Resultats de la cerca
Es mostren 881 resultats
Joan Granollacs i Pons
Història
Mercader, cavaller i diputat.
Pertanyent a una família dedicada de generacions al comerç de teles, blat i cotó, els Granollacs estengueren les activitats a les finances i aconseguiren un gran ascendent en el govern de Vic, on d’ençà de mitjan segle XV controlaren els oficis municipals i locals de la Diputació diversos membres n’havien estat diputats, entre els quals el doctor en drets Pere Granollacs 1539 i el mercader Bernardí Granollacs 1551 Amb els seus germans, emprengué una participació permanent en els arrendaments dels drets de la bolla a la segona meitat del cinc-cents, gestió que aportà a la fortuna de la…
Illes Marshall 2011
Estat
Les Illes Marshall van crear una reserva oceànica per a taurons de 2 milions de km2, com a atractiu turístic i estímul econòmic per al país Novament, el tema principal de l’agenda política va ser la relació amb els Estats Units, dels quals depenen per al seu finançament mitjançant les ajudes incloses al Pacte Bilateral, que, entre altres contrapartides, significa la garantia d’ús de les installacions militars estratègiques del Camp Reagan de prova de míssils per a 50 anys més des del 2016, data en què s’exhaurien els privilegis Aquestes relacions bilaterals es van veure, però,…
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006

Portada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006, dissenyada per Antoni Tàpies
© JoMV
Dret català
Llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual deroga.
Antecedents, elaboració i aprovació El nou text es desenvolupà a partir de la iniciativa de reforma de l’Estatut del 1979 assumida pel govern català tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Republicana de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades al novembre del 2003 Durant la campanya electoral, l’encara candidat socialista a la presidència del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero es comprometé públicament, segons expressió literal, a donar suport a l’estatut que aprovés el Parlament de…
Correllengua
Conjunt d’actes i manifestacions reivindicatius en suport de la llengua catalana.
Sorgí de l’adaptació als Països Catalans d’una iniciativa amb finalitats similars en suport del basc, la korrika , i es posà en pràctica per primer cop l’any 1993 a Mallorca El 1995 se’n feu la primera edició al País Valencià i des del 1996 a Catalunya Des d’aquest any l’entitat que l’organitza és la Coordinadora d’Associacions per la Llengua CAL, coordinadament amb entitats de defensa del català de tots els Països Catalans, llevat del País Valencià, on la funció organitzadora la du a terme Acció Cultural del País Valencià Des de fa uns quants anys, a Mallorca és coordinada per l’entitat…
Tractat d’Amsterdam
Tractat signat pels països membres de la Unió Europea el 1997, que entrà en vigor el maig del 1999.
Fou concebut com una revisió i actualització del Tractat de Maastricht Incidia en l’aspecte polític, judicial i d’actuació exterior que respongués a l’evolució política internacional, el fenomen de la globalització, la política immigratòria amb relació a països tercers, el dret d’asil i l’accés de nous membres Hom aprofundí també la cooperació en els àmbits policíac i judicial, i afegí un capítol sobre mesures laborals i creació d’ocupació El benestar i la qualitat de vida, la salut pública, la protecció del medi ambient, la protecció del consumidor, l’accés del ciutadà a la informació…
Llei d’Educació de Catalunya
Educació
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya l’u de juliol de 2009 que regula el dret a l’educació a Catalunya.
Estableix una única xarxa de centres públics i concertats en el marc d’un Servei d’Educació de Catalunya, garanteix el caràcter del català com a llengua vehicular de les activitats docents, i respecte a aquesta norma general el govern ha de fixar el currículum de l’ensenyament de les llengües cerca el repartiment equilibrat de la població escolar immigrant i n'estableix el percentatge màxim que pot escolaritzar un centre i garanteix el finançament addicional per als centres amb molts escolars immigrats amplia la possibilitat d’estendre els concerts al batxillerat i la formació…
Bank of International Settlements
Entitat bancària internacional de cooperació monetària i bancària.
Tingué l’origen l’any 1929 en el pla Young i fou fundat el 1930 La depressió mundial dels anys trenta i també la moratòria del pagament de les reparacions de guerra alemanyes des del 1931 dificultaren les operacions Des d’aleshores s’orientà vers la cooperació monetària entre els bancs centrals i les autoritats monetàries dels estats membres Després del 1945, i amb el naixement d’altres organitzacions internacionals de cooperació econòmica, les operacions del BPI han evolucionat d’acord amb les noves necessitats Actua com un banc, amb certes limitacions, bé que, normalment, relacionant-se amb…
Michel Temer
Política
Polític brasiler.
Fill d’immigrants libanesos, estudià dret a la Pontifícia Universitat Catòlica de São Paulo on, després d’obtenir el doctorat, fou professor de dret constitucional Alt funcionari del departament d’educació de l’Estat de São Paulo 1964, del qual el 1970 fou nomenat fiscal, el 1983, advocat general i el 1984 secretari de seguretat Membre del Partit del Moviment Democràtic del Brasil centredreta, participà en l’assemblea constituent que redactà una nova constitució el 1997, any que fou elegit diputat a la cambra baixa federal, on revalidà el càrrec en les següents eleccions i fou portaveu del…
Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació
Organisme que regula el funcionament de la ràdio i la televisió públiques al País Valencia, creat per llei de la Generalitat Valenciana del 15 de juliol de 2016.
Substitueix Radiotelevisió Valenciana després que aquest ens públic i els canals que en depenien fossin clausurats La llei preveu tres canals de televisió un de generalista, un altre de més especialitzat i dedicat també als esports i un tercer per al públic infantil i dos de ràdio un de generalista i un altre dedicat a la cultura valenciana En contrast amb l’anterior ens, la llei estableix explícitament el valencià com a llengua vehicular de les emissions i reconeix un compromís explícit amb la normalització lingüística Les directrius de la programació hauran de ser aprovades per majoria…
Escola de Cinematografia Aixelà
Cinematografia
Centre d’ensenyament creat a Barcelona al maig del 1968 quan Josep Maria Casademont i Pere Figuera, responsables d’"Imagen & Sonido.
Revista de los Medios y Procedimientos Audio-Visuales" que editava Casa Aixelà de Barcelona, es feren càrrec del Seminari Universitari de Cinematografia SUC El I Curs de Cinematografia Aixelà se celebrà el 1968 sota la direcció de Casademont, l’administració de Figuera i la secretaria de Carme Carreras El cap d’estudis fou Joaquim Romaguera i el coordinador de disciplines tècniques, Oriol Bassa El quadre de professors el formaren Miquel Porter i Moix, José Luis Guarner, Enric Ripoll i Freixes, Magí Torruella, Pere Balañà i Bonvehí, Arnau Olivar, Andrés Boglar, Arnau Puig, Joan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina