Resultats de la cerca

L’antic poble de Castellviny es troba enclavat al cap de l’anomenat penyal de Castellviny 1000 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, damunt del poble la Bastida de Sort i equidistant dels nuclis de Pujalt i Olp Si fem cas de la toponímia, en aquest indret hi podria haver el castell d’Enviny, encara que la distància entre Enviny i Castellviny és considerable Vers el 970 es documenta la villa Imbicinio que segurament correspon a l’actual llogaret d’Enviny, i el castell és esmentat per primera vegada l’any 1081 com el terme on es localitza un capmàs que el comte Artau I donà al…

Situació Aspecte de les escasses ruïnes d’aquesta església, situades al recinte inferior del conjunt arqueològic Arxiu A Bastardes A l’extrem oposat del castell, en el recinte inferior i ran de muralla de migdia i de l’antic accés al poblat, hi ha les restes excavades d’aquesta església MRR Mapa 33-12290 Situació 31TCG323598 Història La història d’aquesta església va lligada a l’evolució del Castelló Sobirà, del qual n’era l’església parroquial La primera notícia del Castelló Sobirà apareix en el document de la suposada donació del comte Isarn de diversos béns a favor de l’abat i del monestir…

El lloc d’Altron i la seva església són documentats des de l’inici del segle XII El primer esment de l’església de Sant Sadurní, dins la Vall d’Àssua data del 1102, en què Sendred feu testament, pel qual deixava diversos béns mobles i immobles a les esglésies de Sant Pere i de Sant Sadurní d’Àssua L’any 1149, amb motiu de la consagració de l’església del monestir de Gerri, Gacet d’Àssua i el seu germà Oliver donaren al cenobi el capmàs d’Una, a la vila d’Otron mas confirmat en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1164 Els delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en el seu…

El castell de Rodés és documentat en dos juraments de fidelitat prestats pels seus primers castlans al comte de Pallars Sobirà l’any 1069 per Pere Roger a Artau I i l’any 1125 per Pere Bernat, dit Salvar, a Artau II Als seus peus es localitzava l’església de Sant Vicenç d’Oveix “ que est fundata super flumen Nocharie, subtus castrum quod vocatur Rodez ” que l’any 1100 els comtes Artau II i Eslonça donaren a Santa Maria de Gerri Vers el 1163 el comte Artau III infeudà el castell i el lloc a Roger Bernat A diferència de la rresta de llocs de la Vall d’Àssua que passaren a mans dels…

La presentació dels cartularis, almenys fins al segle XIII, se sol ajustar a unes característiques determinades gran format de quart major a foli major, en pergamí, escrit a dues columnes en lletra librària Els cartularis constitueixen una important font historiogràfica Cal esmentar el cartulari del bisbat de Fulda, del segle IX, un dels més antics, el Becerro gótico de San Pedro de Cardeña, i el Libro gótico de Sant Joan de la Penya Entre els catalans, el d’Alaó, en forma de rètol, el primer de Gerri, del segle XI, el de Lavaix del qual només es conserva una còpia del segle …

Situació Sector del paviment i dels murs de l’església, avui pràcticament invisibles, en una fotografia presa en l’excavació de l’any 1976 J Tous Els escassos vestigis de l’antiga església de Santa Coloma de Surri se situen a tocar el mur de llevant del cementiri d’aquesta població, situada a 2 km de Ribera de Cardós, en una situació eminent sobre la vall JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH542143 Història L’esment més antic de què tenim notícia del lloc de Surri és en el document conegut com la “interpolació de l’auctoritas ” —del document de donació atorgat pel comte Frèdol a favor del monestir…

Situació Absis de l’església, l’única part ben definida d’època romànica que resta en l’edifici ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és a l’extrem sud-est del poble d’Estaís, que és situat sobre la carretera de son a Espot, ja dins la vall d’Espot JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH454155 Història La referència documental més antiga coneguda del lloc d’Estaís és de l’any 1090, en la donació d’un excusatum a Estaís, que fan el comte Artau II i els seus familiars al monestir de Santa Maria de Gerri Per aquest document hom sap que, en aquest moment, Estaís era vila…

Com a vescomte de Castellbò participà a les ordres de Martí I de Sicília, en la campanya de Sardenya 1409 Partidari dels borgonyons i contrari als armanyaguesos, en 1418-19 obtingué la lloctinença i la capitania general de Llenguadoc i Guiena, càrrecs que li foren confirmats per Carles VII, del qual rebé en feu 1425 el comtat de Bigorra i el vescomtat de Lautrec Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’…

Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell 1574, canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat el qual fou nomenat sagristà de Tortosa i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca Quan anava a exercir…

Filla del comte Arnau Roger I i Làscara de Ventimiglia Succeí el seu oncle Ramon Roger I, en complir-se les previsions establertes pel seu pare Molt jove i havent de pagar als marmessors 150 000 sous melgoresos, vengué el patrimoni al rei Jaume II, que l’hi retornà en feu honorat 1297 i l’ajudà contra les escomeses dels seus cosins els vescomtes de Coserans, que pretenien el comtat —desheretats el 1256— emparats pels comtes de Foix i els reis de França, que cobejaven la Vall d’Aran Mantingué la integritat territorial, malgrat invasions i atacs 1295-1311, ja resolt el conflicte de la Vall d’…