Resultats de la cerca
Es mostren 866 resultats
aprenentatge
Educació
Psicologia
Procés que implica un canvi real o potencial del comportament relativament persistent, que és degut a la interacció subjecte-medi i es fa possible a través de l’activitat i/o de l’observació del subjecte.
Perquè hom pugui aprendre, però, cal que l’organisme hagi assolit el nivell corresponent de desenvolupament, la qual cosa sí que és influïda directament per l’herència Per mitjà de l' aprenentatge clàssic , formulat per Ivan P Pavlov, el subjecte aprèn a comportar-se davant un nou estímul de la mateixa manera que es comportava davant un de conegut Per exemple, un gos pot segregar saliva en sonar una campana, mentre que abans només ho feia en ésser-li presentat el menjar Per a assolir el nou mòdul de comportament caldrà que, durant diverses vegades, el so de la campana i la presentació de l’…
Torre d’en Pinyol o del Prior (Tortosa)
Art romànic
Situació Façana est d’aquesta torre, amb l’antiga porta d’entrada oberta a l’altura del pis principal ECSA - J Bolòs Aquesta torre és situada a tramuntana de la Raval de Jesús, a la riba dreta de l’Ebre, bastant a prop del riu i al nord de la ciutat de Tortosa Mapa 32-19 497 Situació 31TBF907239 Si seguim la carretera C-230 que va de Tortosa cap a la Terra Alta per la riba dreta de l’Ebre, aproximadament a un quilòmetre de la Raval de Jesús, veurem la torre a mà dreta, a uns 200 m de la carretera JBM Història Potser faci referència a aquesta torre un document de l’any 1187 en què…
Sant Miquel de Vilaplana (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb l’absis i l’arrencada d’un arc former del mur sud ECSA - E Pablo L’església de Sant Miquel és als afores del poble de Vilaplana, situat en un turó que domina el curs del Segre Mapa 34-13329 Situació 31TCG550512 S’arriba al poble per una pista de 10 km que surt de la casa de Sòls de Riu, que és a la cruïlla de la pista que surt de Gualter i que travessa el Rialb per anar cap a Polig També és possible anar-hi des de Bassella per un camí carreter que segueix el Segre fins a la vora de la Clua A partir d’aquest lloc, el camí s’enfila enmig del bosc fins a…
Sant Maur de Contrast (Argençola)
Art romànic
Situació Vista des de la part sud-est la capella de Sant Maur de Contrast ECSA - F Junyent i A Mazcuñán La capella s’alça, a l’ombra d’una esvelta torre, en el petit nucli de Contrast, emplaçat a la vorera esquerra de la riera de Clariana, a l’extrem meridional del municipi, a frec del terme de Santa Coloma de Queralt Mapa 34-15390 Situació 31TCG696048 Prop del quilòmetre 15 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, a mà dreta, surt una pista, degudament senyalitzada, que, passant per la Pobla i les Roques, mena a Contrast També s’hi pot anar per la N-II, d’on, entre els…
Convocatòria d’un concurs per a l’adjudicació de l’ampliació del cor de la catedral de Barcelona
Art gòtic
Data 1 de març i 8 d’abril de 1456 Els canonges de la catedral es reuneixen a la sagristia i acorden obrir un concurs entre els imaginaires Macià Bonafè i Joan Claperós per a escollir quin dels dos ha de fer les noves cadires del cor El primer dia del mes de març de 1456, en el capítol que es va celebrar dins la sagristia, hi eren presents els honorables Guillem Ponç de Fonollet, N Pujades, Bernat Tor, Ferrer Colom, Narcís de Santdenís, Pau de Gualbes, J Comes, Hug de Loguetis , Lluís Servent, Antoni Giner, Bartomeu Figueres, Bernat Mateu, Nadal Garcés, B Sos, N Cortada, N Pedralbes, R Riba i…
Repicatalons
El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l’actualitat…
Sant Cristòfol de Pasqüets (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Un detall de l’exterior de l’església amb l’aparell visible, una finestra i la porta d’entrada L Prat Dins el terme municipal de la Coma i la Pedra, on els pendents de la part de llevant del Port de Comte se suavitzen, poc abans de trobar-se amb les aigües del Cardener, hi ha l’esglesiola de Sant Cristòfol de Pasqüets, coneguda també per de Goguls o Sant Llop, en un punt d’ampla panoràmica que contempla Sant Llorenç a migdia i la Coma i la Pedra a llevant, aigües amunt del riu Mapa 292M781 Situació 31TCG837686 Als 2,100 km de la carretera de Sant Llorenç a la Coma surt una pista, a…
Poblat del Carrer dels Sastres (Calonge)
Art romànic
Situació Les ruïnes anomenades el Carrer dels Sastres pertanyen a un poblat alt-medieval, situat a les Gavarres, al massís de Ruàs, enmig del bosc i molt amagades pel matollar Mapa 334M781 Situació 31TEG023355 L’indret del Carrer dels Sastres és a poc menys de 2 km al nord-oest del terme de la torre i el poblat ibèric de Castellbarri i a ponent de la masia de Can Mont, ja esmentada L’estat actual dels boscos d’aquesta zona de les Gavarres fa impossible de poder indicar un camí precís per accedir-hi des d’aquests llocs Creiem imprescindible, si hom hi vol arribar, que s’hi faci…
Gavot
El gavot Alca torda és un parent pròxim dels pingüins genuïns, és a dir, dels pingüins àrtics, actualment ja extingits, dels quals recorda el posat quan és fora de l’aigua pertany, de fet, a la mateixa família que el pingüí típic És un ocell marí estricte, de potes palmades, d’uns 40 cm, negre, amb el pit i l’abdomen blancs, bé que a l’hivern, que és quan el podem trobar a les nostres costes, ofereix també una ampla màscara blanca cas de la fotografia, presa en aigües mallorquines S’alimenta de peix, que caça amb el seu bec característic, alt i comprimit Jesús R Jurado El gavot, amb una…
Fase de dilatació del part
La fase de dilatació és la primera del part, durant la qual es produeix l’obertura del coll uterí i es modifiquen d’altres estructures, fets imprescindibles perquè el fetus pugui sortir a l’exterior Es considera que aquesta fase s’inicia quan el diàmetre de l’orifici que comunica l’úter amb la vagina és de 3 cm i s’acaba quan ateny els 10 cm, diàmetre suficient per a permetre la sortida del fetus Així, doncs, en aquesta fase les contraccions uterines van produint una modificació progressiva del coll de l’úter, fins que permet la sortida del fetus El procés de dilatació en les dones primípares…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina