Resultats de la cerca
Es mostren 1681 resultats
pell anilina
Tecnologia
Pell que, un cop eliminat el pèl o la llana, ha estat adobada, tenyida i acabada pel costat de la flor, de manera que conservi perfectament visible el dibuix o gra natural de la mateixa pell.
El qualificatiu d’'anilina’ exclou l’ús de tota mena de pigment o recobriment opac que tapi la superfície natural de la pell L’aspecte natural d’una pell anilina és el que li dóna tot el seu valor, malgrat que a vegades puguin ésser observades algunes irregularitats de color i fins i tot certes tares que provenen de la manca d’homogeneïtat i dels defectes de la mateixa pell El nom d’'anilina’ prové dels colorants dits d’anilina que són l’element més important de la tintura i l’acabat d’aquestes pells
Eduard Marín Garcia

Eduard Marín Garcia
PETE O’DONOVAN
Escalada
Escalador.
Membre de l’Associació Esportiva Deu Dits, fou campió del món juvenil d’escalada 2003 i guanyà la Copa Joves Europeus en dues ocasions En categoria absoluta guanyà la Copa d’Espanya 2005, 2006 i el Campionat d’Espanya d’escalada de bloc 2006 En aquesta darrera especialitat, també es proclamà campió de Catalunya 2012 Formà part de l’equip d’escalada Top30 Team, i es classificà entre els deu primers a la Copa del Món d’escalada 2003, 2006, 2007, 2009, 2011 Escalà les parets nord del massís etiòpic 2012
llum blanca
Electrònica i informàtica
Física
Llum que no produeix cap sensació de color definit; és una llum policromàtica més o menys semblant a la llum solar.
Per tal de fixar exactament aquest tipus de llum, han estat determinats per la CIE diferents patrons de llum blanca Així, hom la defineix com aquella en què les coordenades de cromatisme x, y, z són iguals, és a dir x = y = z = 1/3 color, o com la que posseeix les mateixes característiques colorimètriques que la corresponent a l’espectre equienergètic També han estat fixats tres patrons internacionals, dits A, B i C , que estableixen unes llums d’una temperatura de color de 2 854, 4 800 i 6 500°K, respectivament
dret de cisa
Història
Imposició consistent en la reducció feta pel venedor en el pes o la mesura de determinats articles de consum (articles alimentaris, bestiar, robes) el valor de la qual era lliurat a l’erari.
Posteriorment es convertí en un recàrrec sobre el preu S'originà a la baixa edat mitjana a la corona catalanoaragonesa, inicialment amb caràcter temporal i destinada a subvenir a les despeses generals comunals o de determinats serveis públics, com la construcció de ponts, murs, esglésies, etc i per això fou anomenat també ajuda fou prohibit el 1372 i restablert l’any 1429 Passà a Castella, sembla, sota Sanç IV 1284-95 Sovint era cobrat per arrendataris dits cisadors o ajudadors Suprimit per decret el 1817, fou restablert el 1824 i definitivament abolit el 1845
bàndicut
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels marsupials de la família dels peramèlids.
Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries
ardeids
Bernat pescaire, pertany al grup dels ardeids
© C.I.C. Moià
Ornitologia
Família de l’ordre dels ciconiformes, integrada per ocells bastant grossos (gairebé tant com les cigonyes), camallargs, amb el coll també allargat i flexible.
Els quatre dits dels peus són lliures, o bé els tres anteriors són parcialment units per una membrana El bec és llarg, de forma cònica i totalment endurit Potes i bec canvien de color quan l’ocell adquireix el plomatge nupcial Tenen sovint plomalls al cap, al coll o al pit Són semiaquàtics i viuen prop de l’aigua Nien en arbres o arbusts els pollets són nidòfils Volen amb el coll replegat entre les espatlles Pertanyen a aquest grup els agrons, el bernat pescaire, l’esplugabous, els martinets i els bitons
tecla
Música
Cadascuna de les palanques que permeten accionar el mecanisme de producció del so en determinats instruments, on apareixen arrenglerades formant un teclat.
Són de diferent grandària segons que siguin per a tocar amb els peus o amb els dits de les mans, però les diferències de forma i de color en un mateix teclat responen a la necessitat d’identificar-les fàcilment Cadascuna té un moviment independent, que permet seleccionar els sons desitjats per mitjà de la pressió que exerceix l’intèrpret sobre el seu extrem anterior L’altre extrem, en bascular, pot accionar diversos tipus de mecanisme tibar un tirador, impulsar una peça lliure o fixada a la mateixa tecla, o bé provocar un contacte electrònic
pessic
Petita porció d’alguna cosa que hom pren amb el cap dels dits.
síntesi
Física
Reconstrucció d’un color determinat a partir dels colors dits primaris o fonamentals.
La síntesi pot ésser additiva o subtractiva color
béns arrels
Dret civil
Béns que consisteixen en terres i possessions, dits també béns immobles o seents.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina