Resultats de la cerca
Es mostren 423 resultats
Obra Cultural de l’Alguer
Associació sense ànim de lucre fundada a la ciutat sarda de l’Alguer l’any 1985 amb l’objectiu de revitalitzar la cultura algueresa i la llengua catalana.
Promou la recerca cultural i científica en diferents sectors L’any 1988 posà en marxa una biblioteca que disposa de més de 10 000 volums, i té el suport de diferents institucions catalanes Organitza debats i colloquis, cursos de llengua catalana, collabora amb diferents mitjans de comunicació i patrocina diversos premis per a la promoció de la cultura algueresa
Fundació Vila Casas

Accés principal del Museu Can Framis (Barcelona)
© Fundació Vila Casas
Museologia
Entitat privada sense ànim de lucre fundada l’any 1986 per l’empresari farmacèutic Antoni Vila i Casas amb l’objectiu prioritari de promocionar l’art contemporani català.
La Fundació disposa de sis espais expositius que formen part del llegat arquitectònic català a Barcelona Barcelonès, l’Espai Volart, l’Espai Volart 2 i el Museu Can Framis a Palafrugell Baix Empordà, el Museu Can Mario a Torroella de Montgrí Baix Empordà, el Museu Palau Solterra, i a Vila-seca Tarragonès, el castell de Vila-seca L’Espai Volart i l’Espai Volart 2 foren inaugurats l’any 2002 Ocupen, respectivament, els antics magatzems de la finca modernista Casa Antònia Puget i els baixos de la Casa Felip, del mateix estil, reformats a propòsit i situats a la dreta de l’Eixample barceloní En…
desesperació
Estat de greu pertorbació de l’ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació, a la consideració d’un mal irreparable, de la impotència de reeixir.
Michel de Montaigne
Filosofia
Nom amb què és conegut Michel Eyquem, senyor de Montaigne, moralista francès.
Fill del gentilhome Pierre Eyquem, estudià al collegi de Guiena, on perfeccionà l’aprenentatge rebut en llatí amb la lectura dels poetes llatins i grecs A partir del 1549 estudià dret a la Universitat de Tolosa, al Llenguadoc Conseller al tribunal de Perigús 1554, passà al parlament de Bordeus Hi trobà Étienne de la Boétie, el gran amic de la seva vida, que li revelà el preu de l’amistat i el valor de l’autodomini A poc a poc, però, abandonà les seves funcions parlamentàries i començà a freqüentar la vida de la cort El seu casament amb Françoise de la Chassaigne 1565 i la mort del seu pare —…
Josep Llunas i Pujals
Política
Periodisme
Literatura catalana
Anarquista, periodista i escriptor.
Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i d’organitzar la Societat Tipogràfica…
, ,
Pere Joan Porcar
Cronologia
Historiografia catalana
Cristianisme
Prevere i cronista.
Vida i obra És autor de l’extens dietari Coses evengudes en la ciutat i regne de València ed moderna Madrid 1934, basat en 3394 notes manuscrites, que abraça el període comprès entre l’any 1589 i el 1628 i que conté notícies de l’actualitat diària valenciana els ajusticiaments, les noces de Felip III, l’actuació dels virreis, l’expulsió dels moriscos, entre altres temes Tot i ser autor d’una única obra, mereix un lloc tant en la història de la literatura com en la historiografia catalana Les seves divagacions, idees i anàlisis serveixen per a avaluar la producció literària valenciana en…
, ,
força
Dret
Vigor natural de l’home emprat sobre les coses, l’ús del qual fa que es qualifiqui de robatori l’apoderament d’una cosa moble amb ànim de lucre.
S'entén per força l’escalament, el trencament de parets, sostres, portes i finestres, la fractura d’armaris i tota classe de mobles tancats, i l’ús de claus falses, rossinyols, etc
club
Esport general
Societat de persones, amb ànim de lucre o sense, que té com a finalitat fomentar la pràctica o l’afició d’un o més esports entre els seus associats.
virtut
Beatus de Torí : escena de Crist central envoltat de cinc cercles amb representacions d’estrelles, lleons, àngels, virtuts i àngels missatgers de Déu
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Disposició habitual de l’ànim per a les accions conformes al bé o a la llei moral i per a defugir el mal o la transgressió del que és manat.
S'oposa tant a vici com, sobretot, a pecat Bé que la virtut, com a actitud, és única, tanmateix afecta, o pot afectar, com a tal, cadascuna de les activitats humanes i cadascun dels objectes o àmbits d’aquest conjunt d’activitats Això explica el fet que ja des de l’antigor hom hagi establert diferents virtuts i que hi hagi uns intents de clarificació i àdhuc de jerarquització Plató distingí tres virtuts cardinals saviesa pràctica o prudència, valor o coratge i temprança, Aristòtil classificà les virtuts en grups diferents pràctiques i teòriques o ètiques i dianoètiques i el platonisme…
lírica
Literatura
Poesia en la qual predominen l’element i el to afectiu, sentimental i emotiu, en contra dels elements històrics, èpics, realistes, didascàlics i moralitzadors.
En la literatura grega, fou una poesia destinada a ésser cantada i, sovint, ballada amb acompanyament de la lira Al llarg de la seva història presenta dos tipus diversos la lírica coral , destinada al cant d’un cor Terpandre, Alcman, Íbic, Estesícor, Simònides, Baquílides i Píndar, i la monòdica , cantada a una sola veu La primera tingué una diversitat de formes l’encomi, γρhνοι “plany”, l’epinici, l’epitalami i l’himeneu, l’himne, l’hiporqueme, el parteni, el pean i també el nomos i el ditirambe aquest darrer, més dramàtic, es troba probablement en l’origen de la tragèdia La lírica monòdica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina