La desapareguda església de la Santa Creu era situada a la Solana d’Enviny, en el lloc del mas de Santa Creu, que era un antic hostal de pelegrins.
La Solana d’Enviny és esmentada cap a l’any 1083 en un conveni entre el comte Artau II i l’abat Ponç de Gerri, i l’any 1095, en la donació al monestir de Gerri d’un alou situat al terme i castell de Montardit.
Els primers esments de l’església de Santa Creu són continguts en el fals III de Gerri i en la interpolació de l’auctoritas en la donació del comte Frèdol de l’any 849, en què s’esmenta l’església de Santa Creu, amb els alous, les dècimes i el cementiri. Malgrat la falsedat d’aquests documents, és molt probable que en aquestes dates, o poc temps després, l’església de Santa Creu entrés a l’òrbita de Gerri, com es confirma l’any 966 en la butlla del papa Joan XIII atorgada al monestir de Gerri, en la qual consta clarament entre les possessions del cenobi l’església de Santa Creu in ipso Solano.
No sabem en quin moment deixà de ser patrimoni del monestir de Gerri, però l’any 1105 l’església de la Santa Creu s’esmenta com un dels béns perduts pel cenobi.