Resultats de la cerca
Es mostren 3587 resultats
Les caprifoliàcies
Caprifoliàcies 1 Saüc Sambucus nigra a branca amb fulles compostes, oposades, i inflorescència terminal en corimbe x 0,5 b detall d’una flor x 2 c infrutescència parcial amb els fruits madurs x 0,5 d fruit seccionat transversalment x 2 2 Xuclamel xilosti Lonicera xylosteum a branca amb flors de corolla bilabiada, agrupades de dues en dues, sobre curts peduncles axillars x 0,5 b branca amb fulles ovades i fruits madurs x 0,5 3 Marfull Viburnum tinus a detall de tres flors de la inflorescència x 2 b branca amb fruits x 0,5 c flor seccionada per a mostrar l’ovari ínfer, amb un sol primordi…
corona imperial
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, oriünda de Pèrsia.
Fa un escapus de 60 a 120 cm, guarnit a la base amb fulles lanceolades i coronades per un verticil de flors penjants campanulades, vermelles, fètides, damunt el qual s’insereix un floc de fulles petites És una planta de creixement ràpid i vol un sòl sa i ric en matèria orgànica La florida és primaveral, i la plantació dels bulbs té lloc per l’agost i el setembre
cintes | cinta
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, que comprèn unes 50 espècies de les regions tropicals, algunes de les quals són conreades en jardineria, sobretot plantades en tests.
Són plantes estoloníferes de rizoma horitzontal o oblic amb arrels primes i formen una roseta de fulles cintiformes que fan de 20 a 40 cm de llargària, entremig de les quals apareixen els escapuls florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses L’espècie més coneguda és C elatum , de fulles verdes en la varietat típica, i ornada de faixes grogues en la varietat picturarum
saba
Botànica
Líquid que circula a través dels teixits vasculars de les plantes i que consisteix en aigua amb substàncies minerals i orgàniques dissoltes.
La saba ascendent o bruta va, a través del xilema, des de les arrels fins a les fulles i altres òrgans conté les sals minerals absorbides del sòl La saba descendent o elaborada va, a través del floema, de les fulles i òrgans fotosintetitzadors a tot el cos de la planta conté els glúcids resultants de la fotosíntesi, que serveixen per a nodrir les cèllules de la planta
bedoll

Bedoll (B. pendula)
Georgi Kunev (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que ateny uns 20 m d’alçada, de fulles triangulars, dentades i glabres, tronc esvelt, escorça llisa i blanca, amb algunes bandes més fosques i branquetes i branquillons més o menys penjants; els fruits són petits i agrupats en aments penjants.
Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és…
carxofera
Flor de la carxofera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.
Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt favorables Es…
Les tafrinomicètides
Símptomes de l’arrufat del presseguer Taphrina deformans , una tafrinomicètida, sobre les fulles d’aquest arbre Prunus persica Les fulles queden arrufades, és a dir, plegades formant bonys, que es corresponen amb cavitats a la cara inferior fulla de l’esquerra A vegades, es poden veure presseguers o ametllers amb una gran part de les fulles com les de la fotografia, sovint amb una tonalitat més vermellosa Manuel Tabarés / SCM L’ordre únic de les tafrinals conté una sola família, les tafrinàcies Taphrinaceae , bàsicament representades pel gènere Taphrina En aquest, el miceli, hialí i…
Les agavàcies
És una família que comprèn una vintena de gèneres amb més de 700 espècies, que viuen a les terres àrides de les regions tropicals i subtropicals No n’hi ha cap representant autòcton a Europa, si bé Agave americana és amplament naturalitzada a les zones costaneres mediterrànies, i un bon nombre d’espècies són utilitzades com a ornamentals Les atzavares Agave són més de 300 espècies pròpies dels deserts freds d’Arizona i Mèxic, on constitueixen un dels elements més característics del paisatge Tenen unes arrels fibroses, molt gruixudes, i un gran nombre de fulles formant una roseta basal Quan…
Les grossulariàcies
Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben oberta, amb…
podadora

Podadora de tisora
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Agronomia
Eina de diverses formes emprada per a podar els arbres, els arbusts, etc.
Pot ésser de fulla o de tisora La podadora de fulla pot tenir la forma d’una petita falç falçó i tallar per l’aresta interior o per totes dues, o bé la forma d’una paleta, d’una espàtula, etc La podadora de tisora pot ésser de fulles curtes, l’una d’aresta còncava i sense tall i l’altra convexa i amb tall tisores de podar , o de fulles llargues proveïdes de mànecs també llargs de fusta podadora de jardiner
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina