Resultats de la cerca

Situació Capçalera de l’església, molt modificada, amb l’absis romànic sobrealçat ECSA - JAAdell El santuari de Santa Maria de Salgar es troba en un indret de paisatge excepcional, en un engorjat del Segre, en una zona de cavernes i balmes, entre les quals es construïren les edificacions del santuari, davant del turó on hi ha les ruïnes del poblat ibèric i del castell d’Antona o Malagastre Mapa 33-13328 Situació 31TCG352400 Per a anar-hi cal prendre la carretera d’Artesa de Segre a Montsonís, i des d’aquesta, desviar-se per la carretera, senyalitzada, que porta cap a Salgar i arriba fins a…

Les restes El recinte sobirà, que s’alçava a la banda de ponent del conjunt fortificat, era el sector més desprotegit, ja que els altres costats quedaven salvaguardats per espadats naturals Una mu­ralla romànica segles XI-XII tanca el recinte sobirà i s’hi conserven les restes de la capella del castell, una construcció for­ça malmesa que cal datar al segle XIII Prop de la capella s’alça una massissa torre de planta trapezial segle XIII, construïda amb carreus similars als de la ca­pella Al recinte jussà es conserven vestigis d’edificacions destinades a habitatge Aquest recinte, que era l’…

Situació Interior de l’extrem de llevant de l’església, coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb quatre singulars arcs torals apuntats ECSA-M Catalán L’església de Sant Pere dels Pastors forma part d’un conjunt aïllat d’edificacions situat 1 km al sud-est de Guissona, a mà dreta i a peu de la carretera que va a Sant Guim de la Plana XSB Mapa 34-14 361 Situació 31TCG593270 Història Aquesta capella es trobava dins l’antic terme de Fluvià i se’n tenen notícies des del segle XIII Consta una donació a aquesta església l’any 1234 El nom de l’església fa referència a la…

Àrea de nidificació de la merla cuablanca Oenanthe leucura als Països Catalans Maber, original dels autors La merla cuablanca és un ocell sedentari i nidificador, molt rar a la Catalunya Nord, més aviat local i escàs a la resta del Principat i més estès i relativament comú al País Valencià A les Balears és excepcional És una espècie pròpia de les zones mediterrànies àrides, pedregoses, amb poca vegetació i molt de sòl nu Viu a les àrees litorals rocoses, a les serralades mediterrànies que són predominantment calcàries, molt rocoses i amb nombrosos cingles En aquestes se situa a les carenes…

Els aiguamolls i les dunes que ocupaven la plana del baix Ter s’han vist progressivament reduïts a petites restes aïllades En aquesta imatge de l’any 1981, s’hi aprecien els estanyols del Ter Vell els salobrars propers han estat ja parcellats Ernest Costa Els aiguamolls del Baix Empordà 24, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els aiguamolls del Baix Empordà són situats a la plana del Baix Ter, de manera contigua a la platja Les restes actuals de major importància són l’anomenat Ter Vell, les basses d’en Coll —ambdós llocs són, bàsicament, petites llacunes…

És una entitat municipal descentralitzada, regida per un alcalde pedani i una junta veïnal que es constitueix normalment en casos de modificacions de termes municipals o en tractar-se de nuclis urbans de nova creació que hom considera que cal dotar d’administració pròpia

Als segles XI i XII el poblament rural de la Catalunya Vella va experimentar profundes transformacions Les villae deixaren de ser el marc per excellència de l’hàbitat, i foren substituïdes per la parrochia A la consolidació d’aquesta seguiria, per una part, la configuració d’un poblament dispers, representat pels masos i, per altra part, la configuració de dos tipus de poblament agrupat que es desenvoluparen successivament les sagreres i les villes Aquestes noves formes de poblament, lluny de limitar-se a expressar una realitat de la geografia humana, reflectien una important reorganització…

En apropar-nos a la realitat de l’arquitectura popular, que es troba en l’àmbit rural, cal considerar les característiques geogràfiques de l’indret, l’ús d’aquesta arquitectura com a hàbitat o magatzem o vinculada a una explotació agrícola, ramadera o a una realitat pesquera, així com l’estructura de la propietat Una arquitectura que, com deia Giorgio Grassi, respon a la lògica de l’obvi Parlem d’una arquitectura que ha aconseguit quasi sempre una relació de perfecte equilibri amb l’entorn natural que la complementa, el qual en molts casos en determina la ubicació i l’orientació mateixes,…

Situació Vista interior d’aquesta església amb part de la volta ensulsiada fa pocs anys, d’estructura bàsicament romànica però amb moltes modificacions especialment al sector de capçalera, aquí reproduït ECSA - JA Adell El conjunt de l’antiga església parroquial de Sant Fructuós d’Aramunt és a la part alta del poble vell d’Aramunt, actualment abandonat i en curs de rehabilitació, al qual s’arriba per una pista que surt de l’entrada al poble nou d’Aramunt, en direcció nord JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Història En el testament del comte Isarn, conegut com a fals VIII de Gerri , que…

Situació Plànol de la vila de Morellàs amb indicació de l’àmbit de l’antiga cellera que incloïa el castell senyorial, segons el cadastre de l’inici del segle XIX A Catafau La vila de Morellàs presenta un conjunt urbà agrupat en un planell del repeu de les estribacions de l’Albera, sobre la riba dreta de la ribera de Morellàs, tributària de la Roma a la conca del Tec El nucli antic de la població té al centre l’església parroquial de Sant Esteve, dins el perímetre fortificat D’aquest recinte es veuen encara algunes restes Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 28″ N - Long 2° 48′ 27″ E Per…