Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
Josep Lluís Cleries i González

Josep Lluís Cleries i González
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Enginyer industrial, és diplomat en funció gerencial de l’Administració pública per ESADE i en direcció a l’Administració per l’IESE Ha treballat en el sector privat Ocupà càrrecs directius en organitzacions de l’associacionisme juvenil president de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai 1987-92, president del Moviment Centres d’Esplai Cristians 1986-92, vicepresident de la Fundació Pere Tarrés 1990-92, membre de la Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant 1988-92, del Secretariat de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears 1989-92 i coordinador de l…
L’elaboració d’un treball escrit en grup
Educació
En què es diferencien un treball escrit individual i un treball escrit en grup La diferència entre un treball escrit individual i un de grup no es troba en el contingut o en el resultat final del treball, sinó en el procés d’elaboració, és a dir, en la manera de fer-los El treball en grup conté els mateixos aspectes de tractament del contingut que hem vist en el treball individual Són els següents Plantejament del treball Recopilació de la informació Organització de la informació Estructuració del treball Redacció del treball Pautes per a la presentació del treball Generalment, el professorat…
oxoni
Química
Nom de l’ió H 3
O +
, derivat de la coordinació d’un protó sobre l’oxigen de l’aigua.
Existeix en les solucions aquoses dels àcids, fortament associat amb altres molècules d’aigua la vida mitjana d’un ió individual és de 10 - 1 3 s Té una estructura de piràmide triangular aplanada, amb un angle H-O-H de 115° El nom oxoni és emprat com a base per als seus productes de substitució
sulfoni
Química
Catió H3S+, derivat formalment del sulfur d’hidrogen per coordinació d’un protó sobre l’àtom de sofre.
El nom sulfoni és emprat com a base de la nomenclatura dels ions formats per protonació, alquilació o fixació d’un altre grup positiu sobre un àtom de sofre divalent
dret internacional
Dret internacional
Conjunt de regles jurídiques que consideren les relacions internacionals, els vincles entre els súbdits de diferents estats o la situació jurídica dels estrangers respecte al territori on es troben.
Hi ha diverses classes de dret internacional el públic , o conjunt de normes que constitueixen l’ordenament jurídic de la comunitat internacional, i el privat , o conjunt de normes jurídiques que regulen situacions o relacions amb elements personals, reals o formals vinculats a diferents ordenaments jurídics Les fonts més importants d’aquest dret són els tractats internacionals, el costum internacional, els principis generals i la doctrina i les teories internacionals Les relacions amb el dret intern són objecte de diferents posicions, car uns autors defensen postures dualistes, considerant…
Federació Catalana d’Espeleologia
Espeleologia
Organisme rector de l’espeleologia a Catalunya.
Fou fundada l’any 1982, tot i que l’espeleologia a Catalunya tenia una llarga història que es remuntava a l’any 1897, amb l’existència d’entitats com la Comissió Tècnica d’Exploracions Subterrànies de la Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme creada l’any 1954 i que es pot considerar el primer estament espeleològic federatiu de Catalunya, i amb l’organització d’actes com el Primer Campament d’Espeleòlegs de Catalunya 1966 S’encarrega de la promoció, l’organització i la coordinació de l’espeleologia a Catalunya en les seves diferents modalitats o disciplines…
Transparència Internacional
Organització internacional no governamental creada el 1993 amb la finalitat de combatre la corrupció arreu del món.
Observa una posició d’independència i neutralitat polítiques per tal d’assolir els seus objectius fundacionals establir una diagnosi basada en dades fiables sobre la corrupció en cada cas, garantir la transparència dels governants envers els ciutadans i promoure la responsabilitat a tots els nivells de la societat, especialment en el compliment de les lleis, els mecanismes, els compromisos i els valors democràtics Malgrat que el finançament prové tant de pressupostos governamentals com de projectes d’organitzacions internacionals per al desenvolupament, i de donacions d’empreses i individus…
Comunitat pel Desenvolupament de l’Àfrica del Sud
Organisme econòmic internacional, destinat prioritàriament a la integració econòmica dels països de l’àrea meridional africana.
La seu del secretariat és a Gaborone Botswana Tingué els seus orígens en la Conferència per a la Coordinació del Desenvolupament de l’Àfrica del Sud, creada el 1980 per Lesotho, Botswana, Zàmbia, Zimbàbue, Tanzània, Angola, Moçambic, Swazilàndia actual Eswatini i Malawi amb la finalitat de reduir la seva dependència econòmica de la Sud-àfrica de l’ apartheid Posteriorment s’hi han afegit la República Democràtica del Congo, Maurici, Namíbia i Seychelles El 1993 es transformà de conferència a comunitat i adoptà el nom actual El 1994, la República de Sud-àfrica ingressà a l’organisme i…
Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià
Institució creada a la ciutat de València, el 1976, per la fusió de la Junta Democràtica i el Consell Democràtic, a fi de poder oferir un front unitari democràtic, representatiu de tot el País Valencià, en el marc de la transició democràtica.
En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un estatut d’autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’amnistia Els…
Manuel Gònima
Música
Mestre de capella català.
Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té constància que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina