Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
hiperplà
Matemàtiques
Conjunt de punts d’un espai n-dimensional tals que llurs coordenades satisfan una equació lineal.
Els hiperplans tenen propietats algèbriques anàlogues a les dels plans en coordenades cartesianes
juntura
Construcció i obres públiques
Conjunt dels materials i dispositius que configuren la unió entre dos elements contigus de la superfície de formigó d’una estructura.
Mitjançant la juntura hom pretén d’evitar les discontinuïtats verticals i horitzontals i assegurar l’estanqueïtat de la unió davant dels desplaçaments originats per les diverses sollicitacions de construcció i de servei La conformació i la disposició de les juntures és bastant diferent segons la posició geomètrica de la unió dins l’estructura, segons la seva funció amb relació a les sollicitacions tèrmiques i reològiques i amb el sistema constructiu adoptat Així, en estructures de caràcter lineal, cal distingir les juntures longitudinals de les transversals i les horitzontals de…
Antonello da Messina
Retrat d’home , obra del pintor italià Antonello da Messina (1430-1479)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià, fill d’un escultor.
Fou, probablement, deixeble de Colantonio a Nàpols —i no a Flandes com ha estat dit— on entrà en contacte amb la pintura de l’escola flamenca des del 1456 treballà a Messina De l’escola flamenca assimilà la tècnica de l’oli, i, versemblantment, fou ell qui la difongué per Itàlia assimilà també una concepció empírica de la pintura i una preferència per la perspectiva lineal i per les composicions verticals Crucifixió, Sibiu, Romania El seu empirisme, reflectit en una sobrevaloració dels detalls, el portà a pintar visions no convencionalment estàtiques, sinó momentànies de les…
Ronald Brooks Kitaj
Pintura
Pintor nord-americà.
Procedent d’una família jueva, als disset anys anà a Europa i estudià belles arts a Viena Posteriorment, després de servir a l’exèrcit durant dos anys, cursà estudis a la Ruskin School of Drawing and Fine Art d’Oxford 1958-59 i al College of Art de Londres 1959-61, on feu una sòlida amistat amb David Hockney Establert a Anglaterra, es guanyà la vida amb la docència en diverses escoles d’art i féu la seva primera exposició a Londres el 1963 El 1968 tornà als EUA, i esdevingué professor a la Universitat de Califòrnia Parallelament, desenvolupà una obra amb molts punts de contacte amb el pop-…
sintagma
Lingüística i sociolingüística
Tota combinació d’unitats lingüístiques dins la cadena parlada: re-construir; amb mi; la bona vida; escriu una carta; si volguessis, ho faries
.
Un sintagma suposa sempre la combinació, almenys, de dos elements per a constituir una unitat de funció dins l’extensió lineal del discurs, a partir de morfemes lexicals o gramaticals Aquesta unitat funcional, que és el sintagma, pot ésser des d’un simple mot fins a una oració, sintagma per excellència, i pot arribar a integrar-se, al seu torn, en una unitat de rang superior El terme sintagma sol anar acompanyat d’un qualificatiu que en defineix la categoria gramatical Els fonamentals són el sintagma nominal i el sintagma verbal El sintagma nominal té per base el nom substantiu,…
Manuel Ballester i Boix

Manuel Ballester i Boix
© Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
Química
Químic.
Fou professor de la Universitat de Barcelona 1946-78 i de la Universitat de Harvard, EUA 1949-51, i director de l’Institut de Química Orgànica Aplicada del CSIC 1971-85 Dirigí programes d’investigació als EUA i a l’Estat espanyol El 1982 li fou concedit el premi Príncipe de Asturias de la investigació científica i tecnològica, i el 1985, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic Des del 1969 fou acadèmic corresponent de l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i des del 1982, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona L’equip de treball que…
distorsionador
Electrònica i informàtica
Efecte d’àudio resultant de fer passar el senyal original a través d’un element no lineal.
El més usual consisteix a retallar el senyal original per tal de simular la saturació dels amplificadors
barba
Pintura
Petita quantitat d’una capa de color o de tinta pictòrica que sobresurt del límit lineal prefixat.
flama

Esquema de la flama d’un bufador oxiacetilènic
© fototeca.cat
Química
Discontinuïtat del medi gasós que materialitza la zona de reacció de la combustió, on es produeix una transformació química irreversible d’una mescla de gas combustible i de comburent.
La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec Bunsen bec 8 és un exemple de…
Paul Anthony Samuelson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1935 a la Universitat de Chicago i doctorat 1941 a la de Harvard, tingué com a mestres JA Schumpeter i A Hansen , entre altres Desenvolupà la seva carrera acadèmica al Massachusetts Institute of Technology des del 1940 i fou membre de l’Econometric Society, l’American Economic Association i la International Economic Association i fou president de les dues primeres organitzacions 1951 i 1961, respectivament La seva obra més important és Foundations of Economic Analysis 1947, una de les més fonamentals de la moderna ciència econòmica i que desenrotllà en termes matemàtics a partir d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina