Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
intuïció
Filosofia
Psicologia
Coneixement directe i immediat obtingut sense discurs reflexiu.
Plató féu de la intuïció una forma de coneixement superior, al qual s’ordenava el coneixement deductiu, i que tenia per objecte la visió de les idees L’escolàstica li donà una funció parallela —possibilitar la visió beatífica— i la distingí de l’abstracció Per a Descartes la intuïció es referia al coneixement de les evidències més simples, com ara el cogito , però fou Spinoza qui en sistematitzà l’aportació fent-ne un coneixement de tercer grau, cert i infallible, que aporta la pau a l’esperit amb el saber suprem que li proporciona Kant només admeté una intuïció empírica, o captació sensible…
Pierre Gaveaux
Música
Cantant, compositor i editor francès.
Tenor a l’església de Sant Severí de Bordeus, renuncià a la carrera eclesiàstica i fou contractat com a tenor pel Teatre de Bordeus El 1789 anà a París i cantà amb la companyia del Théâtre Monsieur, companyia que el 1801 passà al Théâtre Feydeau Aconseguí un èxit remarcable, però la minva gradual de les seves facultats vocals l’obligà a abandonar els escenaris cap al 1812 A París també es dedicà a la composició Escriví diverses cançons patriòtiques franceses, una de les quals, Le réveil du peuple 1795, fou acollida amb gran entusiasme pel seu fervor revolucionari Sobresortí, però, en el camp…
analgèsic
Farmàcia
Medicament que suprimeix el dolor.
Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina,…
Leonora Carrington
Literatura anglesa
Pintura
Escultura
Pintora, escultora i escriptora anglesa.
Educada en un rígid catolicisme, aconseguí estudiar art a Florència El 1936, una reproducció d’un quadre de Max Ernst la decidí a conèixer el pintor, amb qui s’amistançà l’any següent i a través del qual entrà en contacte amb el surrealisme , moviment del qual formà part En esclatar la Segona Guerra Mundial, Ernst fou detingut per la Gestapo, si bé més tard aconseguí escapar als EUA, i Carrington fugí a Espanya, on fou internada en una institució mental, experiència que relatà en el llibre The House of Fear Notes From Down Below 1972 Separada d’Ernst, posteriorment anà a Lisboa i…
El que cal saber del sofriment fetal
El sofriment fetal és un trastorn caracteritzat per una deficiència en l’aportació d’oxigen als teixits del fetus, que es pot produir a conseqüència d’una alteració de l’organisme matern, del fetus mateix o del procés del part El sofriment fetal pot ésser causat per trastorns molt diversos malalties de la dona que causin una baixa concentració d’oxigen en la sang o una deficiència de la irrigació sanguínia de la placenta diverses alteracions i complicacions de l’embaràs i del part, com ara placenta prèvia, toxèmia gravídica i despreniment prematur de la placenta alteracions de les…
Pubertat
Es denomina pubertat el període de la vida en què es produeixen les múltiples transformacions en els plans físic, mental i psicosocial que, en conjunt, constitueixen el pas de la infància a l’edat adulta En definitiva, es tracta d’una crisi biològica orgànica i intellectual en què s’assoleix la culminació de diversos processos del creixement, ja que en finalitzar l’etapa s’adquireix l’alçada, el pes i les dimensions corporals que es mantindran en l’edat adulta de la maduresa sexual, amb l’inici de l’activitat reproductora, l’aparició de les característiques físiques corresponents…
Delfí Abella i Gibert
Psiquiatria
Música
Medicina
Literatura catalana
Metge psiquiatre, assagista i cantautor.
Metge psiquiatre de professió, fou cap del Servei de Psiquiatria de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou autor de treballs sobre la seva especialitat mèdic, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961 El nostre caràcter 1961, Què cal saber d’higiene mental 1963 i Tractat de psiquiatria 1981 i, en assaig, Tòtems actuals 1960 i altres treballs relacionats amb la literatura com Mossèn Cinto vist pel psiquiatre 1958 i Geni i catalanitat de…
,
art australià
Art
Art desenvolupat a la moderna Austràlia.
Fruit d’un fort sentiment nacionalista, s’ha centrat bàsicament en la pintura de paisatge Els primers pintors foren topògrafs i estrangers, especialment anglesos El primer gran artista fou Arthur Streeton 1867-1943, estilísticament relacionat amb l’impressionisme Una evolució natural vers formes postimpressionistes no gaudí de gaire acceptació fins que el mestratge de George Bell i la Herald Exhibition of Modern European Painting 1939 posaren els artistes locals en contacte directe amb els nous corrents artístics Malgrat això, el nou estil que arrelà amb més força fou l’expressionisme Russell…
Carrossa de Vilaragut i Carròs
Història
Filla de Joan de Vilaragut, senyor d’Albaida, i d’Isabel Carròs i Ximenes de Borriol, pel cognom de la qual fou coneguda.
Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una…
Antonin Artaud
Teatre
Teòric del teatre i actor francès.
El 1921 debutà com a actor, a París, amb Lugné-Poe, i l’any següent al cinema amb Mater Dolorosa d’Abel Gance El 1924 s’uní al grup superrealista de Breton, amb Aragon i Vitrac, publicà un llibre de poemes — L’ombilic des limbes 1925— i escriví el guió de La coquille et le clergyman 1926, film de Germaine Dulac però aviat hi trencà i els atacà ferotgement Publicà aleshores L’art et la mort 1929 i Le manifest du théâtre de la cruauté 1932, on exposava la seva utopia dramàtica, influïda pel teatre oriental El 1935 estrenà Les Cenci, únic resultat pràctic de les seves concepcions,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina