Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
Samaria
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Palestina, fundada per Omrí (870 aC), capital del regne d'Israel en substitució de Tirça.
Situada en el centre de l’antic reialme, s’alçava damunt la muntanya homònima, excellent “talaia” estratègica Destruïda per Salmanasar V o Sargon II el 722 aC, els seus habitants uns 30 000, deportats a Assíria, foren substituïts per colons assiris Conquerida pels babilonis segle VII aC i pels perses segle V aC, amb la conquesta d’Alexandre el Gran segle IV, els grecs hi establiren una colònia Destruïda per Joan Hircà ~104 aC i repoblada per Alexandre Janneu, Herodes la reconstruí en forma de típica ciutat romana i l’anomenà Sebaste Augusta en honor d’August Evangelitzada pel diaca Felip en…
Sant Tomàs de Riudeperes

Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes
© Fototeca.cat
Convent
Canònica augustiniana i més tard convent franciscà del municipi de Calldetenes (Osona) i antiga parròquia de Sant Martí de Riudeperes.
Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de priorat de Lledó Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a…
Baguirmi
Geografia històrica
Antic soldanat musulmà del Sudan central, que actualment forma part de la secció sud-oest de la República del Txad, al sud de Kanem i a l’est del llac Txad i del riu Chari.
Té una superfície de prop de 90 000 km 2 , la major part composta per grans planures argiloses o argillosorrenques Hom hi pot distingir una zona palustre, una zona d’estepes i una zona de sabanes Són notables els massissos d’Abou Tafan entre 1 500 i 1 600 m Els baguirmi consititueixen una ètnia a part El centre principal de població és Massénya Des d’abans del s XVI era habitat per diverses tribus nègrides, entre les quals sobresortia la dels bulales Aquesta i d’altres, però, foren desplaçades, cap al 1 500, pel Kenga Berni-Bessé, el qual s’installà a Massénya i fundà una dinastia Malo 1546-…
Mare de Déu de Bellulla
Santuari
Antic santuari marià de Canovelles (Vallès Oriental), destacat centre de pelegrinatge del Vallès en època moderna.
La primera capella dedicada a la Mare de Déu de Bellulla és documentada el 1279 i té origen en la invenció de la imatge de santa Maria, localitzada -segons la tradició- per una pastora del poble de Canovelles en l’inici del segle XIII La talla gòtica de la Mare de Déu, avui desapareguda, era coneguda com la perla del Vallès El nom Bellulla podria fer referència a una marededeu advocada de la vista el mot és una construcció derivada de bell ull o bell ullada El santuari assolí la seva plenitud en època moderna quan, el 1611, els dominics del convent de Santa Caterina de Barcelona s’…
teoria dels valors
Filosofia
Doctrina que, enfront del relativisme historicista de les acaballes del segle XIX, cerca d’establir el significat i el fonament del que hom anomena ‘‘regne del deure’’ o del conjunt d’estimacions valoratives sobre la realitat i l’home i sobre llur sentit.
També denominada axiologia , i àdhuc estimativa , la teoria dels valors arrenca del concepte kantià de valor moral echt moralischer Wert i de la doctrina nietzscheana del “canvi de valor de tots els valors” En foren els representants més destacats M Scheler i N Hartmann, els quals recolliren les aportacions prèvies de F Brentano, H Rickert, C von Ehrenfels i, sobretot, A von Meinong, entre altres, i establiren els valors com a objectes en si, ni reals ni ideals, ni objectius ni subjectius, i alhora reals i ideals, objectius i subjectius No són reals ni objectius, en el sentit que hom no en…
tribunal tutelar de menors
Dret
Dret civil
Tribunal amb facultats reformadores, repressives i protectores dels menors d'edat
.
