatrals, com Al restaurant 1993, Nocturn corporal premi Ciutat d’Alcoi 1993 o L’últim dia de la creació 2001 Com a traductor ha estrenat peces de Goldoni, Čekhov, Marivaux, Dario Fo, Labiche, Hristo Boičev, Raymond Cousse, Helder Costa, Enzo Cormann, Michel Vinaver, Lionel Spycher, etc Fou guardonat amb el premi Víctor…

Francesc Mir i Bosch Barcelona 1847 — fundà l’editorial Mir, Terrades, Comas i Companyia a Barcelona, la qual, dissolta el 1883, passà a càrrec de Jaume Seix Fills seus foren Francesc Mir i Escudé , dibuixant de planxa litogràfica Manuel Mir i Escudé Barcelona 1877 — 1931, format a Barcelona, Tolosa Llenguadoc i París, que fou considerat el millor gravador a la pedra del país al seu temps Andreu Mir i Escudé Barcelona 1885 — 1966, que fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català — Art de la Llum 1933-35—, conreà la pintura i el gravat i, amb tècnica de…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 197, aquest manuscrit, on solament hi ha una gran inicial 14 x 3,5 cm al començament del text foli 1v, és una obra de pergamí amb lletra Carolina i aplicació de tinta i vermell Consta de 88 folis més V que, procedents de l’arxiu catedralici vigatà, foren aplegats per Josep Gudiol, ja que formaven part de l’escrit de Virgili La seva cronologia pertany al segle XI * i la seva realització és producte de diverses intervencions Fa 30 x 26 cm Caplletra “T” del foli 1v, dibuixada amb una estructura bastant peculiar i amb una mena de rosassa al seu…

Es transformà en diari del matí el 2 d’octubre de 1929, i de nou en vespertí el 25 de novembre de 1931 Malgrat el prestigi del director i la brillant redacció que aplegà, no aconseguí d’arrelar en el públic i desaparegué el 21 de gener de 1933 Es declarà liberal i democràtic, amb finalitat informativa En foren redactors i collaboradors, entre altres, Josep MMassip, Ambrosi Carrion, Manuel Brunet, Domènec Guansé, Felip Graugés, Armand Obiols i Manuel Valldeperes

Els anys setanta inicià treballs de prospecció, vinculat a l’Associació Arqueològica de Girona, fundada i dirigida per Josep Canal , amb el suport d’ Henri de Lumley , de qui Carbonell fou deixeble Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, es doctorà en geologia del Quaternari a la Universitat Pierre et Marie Curie Paris VI 1986 i en geografia i història a la Universitat de Barcelona 1988 Collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques , el 1988 s’incorporà com a professor a la Universitat Rovira i Virgili  fins el 1991,…