Resultats de la cerca

Debutà a Parma amb Turandot 1927 i actuà regularment a la Scala de Milà 1929-50 Destacà en la interpretació d’òpera verista i en Manon , de Massenet Fou la primera intèrpret d’ Il Campiello 1936 i de La dama boba 1939, de Wolf-Ferrari El 1941 feu la seva presentació al Liceu de Barcelona

Contra la interpretació més corrent en el Renaixement, intentà de conciliar Plató amb Aristòtil tot relacionant la idea del primer amb la forma substancial del segon Menéndez y Pelayo donà el nom d' ontopsicologisme a la seva doctrina Cal destacar-ne l’obra De naturae philosophia seu de Platonis et Aristotelis consensione libri V 1554

Si en un principi creà l’arquetip de noia lliure i independent Pretty Ladies , 1925 The Taxi Dancer , 1926, més tard s’imposà com a dona de caràcter Chained , 1934 Mildred Pierce , gràcies a la qual guanyà l’Oscar d’interpretació el 1945 Johnny Guitar, 1954 What ever Happened to Baby Jane , 1962, etc

La programació del festival inclou concerts orquestrals i de música de cambra, recitals a càrrec de prestigiosos grups i solistes, el Cicle de Música del Segle XX -que té com a objectiu principal l’estrena d’obres de compositors actuals i la interpretació d’obres del repertori contemporani-, el Cicle Ricard Viñes -deu recitals de piano en què sobres del segle XX- i el Cicle de Joves Intèrprets Entre els solistes que han assistit a les diferents edicions d’aquest esdeveniment destaquen Yehudi Menuhin, Ruggiero Ricci, Jean-Pierre Rampal, Victòria dels Àngels, Jaume Aragall, Joaquín…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol GUIÓ D Ceret FOTOGRAFIA J Solà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris Marta, Elena Jordi, Consuelo Hidalgo, D Ceret Pablo, Josep Font, Rosita Barco, Tino Cruz, la nena Reiggini Clara, Ernesto Treves ESTRENA Barcelona, novembre de 1916, Madrid, 05011917 Sinopsi A la font dels Monjos de Montserrat, Marta i la nena Clara regenten una parada de begudes Un dia segresten la nena, la mare es torna boja i fuig a la muntanya Quinze anys més tard, el baró de Pozas, que temps enrere havia seduït Marta, va a…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la imatge Jordi Tusell, Barcelona, Irati Filmak, Laurenfilm Antoni Llorens, Barcelona, Mare Nostrum, Productora Catalana de Tele-Vídeo Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1957 d’Ignacio Aldecoa GUIÓ FLlagostera FOTOGRAFIA Xavier Camí Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Pou MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Luis Iriondo SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Lucena Macario Martín, Luis Iriondo Simón Orozco, Paco Sagarzazu Paulino Castro, Patxi Bisquert Venancio Artola, Antonio Rupérez Domingo Ventura, Ovidi…

S’inicià en els estudis de piano a sis anys, i a onze ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb W Kerschbaumer i direcció orquestral amb Josef Krips Graduat el 1945, parallelament estudià direcció amb Hans Swarowsky i composició amb Joseph Marx Amplià la formació a París i a Saarbrücken Alemanya Debutà a Zuric i a Londres el 1950, i tres anys més tard ho feu a París El 1955 oferí el seu primer recital a Nova York i el 1956 obtingué el premi Busoni Un dels pianistes de més projecció internacional de la segona meitat del segle XX, se centrà en el repertori romàntic, tot i…

Hi pertanyen els pensadors presocràtics, considerats com els pares de la filosofia grega i occidental Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Heràclit i Anaxàgores El tret comú subjacent a les diferències específiques de cada pensador és un esforç d’interpretació racional del món, del qual cerquen el principi primordial αρχή, en oposició a la mitologia que impregna les cosmogonies religioses i epicopopulars

Les propietats físiques dels lantànids i de llurs composts varien molt d’un element a l’altre, i la interpretació teòrica d’aquestes propietats, d’acord amb l’estructura electrònica, constitueix una confirmació de la validesa de les teories quàntiques Els lantànids són feblement electronegatius i, per tant, bescanvien amb facilitat llurs tres electrons perifèrics per donar combinacions iòniques

D’aptituds molt precoces, els anys seixanta se situà entre els principals virtuosos mundials del violí El seu repertori és d’una gran amplitud, però s’ha destacat sobretot en la interpretació dels romàntics Ha dut a terme nombrosos enregistraments, d’entre els quals cal esmentar el de les sonates de Beethoven amb el pianista VAškenazij