La llei orgànica del poder judicial integrà la jurisdicció de menors dins la jurisdicció ordinària, creant a cada província un —o més— jutjats de menors, les decisions dels quals són apellables a l’audiència provincial El primer tribunal tutelar de menors fou el de Tarragona 1920 s’establiren després el de Barcelona 1921, el de València 1923, el de Palma 1925, els de Lleida i Girona 1927, el d’Alacant 1930 i, el 1940, el de Castelló de la Plana Aquest, però, havia existit ja a l’edat mitjana, com la institució valenciana de l’anomenat pare d’òrfens , creada per Pere III de…
Godella
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, situat al NW de la ciutat de València, entre els turons que tanquen l’Horta, a l’W, i la plana regada per la séquia de Montcada, al sector anomenat els Deserts de Dalt.
L’agricultura de regadiu 475 ha ocupa el sector oriental patates, blat de moro, blat i hortalisses, i la de secà garrofes i oliveres és a la part més muntanyosa Hom hi explota pedreres de pedra calcària Les indústries principals són les del calçat i les tèxtils, i hi ha forns de calç A partir de mitjan s XIX esdevingué centre d’estiueig de l’aristocràcia i l’alta burgesia valencianes, i hom hi construí nombroses residències, especialment al barri de Campolivar Des del 1970 ha esdevingut centre d’habitatge permanent de nombroses famílies provinents de València, cosa que ha modificat l’…
bambara
Etnologia
Història
Individu d’una població sudànica del grup manding concentrada principalment a Mali, a les regions de Bamako, Ségou (ribes del Níger mitjà) i Sikasso (ribes del Bagoé i del Bani), i escampada en d’altres grups menys nombrosos a Senegal (conca del riu Saloum).
Els bambares aproximadament un milió d’individus parlen un dialecte del manding, són de cultura paleonègrida, influïda parcialment per l’islam, i posseeixen un art remarcable les màscares són particularment famoses S'establiren a la regió de Ségou vers el s XIII, i constituïren, a la segona meitat del s XVII, els regnes de Ségou i de Kaarta, substituint l’antic imperi de Mali El regne de Ségou experimentà un gran desenvolupament amb Biton Kouloubali 1712-55, que conquerí Macina, a l’est, i Kaarta En morir ell, el regne de Kaarta es revoltà per raons de successió, i aconseguí una…
escola cabalística de Girona
Grup de cabalistes jueus, el primer en terres hispàniques, que, amb el nom hebreu de Ḥaburà Qědoša, es formà a Girona des del començament del s XIII.
Continuaren les especulacions esotèriques elaborades a Provença sota el mestratge d’Iṣḥaq el Cec, un nebot del qual, Ašer ben David, representa l’enllaç personal i literari entre ambdues escoles Es conserven obres en diversos gèneres literaris comentaris bíblics i litúrgics, cartes, poesies, catecismes, tractats, etc de les figures principals Yehudà ben Yaqar, ‘Ezra ben Šělomó, ‘Azriel de Girona, Ya'aqob ben Šešet, Yosef ben Šalom i dels poetes Iṣḥaq ben Šěmuel ha-Leví, Iṣḥaq ben Yěhudà, Mošé ben Šělomó i Mešullam ben Šělomó de Piera Els és peculiar una teoria sistemàtica de les…
pied-noir
Història
Nom que hom donà als colons francesos i europeus en general residents a Algèria.
Un bon nombre era d’ascendència catalana especialment valenciana, illencs i rossellonesos La presència menorquina fou la més nombrosa, des de la conquesta francesa d’Algèria 1830, i tendí a fer-se definitiva, mentre que la de les comarques valencianes del sud conca del Vinalopó, l’Alacantí i la Marina fou temporera durant molt de temps Hom no posseeix dades que en permetin una avaluació numèrica Els menorquins s’establiren sobretot a la zona central Fort de l’Eau, Ain Taia, etc els valencians sobretot a l’Oranès Orà, Sidi Bel-Abbès, Mers El-Quebir, la Sènia, etc No trencaren mai els vincles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina