Resultats de la cerca
Es mostren 737 resultats
La confraternitas
Monjos de Sant Martí de Canigó, representats en un capitell, Castell de Vernet, ssXII-XIII ECSA / AR La confraternitas o familiaritas va ser un nexe fonamental entre les institucions religioses catalanes i el seu entorn laic Representava una forma d’integrar l’Església i el món, que donava a aquells que no havien rebut els ordes o que no havien fet vots l’oportunitat de comprometre’s amb una forma de vida religiosa, o almenys de participar en els beneficis espirituals dels religiosos La confraternitas medieval representa un fenomen complex que escapa a una classificació i una definició…
Sant Martí de Biscarbó (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista des del costat sudo-est de l’església, amb el mur ponentí coronat per un petit campanar d’espadanya ECSA – JA Adell L’església de Sant Martí centra el petit nucli urbà de Biscarbó, inclòs a l’antic terme municipial de Castellàs Ha estat tradicionalment vinculat al Pallars Sobirà, però la seva situació geogràfica, a la capçalera del riu de Solans, el fa pertànyer plenament a l’Alt Urgell, a l’àrea de les Valls d’Aguilar Mapa 34–10215 Situació 31TCG543901 Per anar-hi cal prendre un camí que surt, en direcció sud, del cim mateix del port del Cantó, entre Adrall i Sort, i porta a…
El general Basset i l’alçament al País Valencià
Signatura de JBBasset, sd, coll part GS Joan Baptista Basset i Ramos, militar al servei de la casa d’Àustria i líder de les reivindicacions populars durant la guerra de Successió, havia nascut a la ciutat de València, a la parròquia de Sant Andreu, probablement l’any 1654 Era fill de Tomeu Basset, d’ofici daurador, i d’Esperança Ramos Es desconeixen les seues activitats fins que el 1670 començà a prestar serveis als emperadors d’Àustria i a Carles II Més tard, les autoritats borbòniques relacionaren l’inici de la seua trajectòria militar amb la necessitat d’eludir l’actuació de la justícia, a…
Dotres, Clavé i Fabra, a Barcelona
Aquests tres noms configuren una de les grans empreses sederes catalanes de mitjan segle XIX Oferta de la Companyia Lionesa Diari de Barcelona , juny 1857 Gaspar Dotres i Gelabert havia nascut a Blanes el 1795 S’installà a la ciutat de València, on arrelà El 1823 en fou l’alcalde i possiblement per aquesta raó hagué d’exiliar-se quan els liberals com ell foren perseguits De València, que era la capital indiscutible de la seda a l’estat espanyol, passarà a residir a Lió, que era la capital indiscutible de la indústria sedera europea Allí es convertirà en soci minoritari d’una societat…
baptisme
Cristianisme
Primer dels set sagrament consistent en un ritu d’ablució unit a unes paraules, en virtut del qual hom esdevé membre de l’Església del Crist i reneix espiritualment.
Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…
ajuntament
Història
Dret
Corporació pública que a Espanya representa, governa i administra els interessos propis d’un municipi.
Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…
aerostació

Inflament del primer baló d’hidrogen per J.A.C. Charles i el germans Robert, el 1783
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos traduïda a realització…
Sant Esteve i Santa Maria del Castell (Sant Martí de Centelles)
Situació Planta de l’església, a escala 1200 És un edifici d’una nau amb un absis quadrat, molt alterada i en estat ruïnós MA Anglada Aquesta capella formava part del recinte fortificat del castell de Centelles Es trobava a la part jussana, a l’extrem nord-occidental del recinte inferior o primera muralla, a la banda dreta de la porta d’entrada al castell Aquesta església es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 34,1 —y 24,7 31 tdg 341247 Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí indicat per arribar al castell MAB…
Sant Feliu de Savassona (Tavèrnoles)
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est, erigida damunt una penya a l’indret de la qual hi ha diversos jaciments d’època molt antiga, amb la pedra del sacrifici i altres, reutilitzats també en època medieval J Pagans-TAVISA L’església de Sant Feliu, o Sant Feliuet, es troba situada en un planell, a frec de cingle, davant per davant del castell i església de Sant Pere de Savassona, a llevant d’aquesta Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 45,4 —y 45,7 31 tdg 454457 Per anar-hi cal…
Les ciutats amb cara nova
Passeig del Born, Palma de Mallorca, sd Coll A Muntaner / JG Després de l’enderrocament de les muralles i de l’aprovació del Pla d’Eixample de Barcelona l’any 1859, es publicà, el 1861, la Ley de Ensanche de las Ciudades, on es deixava clara la participació pública en el procés per tal d’ordenar i d’impulsar la nova urbanització, els edificis de la qual quedarien en mans del capital privat Aquest, davant d’operacions d’important envergadura, s’estructurava en un sector immobiliari que es nodria de vegades del capital repatriat dels indians Les ciutats dels Països Catalans, fossin capitals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina