Resultats de la cerca

Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d’himne nacional català a partir de la Renaixença Els dos textos més difosos han estat l’històric publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i —en la primera edició musical— per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes i l’actual d' Emili Guanyavents , el més polític i reivindicatiu, vencedor en un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que provocà una apassionada polèmica pública i…

Fundat per Teodor Llorente i Olivares i Josep Domènech i Taverner, als quals Josep de Campo cedí la propietat de La Opinión a condició que canviessin la capçalera, el 1872 es fongué amb Diario Mercantil N'han estat directors Llorente i Olivares 1866-1911, T Llorente i Falcó 1911-49, Martí Domínguez i Barberà 1949-59 i Joan Ombuena i Antiñolo 1959, el qual des del 1972 comparteix el càrrec amb María Consuelo Reyna Entre els seus redactors han destacat Ferran Lluch Ferrando, Eduard López-Chávarri i Marco, Lluc Ferrer i Donderis, Josep Sansano i Manaut, Josep Epila, Vicent Badia i Cortina,…

Es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca Els volums són d’unes set-centes pàgines de mitjana, i, a més, hi ha una carpeta amb materials que havien de formar el volum XXI Contenen textos literaris molt diversos, dades i documents de tota mena, biografies, noticiaris, investigacions històriques i científiques i altres obres històriques senceres En són exemple el volum desè, que és ocupat totalment pel Noticiari de Maties Munt, del segle XVIII els volums compresos del dotze al quinze, que constitueixen els Anales de la Isla y Reyno de Mallorca de Guillem Terrassa dels segles XII al XIV el…

Acció de La Ferreria Catalana La societat es constituí el mes d’abril del 1855 Es tractava, segons el text propi, d’una societat minera que es proposava l’explotació de mines de ferro, fosa d’aquest mineral i fabricació del ferro pels sistemes més avançats La Ferreria Catalana tenia el domicili social a Barcelona, al carrer de Santa Madrona núm 2, però l’establiment industrial era a Anglès, comarca de la Selva Explotava petites vetes de ferro que hi havia pels voltants, i una mina de plom La Ferreria Catalana, com solia passar en aquests casos, era la successora d’una farga, que ja existia…

Paper comercial de La Felicense, a Sant Feliu de Codines Josep Baró construí una important fàbrica cotonera en el terme de Santa Coloma de Gramenet La seva especialitat eren els mocadors Josep Baró i Pallerols 1857-1905 començà les seves activitats industrials com a soci de Domènec Tey i Puigdollers al començament de la dècada dels anys vuitanta Muntaren una fàbrica de teixits de cotó a Sant Feliu de Codines que es deia La Felicense, que funcionava a nom seu al cap de poc El 1883 s’establí pel seu compte en un descampat als afores de Santa Coloma de Gramenet Allí hi construí una fàbrica,…

Acció dels Alts Forns i Ferreria de la Mare de Déu del Carme Un darrer intent de crear una siderúrgia a la platja de Can Tunis de Barcelona, 1900 Aquesta societat anònima es constituí a Barcelona el 6 de juny de 1900 Els socis constituents foren dues empreses barcelonines Fills de Miquel Mateu i Viuda i Fills de Gaspar Quintana La primera era una empresa comer-cialitzadora de peces de ferro i acer, amb domicili i magatzems al carrer del Peu de la Creu a Barcelona La segona era una veterana foneria de ferro, que fabricava estufes i cuines El gerent de l’empresa fou Damià Mateu i…

Tres empreses estameres terrassenques Empreses participades per la família Salvans Al final del segle XIX i, concretament el 1888, Terrassa era una ciutat que tenia una important indústria dedicada a la fabricació de draps de llana i de gèneres de novetat Aquests teixits es feien amb fil de llana cardada i amb fil de llana pentinada —estam— Tot i el volum de la indústria, no hi havia a la ciutat cap fabricant de filatura d’estam Aquest s’havia de comprar a Quadras, Feliu i Companyia o bé a fabricants francesos i belgues El caràcter de novetat dels gèneres que fabricaven no s’avenia gaire amb…

Membre fundador i president de la Sociedad General Cinematográfica SGC de Buenos Aires S’establí a Barcelona el 1912 amb el distintiu de Casa Ajuria, i fou l’introductor, el 1917, a Espanya de les primeres marques del cinema nord-americà Fox, Lasky, World, Famous Players, Vitagraph, etc de la mateixa manera que ho havia fet a l’Argentina a través de la SGC El 1918 hi afegí la Paramount i l’Standard Avançant-se a molts professionals del seu temps, també edità, a partir de 1918, una esplèndida revista, "La Esfera Cinematográfica", dirigida per Ruiz Margarit, que des del 1920 comptà amb la…

Vida El 1917, amb el seu germà Ramon, i amb Salvador Castelló i Julio Sanz, participà en la fundació de la productora Sociedad Anónima Sanz i en l’adquisició el 1919 dels antics laboratoris de la productora i distribuïdora Argos Films Gràcies a la seva gestió s’aconseguí introduir al mercat anglès la producció espanyola del moment, però la Primera Guerra Mundial posà fi a aquesta operació Aquest contratemps feu que abandonés el cinema per centrar-se en la gestió d’una fàbrica que la família tenia a Sabadell Cap al 1927, però, hi tornà com a empleat de Saturnino Ulargui, si bé aviat s’installà…

Els seus fundadors foren Eduardo Vilaseca Marín Madrid 1896 – Barcelona 1949 i Arturo Ledesma Álvarez 1882 – 1941, que s’iniciaren a Madrid en l’àmbit del cinema educatiu i com a representants dels aparells i cintes de la Pathé-Kok L’empresa, però, es donà a conèixer el 1916 en ocupar-se de la gestió a l’Estat espanyol de la francesa Pathé Frères A partir del 1918 també aconseguiren l’explotació del material de la Triangle nord-americana, a la qual s’afegí el 1920 el de la Film d’Art francesa Totes dues exclusives suposaren una injecció econòmica important, atès que la Pathé, després de la…