Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església M Anglada Es tracta de l’antiga església parroquial Es troba al costat del castell, a la banda de llevant Història La parròquia de Sant Vicenç de Palmerola és establerta a l’església adjacent al castell de Palmerola Aquest era, encara, l’any 1227, una domus , o casa forta, sota el domini dels senyors de la Portella, a cura d’uns castlans cognominats Palmerola L’església existia ja el segle XII juntament amb aquesta domus El castell, com a tal, és conegut des del 1286, quan el noble Bernat Guillem de la Portella en rebé la concessió per part del rei…

Era fill segon del vescomte Udalar I i de Riquilda, filla del comte Borrell II de Barcelona A la mort del seu pare 1014 i del seu germà Bernat, regí el vescomtat en nom del fill d’aquest, Udalard II, fins que li traspassà el govern el 1041 Tot i ésser casat i pare d’un fill i dues filles, fou elegit bisbe de Barcelona el 1034 i consagrat a Sant Pere de laPortella Berguedà l’any següent Amb el seu nebot vescomte s’oposà a la política de Ramon Berenguer I i dirigí un avalot contra ell féu apedregar el palau comtal des de la seu i…

Situació Les ruïnes d’aquesta església, constituïda en priorat, són situades al cim d’un petit serral d’aquí li devia venir el nom que emergeix a l’extrem septentrional del municipi, prop de la ratlla fronterera amb Aguilar de Segarra i no gens lluny del termenal de Rajadell Li són properes les masies de Cal Conco per la banda de Grevalosa i la de Cal Boteric pel cantó d’Aguilar Long 1°39’10” — Lat 41°42’35” Un aspecte del conjunt de les ruïnes de l’església des del costat sud-occidental Tal com indica el nom, l’edifici fou erigit dalt d’un turó F Junyent-A Mazcuñan Vista de la part exterior…

Una altra joia de la nostra alta muntanya silícia és Ophioparma ventosa , que viu sobre parets de roca molt exposades i ventejades, i que es caracteritza pel seu tallus groguenc i, sobretot, pels seus apotecis lecanorins, de color vermell intens Ramon Pascual Les ofioparmàcies, recentment separades de les hematommatàcies, se’n diferencien pels ascs sense cambra ocular, amb una cúpula apical amiloide contínua, les paràfisis simples i els conidis bacilliformes L’únic representant al nostre país, Ophioparma ventosa , és un liquen amb el tallus de color groc més o menys verdós,…

Era fill de Ramon Muns i Serinyà Fou advocat, milità en el partit tradicionalista i presidí l’acadèmia de la Joventut Catòlica de Barcelona, vinculada a l’integrisme de Sardà i Salvany, de qui Muns dissentí respecte a la implicació en les batalles polítiques Dos poemes seus foren inclosos a Los trobadors nous i fou premiat als Jocs Florals de Barcelona, el 1866, per la rondalla L’encantada de Lanós i el 1870, signant Lo Cançoner de Vilatort , pel poema L’àngel de la guarda , recollits, amb dos poemes més, a Lectura Popular  1921 Publicà una…

Estès a la vall baixa de l’Isàvena, des del riu límit septentrional del terme fins a la serra del castell de Llaguarres 1150 m alt i, més enllà, a les capçaleres del riu Guard i del barranc de Puigverd tributari de l’Éssera Aquesta serra, al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres , forma part d’una de les darreres alineacions dels Prepirineus, estesa en direcció W-E, des de Graus a la serra de l’Ametllera, des d’on segueix vers el SE, fins al Montsec d’Estall La zona forestal rouredes, alzinars, boixars i…

Malauradament, hom conserva poques dades històriques d’aquesta torre La primera referència que en tenim és de l’any 1022, però no torna a aparèixer documentada fins al segle XII, en deixar Segui, senyor del castell de Castellar, la torre de Solanelles a la seva filla Gerberga El 1138 una dona anomenada Manasses, juntament amb els seus fills, fa donació de l’alou de Solanelles al monestir de Sant Pere de laPortella L’any 1267 Blanca, abadessa del monestir de Valldaura d’Olvan, adquirí el castell de Solanelles per al seu monestir…

Al sector occidental de l’actual terme hi havia el castell de Grevalosa, que apareix documentat el 990 Els primers senyors apareixen el 1063, quan Bernat Otger de Castellet vengué al comte Ramon Berenguer I el castell de Grevalosa, i el 1066 quan Gaufred feu el mateix i a més vengué la quadra de Formigosa No sabem si es tracta de dos germans o bé del senyor i el castlà Únicament podem identificar Bernat Otger de Castellet com del Castellet de l’Alt Penedès i no del Bages El segle XIII hi havia a Manresa una família cognomenada Grevalosa, però mai no apareix com a senyora d’aquest…

Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà 977 la genealogia es pot seguir des de Sunifred I de Lluçà mort el 988, casat amb Eugúncia el seu fill Guisad I de Lluçà mort el 1006 —germà de Guisla de Lluçà , muller de Bernat I, vescomte de Conflent—, casat amb Oda de Besora, inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred II de Lluçà mort vers el 1063, casat amb Ermessenda de Balsareny, i arribà al zenit amb el fill Berenguer…