Resultats de la cerca
Es mostren 1040 resultats
Sant Jeroni (Argelers)
Art romànic
Situació Sector sud-est d’aquesta capella, tipològicament atribuïble al segle X, en molt bon estat de conservació ECSA - JL Valls Aquesta església és situada molt a prop de l’ermita de Santa Maria Magdalena, avui dita santuari de la Mare de Déu de Vida segles XV i XVIII, 2 km a ponent d’Argelers Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 51” N - Long 3° 0’ 12,1” E Hom hi arriba per una carretera que parteix de la D-114, a mà dreta, tot venint de Perpinyà, i que passa per sota el pont del ferrocarril PP Història Cap document medieval d’arxiu no es refereix a aquesta esglesiola, citada juntament amb l’…
Santa Maria de Cubièras de Cinòble
Situació Vista aèria del petit nucli de Cubièras, disposat al voltant de la seva església parroquial o antic monestir de Santa Maria ECSA - F Tellosa Capçalera actual de l’església, orientada a tramuntana ECSA - A Roura L’església parroquial i antic monestir de Cubièras es troba al centre del poble del mateix nom, que és emplaçat a l’encreuament de dues vies de comunicació, la procedent de la Fenolleda per les gorges de Galamús i la que uneix l’alta vall de l’Aude amb el Perapertusès després d’haver travessat el coll de Linars, al peu del Pèg de Bugarach Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 51′46″…
monestir de Gerri

El monestir de Gerri
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Gerri
) situada davant Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), a l’altra banda de la Noguera Pallaresa.
Sembla que en aquest lloc, a l’època visigòtica, hi hagué un monestir sota l’advocació a sant Vicenç, que fou restaurat el 807 pel prevere Espanell i cinc companys Obtingué privilegis d’immunitat i confirmació de béns de Frédol 849 i de Ramon 865, comtes de Tolosa i senyors del Pallars Al segle X prengué com a titular Santa Maria, segurament amb motiu d’acceptar la regla benedictina El 908 tenia setze monjos preveres i tres llecs i vengué al comte Ramon I de Pallars el monestir de Sant Pere del Burgal, que recuperà poc després Joan XIII li concedí l’exempció episcopal el 966 aleshores tenia…
columna
Columna dòrica del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
Element arquitectònic de suport, caracteritzat pel fet d’ésser de secció circular i de complir la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l’arquitrau i l’arc.
També ha estat utilitzada en sentit ornamental finestres romàniques i commemoratiu El seu origen se suposa ligni, i les parts que la componen, base fust i capitell, són la traducció en pedra de l’estructura de l’arbre A Mesopotàmia fou utilitzada esporàdicament A Egipte, per contra, assolí una utilització constant, la qual cosa donà lloc a una gran varietat de tipus, molts d’ells connectats amb les formes vegetals columna palmiforme, lotiforme, papiriforme, hathòrica, protodòrica i campaniforme El món egeu, per la seva banda, originà solucions pròpies, de les quals és expressió la columna…
art andalusí

Pati de la Séquia, a l’Alhambra de Granada
© CIC-Moià
Art
L’art desenvolupat a Al-Andalus tingué unes característiques pròpies dins l’art de l’islam, malgrat que seguí les seves directrius fonamentals i mantingué estretes relacions amb els nuclis directius creadors a Síria.
Al final del segle VIII s’inicià la construcció de la mesquita de Còrdova, edifici cabdal de l’art andalusí, que ja s’aparta clarament de les orientals i particularment de la gran mesquita de Damasc Presenta noves solucions en les arcuacions que separen les naus interiors pel que fa a alguns aspectes de la decoració Al segle IX l’evolució de l’art andalusí es manifestà en l’ampliació d’aquesta mesquita per ‘Abd al-Raḥmān II i en monuments com l’alcassaba de Mèrida, el minaret de San Juan, a Còrdova, i la mesquita de Tudela Navarra, de la qual resten bastants vestigis que demostren una…
Sant Quirze i Santa Julita de Merlant (Porqueres)
Art romànic
Situació Vista de ponent de l’església de Merlant amb el característic campanar d’espadanya, tan comú a les esglésies rurals de la comarca F Tur L’ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant és situada a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, a la falda del vessant d’aquesta darrera, enmig d’un bosc de gran frondositat Mapa L38-12295 Situació 31TDG761665 Per accedir-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot un cop deixat l’estany a l’altura del quilòmetre 12, cal entrar a mà esquerra en la urbanització Caselles d’Avall, d’on surt un camí…
Sant Andreu del Vilar de Terradelles (Vilademuls)
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Andreu es troben ben a prop del petit nucli del Vilar de Terradelles, en un petit serrat, a l’esquerra del Cinyana, separades del petit nucli del Vilar, format pels masos Can Paiet, Mas Ribes i una masoveria d’aquest Mapa L39-12296 Situació 31TDG916625 Aquestes ruïnes ocupen l’extrem d’un petit terraplè separat del nucli de poblament del Vilar per la carretera local que, sortint de la N-II, porta a Terradelles, Vilademus i Banyoles Història Segons F Monsalvatje, consta que l’any 1372 fou redimit el bovatge del “ vicinatus dez Vilar de Sancto Andree de…
Sant Pere del Bac o de l’Obac (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Restes d’aquesta església, amb un parament fet de carreus allargats i ben escairats J A Adell Les ruïnes de l’església de Sant Pere del Bac o de l’Obac són prop del barranc de Sant Pere, al sud de Vilanova de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG362501 Cal anar-hi des de Vilanova, per un camí en direcció a migdia És difícil de trobar AMV Història Aquesta església tingué inicialment una comunitat de monges o donades que devien seguir la regla benedictina Després de quedar sense comunitat, l’església fou unida al cenobi de Santa Maria de Meià i els seus béns foren units a la mensa prioral…
Sant Miquel de Montaspre o d’Aspremont (Camarasa)
Art romànic
Situació Interior del mur de ponent, un dels vestigis més notables del temple, avui ensulsiat ECSA - J Bolòs Els vestigis de l’antiga església de Sant Miquel es troben al sector sud-oest del recinte que conformen el castell i el vilatge de Montaspre Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLlR Mapa 32-12289 Situació 31TCG179542 Història La primera referència al lloc i a l’existència d’una església a l’indret de Montaspre es troba en l’acta de dotació de l’abadia de Sant Pere d’Àger de l’any 1048, atorgada per Arnau Mir de Tost i la seva…
Sant Pere de Soliveta (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat sud-est, amb un alt campanar d’espadanya de dos ulls a la façana de ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al nucli del poble abandonat de Soliveta, enlairat damunt la Terreta, a 793 m d’altitud Mapa 32-11 251 Situació 31TCG070756 S’hi arriba des de la carretera local de Monesma, per una pista que surt del barri del Noguero en direcció a Soliveta JAA Història El lloc de Soliveta és documentat a partir del 1122 llavors Bertran Guillem amb consell de la seva mare Antònia i del seu germà Arnau es lliurà a la canònica de Sant Vicenç de Roda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina