Resultats de la cerca

El Segura en limita el terme pel nord És important l’agricultura de regadiu hortalisses i cítrics que aprofiten les aigües derivades del Segura La propietat de la terra és molt repartida, i predomina l’explotació directa La ramaderia d’ovins aprofita les pastures naturals, localitzades a l’àrea oriental del municipi La població es triplicà al llarg del s XIX, i continuà augmentant fins el 1930, per a reprendre's des dels anys vuitanta El poble 2 004 h agl 2006, 23 m alt és vora la riba dreta del Segura D’origen islàmic, el 1589 fou reconstruït per Jaume Gallego Fajardo i Satorre, al qual el…

La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxer, baró de Xaló a llur net Gonçal Escrivà d’Íxer, li fou concedit el comtat el 1645 El segon titular fou el seu fill, Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana El títol passà, més tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río, i, el 1814, passà a Antoni de…

Pràcticament analfabet, participà en les campanyes napoleòniques El 1808 marxà a Amèrica i s’establí a l’Havana, on prosperà i arribà a ésser 1829 sotsdelegat de marina Nomenat alferes 1831 per la captura del pirata Antonio Mariño i confident dels capitans generals, comerciant i empresari, promogué, el 1837, a l’Havana, la construcció del Gran Teatro Tacón, més tard Teatre Nacional, a més de molls, edificis i el mercat de La Pescadería Des del 1847 es dedicà al comerç d’esclaus i introduí a Cuba famílies maies del Yucatán com a mà d’obra barata, fins que el govern mexicà s’hi oposà President…

Filla d' Enric VIII d'Anglaterra i de Caterina d'Aragó , succeí el seu germanastre  Eduard VI Lleial a la religió catòlica, exercí una forta pressió perquè el parlament anullés la política religiosa del seu pare, Enric VIII, i aprovés la tornada a l’obediència a Roma La reina ressuscità les lleis contra l’heretgia, cosa que provocà la mort de gairebé 300 persones Es casà 1554 amb el futur Felip II de Castella , que el 1557 convencé el consell de la reina en la declaració de guerra a França, el resultat de la qual fou la pèrdua, per part d’Anglaterra, del port de Calais Del seu matrimoni no…

Fou iniciada per Joan Gonçal d’Íxer i Mesía —fill de Pere III Ferrandis d’Híxar, senyor de la baronia d’Híxar—, el qual s’establí al Regne de València Fou fill seu Gonçal d'Íxer i de Castro , senyor de la vall de Xaló, de Gata i de Llíber Llur rebesnet Gonçal d’Íxer i Escrivà mort després del 1587, baró de Xaló i de Gata i comanador de Montalbà a l’orde de Sant Jaume, es casà amb Maria de Montagut òlim de Castellví i de Montagut, que li aportà les senyories de l’Alcúdia i de Ressalany La família s’extingí amb llur filla Jerònima d’Íxer i de Montagut , que aportà les senyories…

Aquest darrer, en una avinença, en rebé aquella part Els seus descendents portaren tots com a segon nom el de Delfí en record d’una ascendència materna, i d’aquest fet s’originà el nom d’aquest territori, conegut també com a comtat de Clarmont Al s XV passà, per matrimoni, als ducs de Borbó, i el 1503 el duc Carles III el reuní al seu ducat d’Alvèrnia, que havia heretat del seu oncle i sogre Pere i Beaujeu Arran de la traïció de Carles III i la confiscació, amb el comtat de Montpensier, fou lliurat 1560 a Lluís de Borbó-Montpensier, fill de la seva germana Lluïsa La darrera…

Els seus descendents es cognomenaren de Condé o de Borbó-Condé , i també de Borbó , des que obtingueren el ducat de Borbó 1661 Els membres més importants foren el besnet del fundador de la casa Lluís II de Borbó-Condé mort el 1686, el rebesnet d’aquest darrer, Lluís V Josep de Borbó-Condé mort el 1818, i el net d’aquest, Lluís Antoni Enric de Borbó-Condé mort el 1804 En morir 1830 el darrer príncep, Lluís VI Enric Josep de Borbó-Condé feu hereu testamentari dels seus béns el príncep Enric d’Orleans, duc d’Aumale, fill del rei Lluís Felip I El títol de príncep de Condé fou…

Fou succeït per Joan III Ducas Vatatzes 1222-54, que transmeté el tron al seu fill Teodor II 1254-58 Joan IV, l’altre emperador 1258-61, fou occit per Miquel VIII Paleòleg, i així acabà el poder d’aquesta dinastia, que, per damunt de tot, protegí les lletres i les arts i patrocinà un autèntic renaixement Alguns dels seus membres estigueren vinculats als reis del casal català Així, Eudòxia Làscaris , filla de Teodor II, que desembarcà a Salou el 1278 i, establerta a Catalunya, protegí, com era norma familiar, la cultura clàssica i n'impulsà la difusió per tot el comtat de Pallars, especialment…

Establert a Barcelona com a retratista 1851, fundà un estudi de daguerreotip i, posteriorment, de fotografia Adoptà primer el nom comercial de Fernando & Anaïs i, més tard, el de Napoleon , amb el qual seria conegut, com també els seus descendents Obtingué la representació de la casa Lumière de París, cosa que li permeté donar a conèixer el cinematògraf a Barcelona el 1896 Investit amb l’orde d’Isabel la Catòlica, el succeïren al capdavant de l’estudi el seu fill Aleix Emili Fernández i Tiffon Barcelona 1851 — 1933 i, posteriorment, el nebot d’aquest, Santiago Feliu i…

Un descendent seu, Salinguerra Torelli ~1160 — Venècia ~1244, fou un rival dels Este quan Marchesella, l’hereva dels Adelardi, que li havia estat promesa, fou desposada amb Ozzo V d’Este Com que prengué el partit de l’emperador 1236, fou bandejat de Ferrara per una llei güelfa 1240 i confinat a Venècia Els seus fills formaren línies de Torelli a Parma, Fano, Màntua, Forlì, Nàpols i Foligno Giuseppe Salinguerra Torelli mort el 1650, dels Torelli de Parma, es traslladà a Polònia, on traduí el seu cognom al polonès Józef Ciolek i es casà amb Sofia, filla hereva del comte lituà Albrecht…