Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
Tbilisi

Vista de l’església ortodoxa de Kasweti (1904-10)
Corel
Ciutat
Capital de Geòrgia.
La ciutat de Tbilisi és situada a banda i banda del Mtkvari o Kura en una estreta vall al peu del Mtacminda Al costat de la part vella de la ciutat, que conserva el seu aspecte tradicional, hi ha una part moderna sorgida arran del creixement demogràfic A part les funcions administratives i culturals pròpies d’una capital, té fàbriques de maquinària, indústries tèxtils seda, de la fusta i alimentàries, a més d’una important artesania Fundada al segle IV, per la seva posició de cruïlla de vies de comunicació fou disputada sempre per bizantins, perses, àrabs i turcs Fou la capital del regne de…
Mare de Déu de Bellulla
Santuari
Antic santuari marià de Canovelles (Vallès Oriental), destacat centre de pelegrinatge del Vallès en època moderna.
La primera capella dedicada a la Mare de Déu de Bellulla és documentada el 1279 i té origen en la invenció de la imatge de santa Maria, localitzada -segons la tradició- per una pastora del poble de Canovelles en l’inici del segle XIII La talla gòtica de la Mare de Déu, avui desapareguda, era coneguda com la perla del Vallès El nom Bellulla podria fer referència a una marededeu advocada de la vista el mot és una construcció derivada de bell ull o bell ullada El santuari assolí la seva plenitud en època moderna quan, el 1611, els dominics del convent de Santa Caterina de…
Santa Margarida del Castell (Fraga)
Art romànic
Es tracta d’una antiga capella, avui desapareguda, que era emplaçada al tossal de la Concepció Les notícies instrumentals són insegures Si les dades actuals són correctes, aquest lloc correspon al puig Almenarella que el rei d’Aragó Alfons el Bataller fortificà en el setge de Fraga 1134 Opina J Pleyán i de Porta 1889 que Santa Margarida del Castell fou el primer temple aixecat pels cristians després de la conquesta de Fraga L’historiador J Salarrullana 1931 considera més lògica la dedicació de la mesquita major a sant Pere tan bon punt el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona…
Sant Martí de Benasc
Art romànic
Aquesta església, ara desapareguda, fou en un primer moment un monestir emplaçat a septentrió del nucli urbà del poble de Benasc o Cap de la Vila En deixar de ser monestir es convertí en església parroquial Va ésser destruïda amb motiu d’emmurallar i fortificar Benasc durant la guerra del Francès perquè en dificultava la defensa A l’anomenat Ròtol de Benasc compareixen l’abat i els monjos de Sant Martí com a propietaris de terres, vinyes i prats, als Quadres, a Peguera i a Ritobo Malgrat que no surt esmentat entre els electors del bisbe Borrell de Ribagorça 1017, un abat Baró…
Mare de Déu de Viuerri (Montanui)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquest antic santuari, on és visible encara l’estructura romànica integrada en edificacions més tardanes Arxiu Gavín Les ruïnes del santuari de la Mare de Déu de Viuerri són a uns 2 km al NW de Montanui, des d’on surt una pista que deixa a uns 10 minuts de les restes de l’església L’església té adossat al mur sud un edifici annex Mapa 32-10 Situació 31TCH093055 Església L’església és d’una sola nau, coberta amb volta de canó, avui desapareguda i de la qual es conserva només l’arrencada al mur sud La part nord de l’edifici es va ensorrar totalment, i la capçalera…
Santa Creu d’Enviny (Sort)
Art romànic
La desapareguda església de la Santa Creu era situada a la Solana d’Enviny, en el lloc del mas de Santa Creu, que era un antic hostal de pelegrins La Solana d’Enviny és esmentada cap a l’any 1083 en un conveni entre el comte Artau II i l’abat Ponç de Gerri, i l’any 1095, en la donació al monestir de Gerri d’un alou situat al terme i castell de Montardit Els primers esments de l’església de Santa Creu són continguts en el fals III de Gerri i en la interpolació de l’auctoritas en la donació del comte Frèdol de l’any 849, en què s’esmenta l’església de Santa Creu, amb els alous, les…
Sant Martí de Seguís (Gerri de la Sal)
Art romànic
La desapareguda església de Sant Martí de Seguís es devia situar prop de la vila d’Useu El lloc de Seguís constituí una de les primeres possessions del monestir de Gerri, i així apareix en el document datat el 807 de donació per part del prevere Espanell a Sant Vicenç de Gerri, d’aquesta mateixa església i tot el que tenia al terme de Corts i el lloc de Seguese superiore En els documents coneguts com els falsos I i II de Gerri i en la interpolació de l’acta fundacional s’especifica que la donació incloïa l’església i la vila de Sant Martí de Seguís, amb els vilars i les…
Sant Pere de la Cort (Navès)
Art romànic
D’antuvi cal aclarir que sobre aquesta església s’ha creat una petita confusió amb la de Sant Pere de Parcerisa Tanmateix, les dades que ens han arribat a mà i la descripció del territori que ens presenten els documents, defineixen a bastament l’indret aproximat i inequívoc d’aquesta església, actualment desapareguda, bé que testimoniada la seva existència per persones que encara viuen al terme de la Cort, a mig camí del riu d’Arques i el Cardener El dia 25 de maig de 971 el comte Borrel II de Barcelona donà a la comunitat monacal de Sant Llorenç de Morunys la“ Cort de Sant Pere…
Hergé

Hergé el 1949
Disseny i arts gràfiques
Nom amb el qual és conegut el dibuixant i il·lustrador belga Georges Rémi, creador del personatge Tintín.
És considerat un dels pares del còmic europeu i el creador de l’anomenada ‘línia clara’, estil de dibuix caracteritzat per la nitidesa i la precisió, que ha tingut una gran influència posterior en el gènere Començà a publicar historietes vers l’any 1923, en un ambient molt relacionat amb l’escoltisme catòlic El 1929 Hergé creà el personatge de Tintín, protagonista d’una nombrosa sèrie d’aventures a les quals dedicà gairebé la totalitat de la seva vida professional Les primeres historietes, de dibuix espontani i una certa matusseria, són d’estructura narrativa molt simple i presenten uns…
Sant Pere de la Curullada
Església
Antic terme, molí i església (desapareguda) de la parròquia de la Curullada, del municipi de Granyanella (Segarra), vora el riu d’Ondara, esmentat al s. XIV.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina