Resultats de la cerca
Es mostren 487 resultats
François Englert

Francois Englert
© Université Libre de Bruxelles
Física
Físic belga.
Llicenciat en enginyeria civil electromecànica 1955 i en física 1958 per la Universitat Lliure de Brusselles, en la qual es doctorà l’any 1959 Aquest mateix any anà a la Universitat de Cornell EUA, on es dedicà a la investigació fins el 1961, any que retornà a la Universitat Lliure de Brusselles com a professor Conjuntament amb Robert Brout, fou director del Grup de Física Teòrica d’aquesta universitat des del 1980 fins a la jubilació, el 1998, que fou nomenat professor emèrit Des del 2011 collabora a l’Institut d’estudis quàntics de la Universitat de Chapman de Califòrnia Ha fet…
Horst Faas
Fotografia
Periodisme
Fotoperiodista alemany.
La seva família fugí davant l’avenç de les tropes russes i posteriorment 1947 s’establí a Munic Fotògraf professional des del 1951 per a l’agència Keystone, el 1956 s’incorporà a l' Associated Press AP Cobrí sobretot conflictes bèllics i les imatges que capturà causaren un gran impacte internacional El 1960 fou enviat a la guerra del Congo 1960, després anà a Algèria i el 1962 fou destinat al Vietnam, on passà els anys de la guerra i féu moltes de les seves fotografies més famoses, entre les quals cal esmentar-ne diverses de civils sota els efectes de la guerra que li valgueren el premi…
Leonid Hurwicz

Leonid Hurwicz
© News Service, University of Minnesota
Economia
Economista nord-americà, d’origen rus.
De família jueva d’origen polonès refugiada a Rússia, de petit es traslladà a Polònia Graduat en dret a la Universitat de Varsòvia 1938, estudià a la London School of Economics 1939 i el 1940 s’establí definitivament als EUA, on fou successivament professor a la Universitat de Harvard, al Massachusetts Institute of Technology, on fou ajudant de Paul Anthony Samuelson , i a la Universitat de Chicago, on fou ajudant d’ Oskar Lange Des del 1951 fou professor de la Universitat de Minnesota, on el 1961 fou nomenat cap del departament d’estadística fins a la jubilació 1988 en què fou…
Juan José Barcia Goyanes
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la ciència.
Cinquè membre d’una família de metges —l’origen de la qual es remunta al 1792, en la persona de Juan Barcia y la Cueva, catedràtic de clínica mèdica a la Universitat de Santiago—, fou catedràtic d’anatomia humana i de tècnica anatòmica a Salamanca 1927-29 i València 1929-71, degà de la Facultat de Medicina i rector 1965-71 de la Universitat de València Fou president de la Reial Acadèmia de Medicina de València, cap del servei de Neuropsiquiatria de l’Hospital Provincial de València, i cap de la secció de Neurologia de l’Institut Cajal del Consell Superior d’Investigacions…
,
Stanley Cavell
Filosofia
Filòsof nord-americà, nascut Stanley Louis Goldstein.
El 1943 es canvià el cognom, que prengué d’un dels seus avantpassats polonesos Estudià música a la Universitat de Berkeley, on es graduà el 1947 Posteriorment anà a Nova York a estudiar composició a la Juilliard School of Music, però canvià els seus interessos per la filosofia, que estudià a la Universitat de Califòrnia Los Angeles i, posteriorment, a la de Harvard, on es doctorà i exercí la docència en 1953-56 i des del 1962 fins a la jubilació 1997 El primer de la vintena de llibres que publicà, Must We Mean What We Say A Book of Essays 1969, adopta la perspectiva de la…
Edwin Ernest Salpeter
Astronomia
Astrofísic nord-americà d’origen austríac.
De pare i mare físics, emigrà els anys trenta a Austràlia amb la seva família per a fugir de la persecució als jueus Graduat 1946 en física per la Universitat de Sydney, amplià estudis a Birmingham Gran Bretanya amb Rudolf Peierls i Martin Schwarzschild , i obtingué el doctorat el 1948 Posteriorment anà a la Universitat de Cornell EUA, on el 1957 fou nomenat professor i on exercí la recerca i la docència fins a la jubilació 1997 Desenvolupà les principals aportacions conjuntament amb Hans Albrecht Bethe en els anomenat ‘procés de Salpeter’, i ''equació de Bethe-Salpeter’, amb els…
Ernst Gamillscheg
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Es formà a les universitats de Viena i de París, i es doctorà el 1910 en la de Viena Actiu en 1913-16 a la Hofbibliothek de Viena, fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck 1916-25, de Berlín 1925-45, de Bucarest 1940-44 i de Tübingen 1946-56 Després de la seva jubilació explicà encara cursos a les universitats de Tübingen, de Zuric 1958-59 i de Saarbrücken 1961-62 Deixeble de WMeyer-Lübke i de JGilliéron, en continuà els mètodes de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística Estudià la Romània i prestà una gran atenció als problemes de les influències …
Francesc de Paula Folch i Amich
Metge.
Obtingué el títol de doctor metge cirurgià el 1823 a la Universitat de Granada Catedràtic de la Universitat de Cervera, passà a la Universitat de Barcelona, on ocupà la càtedra de patologia general i d’anatomia patològica Hi fou també degà de la Facultat de Medicina des del 1853 i també fou vicerector de la Universitat Literària de Barcelona des del 1862, càrrecs que mantingué fins a la jubilació 1880 Professor ajudant al Reial Collegi de Cirurgia de Barcelona, institució que li conferí el grau de doctor d’ambdues facultats 1829 El 1832 fou designat per la Reial Acadèmia de…
Luis Alberto Blecua Perdices
Literatura
Investigador i crític literari aragonès, fill de José Manuel Blecua Teijeiro.
Estudià filologia romànica a les universitats de Saragossa i Barcelona, on es llicencià 1962 i doctorà 1973 Després d’exercir la docència en instituts de Barcelona, el 1970 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou catedràtic i impartí literatura castellana del Siglo de Oro i crítica textual fins el 2014, any de la seva jubilació Professor visitant a les universitats de Harvard 1986 i la Sorbona 1991, fou membre corresponent de la Real Academia Española 1982 i numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1984 Formà part del consell assessor de…
Claudio Pavone
Historiografia
Historiador.
Funcionari durant molts anys als arxius de l’estat italià, fou professor associat a la Università degli Studi di Pisa fins a la seva jubilació Durant la seva joventut actuà a la resistència antifeixista clandestina i com a partisà, i fou membre del consell de direcció de l’Istituto Nazionale per la Storia del Movimento di Liberazione in Italia La seva recerca estigué orientada vers les institucions de la Itàlia unificada en el darrer terç del segle XIX i en el nus feixisme-guerra-resistència Dirigí les revistes Problemi del Socialismo i Rivista di Storia Contemporanea , així com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina