Resultats de la cerca

És autor d’una obra descriptiva important de tota la Terra, coneguda a través de Ptolemeu, el qual, bé que la criticà, s’hi basà i n'extragué moltes dades Marinos enllaçava amb la tradició d’Eratòstenes, Hiparc i Posidoni pel que fa a la geografia matemàtica i la cartografia, però el seu mèrit principal és d’haver enriquit les cartes geogràfiques amb nombroses dades noves

Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta Universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines El 1840 passà a residir a França Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica , un compendi de geografia, etc Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú

Al final del 1561 es traslladà a Nova Granada, on fou provincial de l’orde franciscà Anà a Castella 1576-85 com a representant del seu orde i obtingué permís per a imprimir la seva obra Recopilación historial tot i això, aquesta no fou publicada fins al s XX l’obra és interessant per al coneixement de la geografia d’aquella regió i dels costums dels seus habitants

Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica 1918 i sobre Sierra Nevada 1921, i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936 Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán Ensayo geográfico , que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979

Catedràtic de geografia de l’Institut Balear de Palma des del 1889 Fou un dels dirigents del partit d’Unió Republicana de Mallorca 1896 Regidor a partir del 1899, el 1911 s’uní a Francesc Julià per a organitzar el Partit Republicà Radical El 1913 intentà el reagrupament amb els republicans federals en el partit autònom d’Unió Republicana de Mallorca Se n'anà a Santander l’any 1914

Professor de geografia a la Universitat de Cambridge 1958-74, universitat de la qual fou professor emèrit 1979-2022 Fou cofundador 1964 i membre del Cambridge Group for the History of Population and Social Structure, grup que codirigí fins l’any 1994 Fou un dels capdavanters en el desenvolupament de la demografia històrica al Regne Unit Presidí la British Economic History Society 1996-98 i la British Academy 1997-2001

Estudià a la Universitat de Bahia Professor a les universitats catòlica de Bahia 1954-60, Sorbona 1968-71, Toronto 1972-73, Columbia 1974 i São Paulo des del 1985, treballà a l’Àfrica tropical i mediterrània i a l’Amèrica del Sud És autor de Le métier de la géographie en pays sousdeveloppé 1963, Por uma Geografia nova 1981 i Brasil território e sociedade no início do século XXI 2001

Pèrita mercantil 1950, es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1976 i, posteriorment, obtingué el títol del Collegi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya 1988 Catalogà la biblioteca donada per Estanislau de Kostka Aguiló a la Societat Arqueològica Lulliana 1978 i inicià l’inventari del fons de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País de l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou la bibliotecària de la Societat Arqueològica Lulliana 1977-83 i, des del 1984, és arxivera bibliotecària del Parlament de les Illes Balears La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’…

Fill del compositor Antonio de Reparaz, intervingué de molt jove en la fundació d’entitats excursionistes i de viatges i en el Primer Congrés de Geografia Colonial i Mercantil, a Porto Publicà articles en revistes i diaris portuguesos i polemitzà amb Teófilo Braga, en defensa de la prioritat dels trobadors catalans com a introductors de la influència provençal a la península Ibèrica Braga hi avantposava els gallecs i portuguesos Des del 1878 collaborà en la revista de Barcelona El Viajero Ilustrado posteriorment s’establí a Barcelona, on conegué africanistes, com el geògraf català R Beltran…

Segons el Ṛig Veda casta, els bramans provenien de la cara de Brahmā, i per tant eren considerats éssers sagrats que arribaren a fer de la religió un monopoli propi bramanisme Llurs privilegis eren archā veneració de la gent, dāna donacions, especialment dakṣhiṇā estipendi, ajeyatā afranquiment d’opressió i avadhyatā immunitat de la pena capital Actualment hi ha més de 1 800 subdivisions d’aquesta casta, disperses per tota la geografia de l’Índia