Resultats de la cerca

Definició És anomenada gingivitis la inflamació de les genives Aquesta afecció se sol presentar en forma aguda o sobtada, per bé que també pot fer-ho de manera crònica o persistent Quan és lleu, la gingivitis pot passar desapercebuda o bé manifestar-se amb petites hemorràgies que es produeixen quan hom es raspalla les dents En canvi, quan és greu se sol manifestar amb una notable tumefacció i envermelliment de les genives —que sagnen freqüentment—, dolor local i sensació d’escalfor permanent en aquesta zona En la majoria dels casos, la gingivitis sol guarir amb una higiene bucal acurada i,…

Definició És anomenada sinusitis la inflamació de la mucosa que recobreix l’interior dels sins paranasals, que són les cavitats que hi ha en alguns ossos del crani que comuniquen amb les fosses nasals En general, la inflamació és d’origen infecciós i es manifesta amb la formació de secrecions i mal de cap o dolor facial Causes La inflamació de la mucosa dels sins paranasals se sol produir a causa d’una infecció, és a dir, l’establiment i el desenvolupament de gèrmens Els microorganismes poden atènyer els sins per vies diverses En la majoria dels casos procedeixen de les fosses nasals, des de…

Definició És anomenat mola hidatídica un trastorn de l’embaràs que consisteix en el desenvolupament anormal de la cèllula ou fecundada, que origina la formació d’una placenta anòmala constituïda per simples vesícules plenes de líquid, que impedeix el desenvolupament de l’embrió Aquest trastorn també s’anomena embaràs molar , mola vesicular i mola hidatiforme , i és la forma més freqüent en què es manifesta la malaltia trofoblàstica , que engloba, a més, d’altres estranys trastorns del desenvolupament de la placenta Freqüència i causes L’embaràs molar té una incidència variada en diverses…

Definició És anomenada hiperèmesi gravídica una complicació greu de l’embaràs, caracteritzada per l’aparició de nàusees i vòmits molt intensos i freqüents que dificulten la nutrició de la gestant i originen pèrdua de pes, deshidratació i alteracions metabòliques Causes Aquesta complicació, la causa íntima de la qual no s’ha establert clarament, és caracteritzada per una intensificació de les nàusees i els vòmits comuns de la gestant És probable que les modificacions hormonals pròpies de l’embaràs hi influeixin en dones susceptibles, ja que els vòmits més intensos se solen presentar entre la…

Definició Reben el nom de paràlisi cerebral infantil una sèrie de trastorns del moviment i la postura que es presenten en la primera infància a conseqüència d’una lesió a l’encèfal, esdevinguda durant l’etapa de desenvolupament i maduració del sistema nerviós Freqüència i causes La paràlisi cerebral infantil afecta un o dos de cada 1000 infants És cinc vegades més freqüent en nens prematurs que en els altres infants El trastorn és degut a una lesió encefàlica que afecta el curs del desenvolupament del sistema nerviós, ja sigui durant l’embaràs o en la primera etapa de la vida Pot ésser…

És anomenat nefropaties tubulars congènites o tubulopaties congènites un grup de malalties renals caracteritzades pel fet que ocasionen bàsicament una alteració del funcionament dels túbuls renals, sense afectar a la filtració glomerular, a causa d’un defecte en el desenvolupament embrionari Segons la part dels túbuls renals afectada, es poden alterar algunes de les diverses funcions tubulars que transformen la filtració glomerular en l’orina, com ara la reabsorció d’aigua i de sals, o l’excreció d’ions àcids Es poden presentar nombrosos defectes d’aquest tipus, però la majoria són…

Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el càrrec en…

La seva organització es basà en una assemblea formada per tots els rics homes, mainaders, cavallers i infançons, més dos representants per cada ciutat i vila d’Aragó i de Ribagorça, la qual, segons les ordinacions de la Unió, s’havia de reunir cada any pel maig, i en uns conservadors nomenats per l’assemblea dos per cada districte un ric home i un mainader Els districtes prevists eren vuit, i englobaven també el País Valencià les terres de València Ribagorça i Sobrarb les terres d’Osca la sobrejunteria de Jaca Terol i Daroca i llurs respectives aldees la sobrejunteria de Saragossa Belchite i…