Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
Santes Creus de Gaià (Aiguamúrcia)
Art romànic
Hom sol creure que la primera referència d’aquesta església és de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona va fer donació del castell de l’Aibà a Guitard Maruden , reservant-se entre altres coses la seva dominicatura anomenada Santes Creus, a la riba del Gaià Aquest document presenta algunes característiques que fan sospitar que és apòcrif per això l’esment segur més antic cal cercar-lo en la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona l’any 1154, on consta que l’església de Santes Creus de Gaià, juntament amb la de Sant Pere de Gaià, formaven part de l’arxidiòcesi de…
Sant Pere de Pujalt (Sort)
Art romànic
Les referències documentals més antigues d’aquesta església i de la seva vila podrien correspondre a l’any 979, en què foren donades unes terres situades a Pugalto a favor de l’església de Sant Vicenç de Saurí, sense cap indicació que ens permeti situar, amb precisió, el lloc i a l’any 1082, en què el comte Artau II, el seu germà Ot i llur mare Llúcia donaren al monestir de Gerri, entre d’altres béns, l’església de Santa Maria de Pujalt Si aquest esment es correspon a la vila de Pujalt, cal suposar que es produí un canvi d’advocació, ja que en la visita efectuada pels delegats de…
Sant Bartomeu d’Hostafrancs (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquesta església parroquial té una història molt poc coneguda per la manca de notícies antigues sobre els seus orígens Podem suposar que fou bastida en el mateix moment que es construí el castell d’Hostafrancs, documentat des de l’any 1073 No obstant això, en cap document dels segles XI al XIII no s’esmenta aquesta església, i cal esperar fins al segle XIV per tenir les primeres referències de l’església d’Hostafrancs L’any 1391 consta que el capellà d’Ostafranchs va contribuir amb 44 sous a la dècima de la diòcesi d’Urgell d’aquell any En el llibre de la dècima de l’any 1391 també es fa…
Arnau Descós
Filosofia
Cristianisme
Literatura catalana
Humanista i lul·lista.
Pertanyent a una família illustre, estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl —amic seu al qual introduí en la doctrina lulliana—, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lulliana de Palma des del 1481, i Jeroni Pau Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica Defensor de la creença en la Immaculada Concepció, el 1487…
,
Elm
Cristianisme
Nom amb què és venerat als Països Catalans el bisbe de Síria Erasme (segle VI).
Esdevingué patró dels mariners i navegants arreu d’Europa A la baixa edat mitjana fou identificat erròniament, a Castella, on també fou venerat com a patró dels mariners sota l’advocació de san Telmo amb festa el 14 d’abril, amb Pedro González Telmo Astorga, ~1190 — Túi, 1246, dominicà Als Països Catalans, sant Elm o Erasme fou el titular de diverses confraries de mariners i navegants hom el representava en hàbit pontifical i entre naus, o nau en mà, i tingué capelles a diverses poblacions costaneres a Barcelona de primer al convent de Santa Clara, al barri de la Ribera, i…
Gràcia
Advocació mariana que s’introduí arreu d’Europa a la fi del s XIV, per influència dels estudis escolàstics sobre la gràcia.
Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme, etc La Mare de Déu és representada sovint sense el fill i amb un…
Sant Salvador de Granyanella, abans Santa Maria
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Salvador és situada als afores del poble de Granyanella, que s’emplaça en un indret encastellat a l’esquerra del riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG520129 Granyanella és a uns 4 km de Cervera per la carretera LV-2141 MLIR Història Com totes les parròquies d’aquest sector, els orígens de Sant Salvador de la Granyanella es remunten al segle XI La parròquia de Granyanella ja es troba en les llistes de les parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII La primitiva advocació de l’església era Santa Maria i no pas Sant Salvador En la…
Sant Joan d’Arties

Sant Joan d’Arties
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Salardú (Vall d’Aran), dins l’antic terme d’Arties, a la dreta de la Garona, al N de la vila.
És un edifici gòtic del segle XIII, i hom creu que pertanyia als hospitalers per la seva advocació de Sant Joan i pel fet que els hospitalers tenien el castell veí d’Entransaigües i dominis al sector ha estat considerada com a obra d’aquest orde militar Fou reformada el 1385 i encara posteriorment amb tres absis poligonals amb gruixuts contraforts, on s’han obert grans finestrals apuntats lobulats i amb calats La porta de la façana del S té tres arquivoltes apuntades i en degradació, i l’interior té una nau amb volta d’aresta i creuer Tenia un retaule gòtic tardà signat per…
Cecília
Música
Santa i màrtir cristiana, patrona dels músics i venerada a Roma des del segle V.
Segons la tradició cristiana, Cecília fou casada, el 232, amb el noble Valerià, que es convertí al cristianisme i respectà la voluntat de la seva esposa de restar verge Descobert com a cristià, el matrimoni fou martiritzat a Roma Amb tot, no hi ha constància històrica de l’existència del personatge Les darreres opinions suggereixen que, al segle V, algun membre de la família Cecília donà una casa perquè fos utilitzada com a església, i d’aquí devia sorgir la llegenda de la santa Thomas Connolly ha suggerit la identificació de Cecília amb Bona Dea Restituta , deessa romana guaridora de la…
clavetaire
Història
Menestral que feia claus.
L’ofici, desenvolupat a partir dels s XV i XVI, fou exercit pels ferrers, fins que al s XVII les necessitats de proveïment exigiren una major producció, fet que originà en alguns indrets un ofici especialitzat i independent Tingué realment importància a Ripoll i Campdevànol, a causa, possiblement, de la facilitat d’obtenció de ferro al mateix Ripollès, centres que, amb els d’Olot i Manresa, esdevingueren gairebé els únics proveïdors del mercat peninsular i americà El gremi de clavetaires de Ripoll formava part de la confraria de Sant Eloi L’aprenentatge de l’ofici durava quatre anys, acabats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina