Resultats de la cerca
Es mostren 881 resultats
art búdic
Representació de la roda de la doctrina en un fresc del Mustang (segle XVII), a l’Himàlaia
© Fototeca.cat
Art
Conjunt de representacions iconogràfiques i de construccions estètiques elaborades per satisfer les necessitats de la religió budista, realitzades essencialment a l’Àsia oriental, central i meridional.
La seva història pot ésser estructurada en quatre períodes El període inicial segles V-I aC, amb obres a l’Índia, que es remunten a l’època de l’emperador Aśoka segle III aC, com és ara les monumentals columnes pètries disperses per tot el país, i el nucli del stupa I de Sānchī ja al segle II s’inicia a Anurādhapūraya amb esplendor el desenvolupament de l’art budista a Ceilan El període clàssic, d’apogeu cultural i artístic hindú, amb dues fases la de Gandhāra i Mathurā, centres de l’imperi dels Kushāna segles I-III dC, que presenta en el camp de l’escultura indubtables influències…
Mercè Capdevila i Gaya
Música
Compositora catalana.
Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall amb T Montenys i també tingué altres mestres, com Pere Vallribera i Àngel Soler Finalitzà la seva formació musical el 1976 al Conservatori de Música de Barcelona Parallelament a aquests estudis, cursà arts plàstiques a l’Escola Massana de Barcelona i a la Fachhochschule für Wirtschaft Gestaltung de Pforzheim Alemanya A partir del 1977 exercí la docència al Centre d’Estudis Musicals de Barcelona i ben aviat començà a interessar-se per la composició de música electroacústica, per la qual cosa s’inicià amb Gabriel Brncic en les tècniques electroacústiques i d’…
La pintura gòtica
Els inicis de la pintura gòtica De l’«estil 1200» al primer gòtic lineal A Catalunya, la introducció de les formes gòtiques és un procés que té els punts de partida a l’entorn de l’any 1200 Les experiències d’aquell moment eren importants, encara que en el terreny de la pintura no van comportar el començament generalitzat del gòtic No fou fàcil aplegar els esforços dels antics tallers en una renovació completa de formes i continguts Pesaven les inèrcies tècniques, les fórmules i els components d’un art sotmès a les figures i als valors de la superfície bidimensional En aquesta conjuntura es…
Montmagastre

Vista panoràmica del turó amb l’església de l’antic Castell de Sant Miquel de Montmagastre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, de població disseminada.
L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre 764 m alt, coronat pel castell de Montmagastre , que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell L’església de Sant Miquel de Montmagastre , dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores abats d’Àger…
carrer de Montcada
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat
Carrer
Carrer del barri de Ribera de Barcelona que va de la plaça del mateix nom —tocant al passeig del Born— fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s. XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el…
Vladimir
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a la part central de la planura de l’Europa oriental, a la riba del riu Kl’az'ma, hi destaca la indústria química i la maquinària Té institut pedagògic i politècnic i dos teatres Fou fundada el 1108 per Vladimir II Monòmac, que volia crear una ciutat fronterera per tal de protegir els seus estats El 1157 Andreu II Bogol’ubskij en féu la capital del principat de Vladimir-Suzdal' La ciutat es transformà aleshores en el centre polític, religiós i cultural d’aquell estat En 1214-1314, i novament a partir del 1748, fou seu episcopal A partir del 1299 el metropolita de Kíev en féu la seva…
Alquézar

Col·legiata d’Alquézar
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la zona de transició entre Sobrarb i el Somontano, accidentada pels darrers contraforts del Pirineu i drenada pel riu Vero.
L’oli, el vi i les ametlles són els principals productes agrícoles Des dels anys vuitanta és un important centre turístic a l’estiu, gràcies al riu Vero És situada al peu d’una gran roca espadada coronada per un antic castell, després monestir d’Alquézar Santa Maria d’Alquézar Era una canonja augustiniana establerta al final del segle XI Enclavada en una zona disputada pels bisbes d’Osca i de Roda de Ribagorça, a mitjan segle XII, després de la conquesta de Tortosa i de la reorganització de la seva diòcesi, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, príncep d’Aragó, adjudicà a la llunyana…
hospital de Cervelló

L'hospital de Cervelló
© Jaume Ferrández
Medicina
Antic hospital per a l’acolliment de vianants i pelegrins, del municipi d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), a l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès per Sant Boi.
Fou fundat el 1262 per Guillem II de Cervelló, que li cedí el lloc d’Olesa i altres dotacions en depengueren les quadres d’Ordal i de Vallirana Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona el 1328, però, ja ho era per la mitra barcelonina representada, a partir del segle XVII, pel rector d’Olesa El 1381 l’hospital adquirí la plena jurisdicció del terme L’obertura del nou camí ral pel coll d’Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d’una gran part de les rendes a causa de la política dels governs liberals motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX l’administració…
Madrona

Aspecte de les restes de Sant Pere de Madrona, a Pinell de Solsonès
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès, a l’esquerra del riu de Madrona, que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell (dins el terme de Castellar de la Ribera) i aflueix al Segre dins el terme de Bassella (Alt Urgell).
El sector centrat per l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades El nucli central té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada L’antiga església parroquial Sant Pere era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures…
Les gialectals
Caràcters microscòpics principals de les gialectals ascs, ascòspores i paràfisis de Gyalecta truncigena Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens crustacis, típicament amb algues Trentepohlia , que viuen de la zona tropical a la temperada, sobretot en llocs humits i poc illuminats Els apotecis són d’origen hemiangiocàrpic i presenten típicament el disc còncau i un marge propi prominent, paraplectenquimàtic Els ascs tenen la paret prima, sense tolus, no amiloide o lleument I + blau a la gelatina himenial La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina