Resultats de la cerca

Situació Extrem de llevant de la façana de migdia amb la porta d’entrada molt alterada exteriorment ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són al costat de les restes del castell de Grialó, al cim d’un serrat que domina el poble de Colldelrat, on també hi ha una torre de la línia de distribució d’energia elèctrica a alta tensió Mapa 33-13328 Situació 31TCG430407 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA-MLIC Història El lloc de Grialó, amb el seu castell, apareix documentat per primera vegada l’any 1039, en les afrontacions del castell d’…

Situació Ruïnes de la capella de Sant Pere del castell de Paracolls, a la qual manca tot el sector de ponent ECSA - A Roura La capella de Sant Pere és situada damunt de l’esperó rocós, a l’extrem de tramuntana del conjunt de les ruïnes de la fortalesa de Paracolls, prop del caire de l’escarpat que cau vers l’engorjat dels Banys de Molig Fou bastida aprofitant l’espai d’un petit replà del rocam, que va ser anivellat artificialment en bona part Per a accedir-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 42” N - Long 2° 23’ 15” E…

Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat passa la…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oest, on s’aprecia l’atri afegit a ponent i altres reformes posteriors J Recarens Aquesta església es troba al centre del veïnat del Colomer, situat al costat nord-est del cap del municipi, Amer, molt proper a la Font Picant L’edifici és una mica enlairat en relació amb els que té a tocar, que formen la caseria del Colomer L’església és pràcticament tancada i sense culte Malgrat això, es conserva força bé Mapa L38-12295 Situació 31TDG652529 Per anar-hi cal situar-se al quilòmetre 22 de la carretera C-152, de Girona a Olot, l’5 km…

Situació Vista parcial de la muralla sud d’aquest castell, on s’establí el 1186 una important comanda hospitalera ECSA-JI Rodríguez Les escasses restes del castell i convent d’Alguaire coronen un tossal situat a ponent de la població del mateix nom Mapa 32-14 359 Situació 31TBG988237 S’arriba a Alguaire des de Lleida per la carretera N-230 en direcció nord Un cop al poble, per a arribar al cim del tossal on hi ha les ruïnes del castell i el convent cal agafar una pista senyalitzada S’hi arriba després d’uns 2 km JRG Història Com el seu topònim indica, Alguaire devia constituir originàriament…

Aquesta església és un dels exemplars més interessants de tota la comarca i un dels més destacats de Catalunya per la seva barreja d’elements preromànics i romànics Consta de tres naus, de les quals la central és més alta i la lateral sud només conserva el tram de llevant La capçalera, situada al sud-est, consisteix en tres absis, el central de planta gairebé quadrada i els dos laterals de planta de ferradura Una volta de canó ultrapassada cobreix l’absis central, i les dues absidioles tenen una volta esfèrica una mica aplanada La nau central té una coberta d’encavallades simples feta a…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…

Situació i presentació El terme municipal d’Espot, de 97,30 km 2 , al sector sud-occidental de la Vall d’Àneu, en contacte amb el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran, comprèn tota la vall d’Espot, que aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa en forma de vall suspesa, d’origen glacial, separada de la principal per graus de confluència El municipi limita al N amb els termes d’Alt d’Àneu, Esterri d’Àneu pel pic de Quartiules i la Guingueta d’Àneu, que també hi confronta pel sector E i SE al S termeneja amb Rialb, amb Sort i la Torre de Cabdella Pallars Jussà, i a l’W amb Vall de…

Entre els rius Millars i Xúquer, coincidint pràcticament amb el domini de la màquia litoral, es disposen les baixes cotes del territori mediovalentí És la continuació de les planes litorals catalanídiques, però amb un rerapaís organitzat altrament pels relleus ibèrics, les darreres digitacions del qual atenyen aquestes terres baixes litorals Ultra pels nítids límits que suposen el Millars i el Xúquer al N i al S, i el mar a l’E, el territori queda desllindat a l’W per la isohipsa 200-300 m aproximadament al NW, la Serra d’Espadà eleva la cota termenejadora El territori comprèn les comarques…

El naixement de la indústria elèctrica a Catalunya es va produir amb l’actuació de Tomàs J Dalmau i Narcís Xifra a partir de l’any 1874 i amb la creació de la Societat Espanyola d’Electricitat l’any 1881 L’extensió social de l’ús de l’electricitat per a l’enllumenat domèstic i comercial tingué lloc solament després de l’adquisició d’Espanyola per l’AEG l’any 1894 i de la constitució de la nova Companyia Barcelonesa d’Electricitat –que havia de construir la gran central termoelèctrica del carrer de Mata de Barcelona–, així com la creació el 1896 de la Central Catalana d’Electricitat per les…