Resultats de la cerca
Es mostren 1154 resultats
voluntarisme
Filosofia
Psicologia
Doctrina segons la qual la voluntat té una radical primacia per damunt de l’intel·lecte, tant pel que fa a una explicació o fonamentació darrers de l’univers o de la llei moral, respectivament, com pel que pertoca a l’individu humà i a les seves facultats.
Bé que el terme és recent —fou encunyat per FTonnies el 1883 i difós després sobretot per WWundt—, respon a la ja antiga qüestió sobre la relació entre raó pràctica i raó teorètica, i la primacia de l’una o de l’altra determina, respectivament, el voluntarisme i l'intellectualisme D’altra banda, hom pot vincular el primer a una actitud i una cosmovisió de caràcter més radicalment actiu com és el cas del cristianisme davant un tarannà més pròpiament passiu —fatalista— amb què hom pot caracteritzar en general el pensament grec, i en aquest sentit és possible de parlar d’un cert voluntarisme —no…
alimentació
Alimentació
Zootècnia
Acció i efecte de donar o rebre aliments o substàncies nutritives (aliment).
Una alimentació adequada ha de permetre als organismes d’atendre degudament llurs requeriments energètics i plàstics, i ha d’estar d’acord amb una ració alimentària completa i equilibrada, la qual ració depèn, per a un mateix organisme, de les necessitats alimentàries de cada moment concret de la vida treball més o menys intens, creixement, cria, etc En l’home, aquesta alimentació racional és establerta en funció de les normes donades per la dietètica En un animal, la quantitat d’aliment que ha de consumir durant un dia és calculada a partir de les necessitats llet, carn, llana, ous, fetus,…
interruptor

Dos tipus d’interruptor: basculant d’ús domèstic (a dalt), i d’alta tensió en bany d’oli (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit elèctric.
Essencialment consta de dos contactes o més que poden connectar-se i desconnectar-se mitjançant un dispositiu mecànic adequat En obrir un interruptor en funcionament es forma una guspira que podria transformar-se en un arc que destruiria els contactes per a evitar-ho cal recórrer a diversos procediments augmentar la distància entre els contactes, fer la interrupció a una gran velocitat o en diversos punts alhora, o bé disposar d’elements auxiliars que facilitin l’extinció de l’arc, en el bufament mitjançant banyes , fent que la guspira tingui lloc dins una xemeneia de tir, o…
toxina botulínica
Patologia humana
Nom d’un complex d’exotoxines de natura proteica produïdes pel bacteri Clostridium botulinum, que provoquen el botulisme.
Hom en coneix sis tipus diferents A, B, C, D, E i F els tipus C i D gairebé només afecten els animals, i el tipus F és molt escàs És el verí més potent que es coneix 0,12 μg són mortals per a l’home La seva acció fonamental consisteix a blocar la transmissió nerviosa en les fibres nervioses colinèrgiques, fet que determina la consegüent paràlisi muscular La toxina és termolàbil, de manera que es destrueix bullint-la durant 10 minuts o bé a 80°C durant 30 minuts El 1944 la toxina botulínica fou incorporada pels serveis quimicobiològics dels aliats al conjunt dels productes emprats en la guerra…
dauradura
Disseny i arts gràfiques
Sistema emprat pels relligadors per a cobrir amb fulls d’or les lletres o vinyetes que hom imprimeix en les cobertes d’un llibre.
La dauradura damunt cuir prové dels àrabs i fou emprada també en els relligats aldins des dels s XIV i XV En la dauradura a mà, hom marca, en sec, l’ornament o lletra a daurar després prepara la pell amb el mordent, que es compon de clara d’ou i vinagre Quan és sec, hom posa les tiretes d’or damunt l’ornament a daurar, al qual hom haurà donat una suau passada d’oli Prèviament hom escalfa els ferros de daurar, els quals són aplicats al lloc que havia estat marcat Hom treu les partícules que resten després de la dauradura amb un cotó o un drap fi La dauradura industrial amb planxa i premsa de…
distribució
Tecnologia
Mecanisme que assegura la successió adequada de cadascuna de les fases del cicle d’un motor tèrmic.
En els motors de quatre temps, l’entrada és regulada per la vàlvula d’admissió, mentre que la d’escapament permet la sortida dels gasos de la combustió L’obertura i el tancament d’ambdues vàlvules són harmonitzats per unes lleves de perfil adequat tornejades sobre un arbre, anomenat arbre de lleves , que gira sincronitzat amb el cigonyal però a la meitat de la velocitat d’ell Per assegurar la sortida dels gasos i l’ompliment del cilindre, que la inèrcia dels gasos tendeix a retardar, cal avançar l’obertura de les vàlvules i retardar-ne el tancament respecte als instants teòrics de fer-ho, que…
alcalimetria
Química
Part de la volumetria
que inclou els mètodes d’anàlisi de substàncies àcides per valoració amb una solució d’una base de concentració coneguda.
En general, les solucions bàsiques emprades són bases fortes, en particular els hidròxids de sodi, de potassi o de bari, totes les quals han d’ésser protegides del contacte amb l’atmosfera, ja que absorbeixen el diòxid de carboni, la qual cosa fa que minvi amb el temps llur concentració en base lliure És aconsellable, en conseqüència, de procedir sovint a la determinació d’aquesta per valoració amb un tipus primari de caràcter àcid, com el ftalat àcid de potassi, l’àcid benzoic, l’àcid sulfàmic o el iodat àcid de potassi Com en el cas de l'acidimetria, els mètodes alcalimètrics es fonamenten…
escut
Història
Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre.
Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de maniple Al s XIV…
Fisiologia de la pell, cabell i ungles
Fisiologia humana
La pell és un òrgan molt actiu que participa en el funcionament general de l’organisme Fonamentalment, realitza tres funcions protegeix l’organisme, en regula el funcionament i estableix relació amb el món exterior Actua com a barrera que protegeix l’organisme de diversos factors nocius provinents de l’exterior Així, impedeix el pas de substàncies i radiacions, evita la penetració de gèrmens i esmorteeix els efectes de les agressions mecàniques El teixit cutani collabora en la regulació de l’organisme de diverses maneres D’una banda, evita que l’organisme perdi líquids i d’altres substàncies…
Histiocitosi X
Patologia humana
La histiocitosi X és un trastorn de causa desconeguda caracteritzat per la proliferació en diversos òrgans de nombrosos histiòcits, un tipus de cèllules del sistema immunitari l’acció fonamental de les quals és ingerir els microorganismes o substàncies estranyes que penetren el teixit conjuntiu La proliferació d’histiòcits forma acumulacions de cèllules, o granulomes, i origina una reacció al teixit conjuntiu amb formació d’abundants fibres i acumulacions de greixos que alteren el funcionament de l’òrgan afectat Es poden presentar diferents varietats d’histiocitosis que es manifesten en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina