Resultats de la cerca
Es mostren 534 resultats
Editorial Anagrama
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1969 per l’editor Jordi Herralde.
Dedicada a la novella i a l’assaig en castellà, destaca per la qualitat literària de les obres editades, així com per la difusió d’autors joves, poc coneguts i innovadors, característiques que es reflecteixen també en les traduccions d’altres llengües Té presència a Llatinoamèrica El seu catàleg es reparteix en diverses colleccions Panorama Narrativas, Narrativas Hispánicas, Compactos butxaca, Biblioteca de la Memoria, Crónicas reportatges i llibres de viatges i periodístics, Contraseñas literatura d’humor, de contestació i de la contracultura, Argumentos assaig i Otra vuelta de tuerca, de…
L’Aiguadolç
Historiografia catalana
Revista de literatura editada des del 1985 per l’Institut d’Estudis de la Marina Alta i dirigida per Antoni Prats.
Altres membres del consell de redacció que hi figuren des del primer número són Vicent Balaguer, Tomàs Llopis i Carles Mulet Aquesta publicació ha dedicat des dels seus inicis una atenció preferent a la crítica, entesa en un sentit molt ampli quant a la metodologia i a l’erudició literàries Fins el número 25 tardor del 2000, la primera meitat de les seves pàgines l’ocupa un dossier amb articles d’intenció monogràfica la resta, es reparteix normalment entre la secció de “Creació” textos inèdits heterogenis, sovint d’escriptors novells, o bé traduïts de diverses llengües, i alguna…
música antillana
Música
Música de l’arxipèlag de les Antilles, que comprèn les Grans Antilles (Cuba, Jamaica, Haití, República Dominicana i les Illes Caiman) i les Petites Antilles, formades per una sèrie d’illes que s’estenen de les Bahames a les Antilles Neerlandeses, a prop de Veneçuela.
Tot l’arxipèlag presenta com a tret comú l’extinció total de la població i la cultura indígenes, de tal manera que, a diferència de la zona continental americana, no es pot parlar de música indígena antillana La música antillana, per tant, s’ha creat com a resultat d’una continuada transformació criolla amb l’aportació principal d’elements culturals dels colonitzadors europeus, sobretot espanyols, anglesos, francesos, holandesos i portuguesos, també dels esclaus africans i, en menys proporció, de treballadors asiàtics, especialment xinesos Les influències musicals africanes es perceben en…
Berlín Occidental
Geografia històrica
Antic sector occidental de la ciutat de Berlín que constituí un land de la RF d’Alemanya del 1949 al 1990.
Tenia una superfície de 480 km 2 i una població 1986 d’1879200 h L’economia del Berlín Occidental en finir la Segona Guerra Mundial es trobava totalment desballestada i la capacitat productora era, l’any 1945, gairebé només el 25% de la del 1936 Entre els anys 1945 i 1950 s’inicià la recuperació el 1950 hom aprovà el primer conjunt de mesures econòmiques destinades a fer de la ciutat un “aparador de l’abundància capitalista” Entre el 1950 i el 1968 foren aprovades quatre reformes 1950, 1958, 1962, 1968 sobre la base de l’ajuda directa rebuda del govern federal 50800 milions de…
Heinz Holliger
Música
Oboista i compositor suís.
Estudià als conservatoris de Berna i Basilea i més tard perfeccionà la seva tècnica al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de l’oboista Pierre Pierlot Estudià composició amb Pierre Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea i l’any 1959 obtingué el primer premi al Concurs Internacional d’Interpretació Musical de Ginebra Durant alguns anys fou solista de l’Orquestra Simfònica de Basilea Així inicià una carrera de concertista internacional que l’ha convertit en un dels oboistes contemporanis de més notorietat L’any 1966 fou nomenat professor de la Hochschule de Friburg de Brisgòvia…
,
Centre d’Esports l’Hospitalet

Jugadors i equip tècnic del Centre d’Esports l’Hospitalet
CE l’Hospitalet
Futbol
Club de futbol de l’Hospitalet de Llobregat.
Constituït al juliol del 1957, nasqué com a resultat de la fusió dels tres clubs més importants de la ciutat la Unió Deportiva Hospitalet, fundada el 1909 el Club Deportiu Santa Eulàlia, fundat el 1950, i el Club de Futbol Hèrcules Hospitalet, fundat el 1953 La primera junta directiva fou presidida per Domingo Peiró, i les vicepresidències foren ocupades pels expresidents dels antics clubs Joan Solana, Pere Guarro i Emili Huguet Debutà a tercera divisió estatal la temporada 1957-58, i a partir de la següent jugà al nou camp municipal, inaugurat al maig del 1958 Jugà tres…
Relleu de la Marina
Relleu de la Marina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a les muntanyes prebètiques orientals.
L’extens terme és molt accidentat Cabeçó de l’Or 1 109 m alt, al SW la serra de la Grana 1 092 m, a l’W la serra de l’Aguilar 908 m, al N els tossals de Carcondo 530 m, de Mecaroves 559 m, al S l’aspre Racó de Cortès 627 m, al SE Les tres primeres serres tanquen la conca del riu de Relleu , que neix als vessants orientals de la serra dels Plans, travessa el terme de la Torre de les Maçanes Alacantí i el de Relleu en direcció NW-SE i conflueix al riu de Sella dins el d’Orxeta a la seva confluència amb el barranc de Marrulles que neix al Cabeçó fou bastit el 1776 el pantà de Relleu , ampliat el…
boîte
Arts de l'espectacle (altres)
Local d’un tipus poc concret, per regla general no gaire gran, on tenen lloc preferent les actuacions de cantants, de conjunts i grups musicals i, també, les varietats.
Aquests locals, sobretot a França, serviren de lloc d’aprenentatge de molts autors i intèrprets de cançons
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…
Josep Maria de Casacuberta i Roger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i editor.
Llicenciat en dret 1917 i en filosofia i lletres 1921 cursà estudis de filologia romànica a Montpeller i a Zuric Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1958 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1962 El seu interès per la història de la literatura i per la historiografia es feu palès ja de ben jove, amb l’article “Índex de noms propis de la Crònica d’en Muntaner”, aparegut als Estudis Universitaris Catalans 1914 Incorporat a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, exposà la seva tasca en una Memòria dirigida al president de…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina