Resultats de la cerca
Es mostren 517 resultats
grup irregular

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom amb què alguns teòrics de la música designen aquells grups de figures que impliquen una divisió de la unitat mètrica que les inclou -compàs, temps, divisió del temps, etc.- diferent de la que prescriu l’indicador mètric de la peça.
Els exemples més comuns són el doset, el treset, el siset, etc A la partitura, s’indica amb una xifra -sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal a sota o a sobre del grup- que determina la nova divisió La figura que representa cada una d’aquestes noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell L’ús d’aquesta notació no es generalitzà fins al segle XIX, però amb anterioritat existien nombrosos exemples d’interpretació irregular de grups amb notació regular El cas més freqüent és l’acomodament de ritmes binaris a ritmes…
Els efectes socials de l’atur
Cua de beneficència a Barcelona, Colita, febrer del 1977 ACo L’economia catalana s’havia caracteritzat per uns nivells d’atur baixos De fet, havia estat una economia que havia atret contínuament població forana i en la qual l’estabilitat de l’ocupació havia constituït una pauta habitual Portada de la revista “Butifarra”, octubre del 1977 SB-UAB / GS El creixement continuat de l’atur va significar un trasbalsament d’aquesta situació i tingué diversos efectes que, en gran manera, han estat poc estudiats Així, inicialment va afectar els nous arribats al mercat laboral, majoritàriament joves i…
Els moviments de la guatlla com a resposta adaptativa als canvis agrícoles
Els ocells dels ambients agrícoles es troben avui dia entre els més amenaçats, sobretot els que viuen en les anomenades pseudoestepes Les pseudoestepes són el resultat de la substitució al llarg de la història de les estepes naturals per conreus, majoritàriament conreus de cereals ordi, blat, etc Mentre que les estepes eren hàbitats relativament estables en el temps, els conreus de cereals són efímers, ja que les tasques agrícoles de sega, embalatge de la palla i, en molts casos, la llaurada immediata del terreny comporten a la pràctica la desaparició del conreu com a hàbitat, i justament…
Sant Miquel de les Masies de Nargó (Coll de Nargó)
Situació Petita església rural de nau i absis, força reformada i restaurada fa pocs anys ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al cim del tossal de Sant Miquel, que es dreça a la riba dreta del Segre, prop del llogaret de les Masies de Nargó, a la banda sud-oriental del terme Mapa 34-12291 Situació 31TCG598689 Entre els quilòmetres 37 i 38 de la carretera d’Isona a Coll de Nargó, a mà esquerra venint d’aquesta darrera població, es troba una pista asfaltada que mena a les Masies de Nargó 1 km, des d’on, per un corriol poc fressat i bastant perdedor, s’arriba a la capella uns 20…
L’alimentació
En aquest mapa s’han cartografiat les calories disponibles per dia i per capita als diferents estats que en tenen informació Aquestes dades no corresponen a les quantitats que consumeix cada individu en un país concret, sinó que tan sols indiquen que, d’acord amb la producció i les importacions d’aliments, la mitjana de calories proporcionada per aquests aliments disponibles per habitant té un valor determinat Tenint en compte que una part important dels aliments de què es disposa no es consumeix pèrdues durant la preparació, caducitat, etc, el consum real d’aliments és sempre inferior a la…
Les biblioteques
Les biblioteques han anat evolucionant al llarg de la història de la humanitat, i ho han fet pel que fa a suports, la forma en què s’organitzen i sobretot en les funcions que els corresponen, la part de la població que en fa ús i, per tant, també el paper que hi té el bibliotecari Des d’una visió històrica i territorial, la generalització de les biblioteques s’esdevé per una banda vinculada a les facilitats en els processos d’edició i a l’abaratiment del cost dels documents, i per l’altra, a la millora de les taxes d’alfabetització dels països És possible definir la biblioteca com un servei…
Llibre d’antiquitats
Historiografia catalana
Literatura catalana
Crònica de la ciutat de València escrita en català fins el 1655, que recull notícies dels segles XVI i XVII, amb algunes referències al segle XV i al XVIII.
L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…
, ,
cinquet
Música
Grup irregular que es forma en dividir en cinc una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -sigui perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en 2, 3, etc.
La figura que representa cada una de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 5, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
Els líquens com a bioindicadors
Bacidina phacodes a dalt és una espècie la presència de la qual indica que l’alzinar està en bon estat de conservació Al contrari, l’abundància de Lecidella elaeochroma a baix és indici de la baixa qualitat del bosc Antonio Gómez-Bolea L’any 1866, el liquenòleg William Nylander 1822-99 publicà un article en què deia "els líquens donen, a la seva manera, la mesura de la salubritat de l’aire i són uns higròmetres molt sensibles" D’aleshores ençà, s’han publicat molts treballs científics sobre aquest tema i s’han establert metodologies de treball per a l’ús dels líquens com a indicadors de la…
Despertador de Catalunya
Historiografia catalana
Opuscle polític publicat al novembre del 1713 per justificar els drets a la corona de l’arxiduc Carles d’Àustria i animar la resistència enfront de Felip de Borbó.
Desenvolupament enciclopèdic Aparegué, doncs, en el tram final de la guerra de Successió, fruit d’un acord pres per la Junta de Braços Se n’encomanà una traducció a l’italià amb el títol de Desveglierino , a càrrec del jurista Francesc Solanes, que havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona i que aleshores residia a Nàpols S’emmarca perfectament en el context d’intens debat polític i de creació d’opinió pública del tombant de s XVII europeu L’objectiu bàsic del Despertador de Catalunya fou contrarestar l’opinió dels partidaris de la submissió a Felip V Amb la mateixa finalitat, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina