Resultats de la cerca

Vida Administratiu, s’impregnà del fet cinematogràfic amb les filmacions familiars i els reportatges que feu el seu pare Francesc Font i Contel, escultor i arqueòleg Després de la guerra civil començà a colleccionar tota mena de papers de cinema i a redactar a mà fitxes dels films que s’estrenaven a Barcelona Amplià aquest fitxer amb altres films que es produïen al món i que acabà anomenant FitxerFilm, amb unes 50 000 unitats A partir del 1945 inicià la tasca puntual de cronista i crític, en particular de l’amateurisme espanyol i català, i la divulgació erudita en publicacions com ara "Cámara…

Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández compartiren la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris sirena, Marta, Tina Jordi Laura del Valle, Asunción Casal la dida Mary, Carolina López Clara, Alberto Martínez Pedro el Lince, Trino Cruz Carlos, Reiggini sirena nena, Antoni Casanovas el marquès, Dionisio Labata Adolfo Marsillach, Julián de la Cantera l’oficial de marina, Joaquim Torrents Morton, Luis Caballero Rodolfo Marsillach, Jaume Flaquer el pescador Tobías, Joan Oliva Muergo, Juli Nolla un capellà, Eladi Vidal Juan…

Vida A divuit anys entrà a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid i obtingué la titulació el 1966 Debutà com a segon operador en curts i en els llargs En Baldiri de la costa 1968, Josep Maria Font i Espina i De picos pardos a la ciudad 1968, Ignasi F Iquino Fou director de fotografia a TVE, on realitzà sèries com Tauromaquia 1969, Benito Alazraki El 1971 es traslladà al Canadà i feu la illuminació del film Peter and Laura 1971, Raphaël Lévy i la telesèrie La Feuille d’érable 1972, a banda de treballs publicitaris i collaboracions per a l’Oficina Nacional del Film Tornà el…

Fundat l’any 1968, nasqué gràcies a l’impuls de Cèsar Villegas Sanvicens i l’equip de natació sincronitzada del desaparegut Club Drink Fou constituït amb les sec-cions de natació, natació sincronitzada, waterpolo i salts L’any 1973 se centrà en la natació sincronitzada i suprimí la resta de seccions, tot i que posteriorment creà la de salvament Des del 1968 domina, des de categoria aleví fins a sènior, totes les modalitats de natació sincronitzada solo, duo, combo i equips En categoria sènior, ha guanyat el 80 % de les medalles d’or en joc de les competicions estatals Organitzà diverses…

La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…

Prengué el nom de la baronia d’Ayerbe , que el rei creà per a ell El succeí el seu fill Pere II d’Ayerbe i de Cervera mort el 1318, senescal d’Aragó, casat primer amb María Fernández de Luna i després amb Violant de Ventimiglia amb la qual tingué dues filles Constança d’Ayerbe i de Ventimiglia , morta soltera el 1319, i Maria d’Ayerbe i de Ventimiglia morta el 1348 que es casà amb Pere Cornell, baró d’Alfajarín No és segura la filiació dels Ayerbe a la mort sense fills legítims mascles de Pere II Semblen fills illegítims seus Sanç López d’Ayerbe mort el 1357 arquebisbe de Tarragona, i Miquel…

Fill de Basili Güell i Puig-rubí i de Josepa Partegàs i Miquel, féu estudis primaris a Teià El 1886, emigrà a El Salvador, on vivia la seva germana Laura -nascuda també a Barcelona-, que hi tenia una llibreria Durant cinc anys aprofundí la cultura literària i va fer un curs de tenidoria de llibres Passà a Costa Rica el 1901 i aviat treballà al diari “La República”, propietat de César Nieto Díez, casat amb Conxita Casabò i Güell, cosina germana de Güell S'hi formà com a periodista En vendre el seu sogre “La República” , s’installà amb la família a Puntarenas, on treballà en…

Socialdemòcrata, membre del Partido de Liberación Nacional, del 1986 al 1990 fou president de la república de Costa Rica Promogué l’anomenat Pla Arias de pacificació de l’Amèrica Central, signat el 1987 pels presidents de Costa Rica, Guatemala, Hondures, Nicaragua i El Salvador, el qual li valgué el mateix any la concessió del premi Nobel de la pau President, des de la seva creació 1988, de la Fundación Arias para la Paz y el Progreso Humano, presidí també l’agència de notícies Inter Press Service IPS 1991- 94, i forma part del consell directiu del SIPRI Stockholm International Peace Research…

Estudià interpretació, cofundà el grup Comediants i el collectiu del Teatre Lliure Després amplià estudis en l’Actor’s Studio de Nova York, al costat de mestres com Stella Adler, Ernie Martin i John Devers En cinema debutà el 1979 amb La campanada Jaime Camino, i posteriorment participà, sempre com a secundari, en films com ara Barcelona sud 1980-81, Jordi Cadena Laura a la ciutat dels sants 1986 i La febre d’or 1991-93, ambdós de Gonzalo Herralde Daniya, jardí de l’harem 1987, Carles Mira, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor Llums i ombres 1988…