Resultats de la cerca
Es mostren 433 resultats
valencià
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat al País Valencià; català meridional.
La tendència a anomenar valencià i llengua valenciana el català parlat al País Valencià s’estén progressivament al llarg del s XV la nova designació ja datada el 1414 alterna amb les tradicionals de romanç, pla i català , sense mai adquirir, però, un sentit que contraposés la parla local a la del Principat i a la de les Illes Antoni Canals abans 1395 havia enfrontat “nostra volguda llengua valenciana” a la “llengua catalana” tanmateix, els texts de Canals no presenten cap particularisme lèxic, morfològic o sintàctic que els diferenciï d’escrits contemporanis procedents de qualsevol altre lloc…
Estats Pontificis
Història
Conjunt de territoris d’Itàlia que formaren els dominis temporals dels papes de Roma.
Des del s IV aquests havien posseït un patrimoni extens però sense sobirania Durant la dominació bizantina d’Itàlia, el ducat de Roma depengué, en teoria, dels emperadors de Constantinoble, però de fet fou independent i els pontífexs anullaren, amb llur prestigi i autoritat, el poder de la noblesa local Davant la invasió longobarda, al s VIII, el papa Esteve III demanà auxili a Pipí el Breu, el qual es comprometé 754 a “restituir” al pontífex les terres perdudes, promesa que constitueix la controvertida “donació” de Pipí el Breu damunt la qual basaren els papes llur sobirania Derrotats, els…
Johann Wolfgang Goethe
Filosofia
Literatura
Pensador i literat alemany.
D’origen patrici burgès, estudià dret a Leipzig 1765-68 i a Estrasburg 1770- 71, on es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian Tornà a la seva ciutat per exercir-hi d’advocat, sense gaire vocació seguí una època de gran fecunditat literària Edità, amb Merck i Herder, els Frankfurter gelehrte Anzeigen ‘Quaderns erudits de Frankfurt’, òrgan programàtic de la jove generació progressista A instàncies del duc Carles August, s’installà a Weimar 1775, on aviat es formà un important cercle intellectual Herder, Wieland,…
Agustí Cuadras i Butinas

Agustí Cuadras i Butinas
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, ingressà en aquest orde a Moià el dia 1 de novembre de 1906 acabat el noviciat hi professà el 9 d’agost de 1908 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat de sacerdot a Barcelona el 20 de desembre de 1913 Fou enviat al collegi de Sant Antoni de Barcelona, on ensenyà assignatures de comerç 1913-16 Quan s’obrí la casa d’Alella i s’hi envià els júniors dels últims cursos d’estudis de teologia, hi anà com a professor de teologia i de sagrada escriptura Durant uns quants anys fou mestre dels…
Teatre Principal

El Teatre Principal (F. Cabrer, 1778-1788)
© Fototeca.cat
Teatre
Sala d’espectacles de Barcelona.
Arran de la concessió per Felip II de Castella i I de Catalunya-Aragó del privilegi de representar en exclusivitat obres a Barcelona a l’Hospital de la Santa Creu 1579, el teatre fou alçat a la Rambla, amb el nom de Teatre de la Santa Creu , a l’indret anomenat des d’aleshores pla de les Comèdies El 1787 fou totalment destruït per un incendi Reconstruït gràcies a les donacions d’Antoni de Meca-Caçador-Cardona, marquès de Ciutadilla, i del comte d’El Asalto, el nou teatre, més sumptuós que l’anterior, fou inaugurat el 4 de novembre de 1788 amb el sainet de Ramón de la Cruz El café de…
,
Castell de Pollestres
Art romànic
Situació Portal del recinte del castell, obert a migdia, que dona accés a la plaça de l’església ECSA - JL Valls Les restes del castell i les muralles de Pollestres són situades al centre del poble, prop de l’església parroquial de Sant Martí Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 22,2” N - Long 2° 47’ 43,8” E El poble de Pollestres és 7,5 km al sud-oest de Perpinyà per la N-9 PP Història La primera notícia històrica de Pollestres apareix en un precepte de Lluís el Tartamut del 8 de gener de 878 a favor de l’abadia d’Arles, en què confirmava a aquest monestir la possessió del territori de…
Distensions musculars
És anomenat distensió muscular l’estirament excessiu i sobtat d’un múscul, que en els casos greus pot conduir al seu trencament o esqueixament L’estirament sobtat i excessiu d’un múscul es pot produir, bàsicament, per dos tipus de circumstàncies per la realització d’un moviment violent de manera brusca i precipitada, o bé per un cop derivat d’una caiguda o d’una topada amb altres subjectes o amb qualsevol element dur Per això, les distensions musculars són característiques dels esports violents i d’aquells que es realitzen en equip i emprant elements contundents, com ara pals, pales, etc…
Carròs

Armes dels Carròs
Llinatge d’origen probablement germànic establert a València al segle XIII.
El seu fundador, el noble Carròs , fill d’un comte Alemany Alamandi nom que pot indicar el seu origen, sembla procedent d’Itàlia a la darreria del mateix segle hi havia encara a Sicília uns Carròs que tenien càrrecs oficials i que potser pertanyien a la mateixa família i s’establí, de moment, a Mallorca Passà a València i obtingué la senyoria de Rebollet Dels seus fills, Francesc Carròs morí abans que el pare, i Carròs el succeí en la baronia, i el 1276 li fou encomanat el castell de Bairén El fill d’aquest fou el famós almirall Francesc Carròs i de Cruïlles , que, juntament amb els seus…
Joan Timoneda
Retrat de Joan Timoneda que figura al cançoner Sarao de Amor
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Edició
Escriptor i editor.
Vida i obra Llibreter de professió, dugué a terme una activitat literària i editorial extraordinària amb una gran visió comercial, estigué atent a les novetats literàries del seu temps, captà els gustos del públic lector i compilà i edità obres pròpies, i, sobretot, refoses d’altri, en publicacions impreses de petit format i preu assequible Ben relacionat amb les classes dirigents, especialment les eclesiàstiques, exercí de transmissor cultural des de les elits cap a les classes populars En l’àmbit de la poesia, des del 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics alguns de catalans i…
,
Felip II de Castella

Felip II de Castella, dibuix publicat a La Ilustració Catalana, inspirat en un quadre de Juan Pantoja de la Cruz.
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella (1556-98), de Catalunya-Aragó (Felip I) (1556-98) i de Portugal (Felip I) (1580-98).
Era el primogènit de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal De caràcter retret i reservat, religiós fins al fanatisme, rebé una educació acurada, però molt centrada en el món castellà, fet que perjudicà la seva comprensió del conjunt complex de països que havia de governar Especialment lamentable fou la seva incapacitat per als idiomes el seu francès deficient i el seu desconeixement del flamenc el perjudicaren en les seves relacions amb els alts dignataris de l’imperi i amb els Països Baixos Carles V li confià aviat una participació en les tasques de govern a setze anys fou regent dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina