Resultats de la cerca
Es mostren 825 resultats
mussola
Mussola
wendywiles (CC BY-NC 4.0)
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels triàquids, d’uns 2 m de llargada màxima, de pell llisa i amb els denticles dèrmics molt petits.
La coloració és grisa o grisa terrosa al dors, amb taques blanques i de color marró clar al ventre Habita als fons sorrencs i s’alimenta de molluscs i crustacis, per a trencar les conquilles i closques dels quals té unes fortes plaques dentals És vivípar, però manca de pseudoplacenta Es troba a l’Atlàntic i a la Mediterrània
oxitocina
Bioquímica
Hormona secretada pel lòbul posterior de la hipòfisi que, com la vasopressina, actua durant el part sobre la fibra muscular llisa de l’úter i en provoca la contracció.
Estimula, a més, la secreció de llet i té també un moderat efecte sobre els ronyons És un polipèptid format per nou aminoàcids Fou sintetitzada per primera vegada el 1953 per Du Vigneaud i els seus collaboradors Té la fórmula Cys-Tyr-Ile-Gln-Asn-Cys-Pro-Leu-Gly-NH 2 amb un pont disulfur entre les dues molècules Cys
estampa
Transports
Superfície llisa de la popa dels velers en la part estreta de llur buc, damunt la qual hom escriu el nom del vaixell i la localitat on és matriculat.
màcula acústica
Anatomia animal
Cadascuna de les petites prominències blanquinoses que es destaquen en la superfície llisa de l’utricle i del sàcul, on acaben les ramificacions dels nervis utricular i sacular, respectivament.
planejar
Tecnologia
Fer plana o llisa la superfície o les superfícies d’una peça de fusta passant-hi la plana, el ribot, la garlopa, etc, o treballant-la amb la planejadora.
ventosa
Objecte en forma de casquet, de cautxú o altres materials, que resta adherit per pressió damunt una superfície llisa en fer-se el buit parcial en el seu interior.
sarcòfag
Sarcòfag dels esposos de Tarquínia, ciutat de l’antiga Etrúria
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Arca sepulcral feta per contenir un cadàver i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació.
En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…
Fons d’art romànic del Museu del Cau Ferrat (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu del Cau Ferrat de Sitges fou establert per Santiago Rusiñol l’any 1894, amb la incorporació d’una collecció de ferros forjats que l’artista havia tingut guardada en el seu primer Cau Ferrat del carrer de Muntaner de Barcelona L’edifici havia estat construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que reaprofità pedres del vell castell que s’havia aterrat no feia gaires anys No fou, però, fins l’any 1933 que es constituí pròpiament el Museu inaugurat dos anys més tard, que passà a administrar-lo el 1968 la Diputació A més de les estances on habità Rusiñol, es poden…
Sant Feliu Sasserra
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Feliu és situada dins el nucli poblacional de Sant Feliu Sasserra, el qual s’estén al llom d’una petita serra que s’allarga a l’extrem llevantí del terme Long 2°01’19” - Lat 41°56’40” Hom va a Sant Feliu Sasserra per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès i passa per Artés i Avinyó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc anomenat ipsa Serra Molt aviat degué adquirir les funcions de parròquia, que ja no ha deixat més El terme d’Oristà és documentat des del 908, i l’església apareix citada…
Santa Maria de Camps (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vestigis de l’absis de l’església, única resta que ens ha pervingut de l’edifici romànic F Junyent-A Mazcuñan L’església de Santa Maria es dreça al veïnat de Camps, petit nucli habitat estès a la banda nord-occidental del terme Long 1041’24” — Lat 41°46’44” Per a anar-hi cal emprendre la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 13 i just després d’haver travessat un pont, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir una pista, en molt bon estat, que mena al llogarret de Camps, presidit per l’església, davant el portal de la qual hi ha les làpides sepulcrals FJM-AMB…