Resultats de la cerca
Es mostren 570 resultats
els Penitents
Barri
Barri de Barcelona, del tipus ciutat jardí, situat als contraforts del Tibidabo, entre el tram superior de l’avinguda de Vallcarca, el carrer de Collserola, la carretera de les Aigües i la carretera de l’Arrabassada.
El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà el carmelità Francesc Palau , en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària El nucli central del barri es formà al…
Mario Gas Cabré

Mario Gas
© Teatro Español
Teatre
Director i actor teatral.
Format en els teatres universitaris i independents dels anys seixanta, ha dut a terme el muntatge d’un gran nombre d’espectacles i ha actuat en nombroses produccions Ha exercit també com a crític teatral, gestor i animador i director cinematogràfic Com a director debutà el 1968 amb El Adefesio , de R Alberti Ha dirigit, entre altres, L’Òpera de tres rals , de B Brecht 1984, Salomé , d’O Wilde 1985, La Ronda , d’A Schnitzler 1986, Premio Nacional de Dirección, El temps i els Conway , de JB Priestley 1992, Frank V , de Friedrich Dürrenmatt 1992, El zoo de cristal 1995, la trilogia…
La Cuadra de Sevilla
Música
Grup de teatre andalús.
Fundat el 1971 dins del moviment del teatre independent, sota la direcció de Salvador Távora En les seves produccions, hom ha intentat combatre la imatge de l’Andalusia més tòpica mitjançant el recurs a l’èmfasi sobre el dolor i la violència silenciada La presència de màquines ha estat una constant en l’escenografia dels espectacles d’aquest grup, juntament amb la música i el cant D’entre els seus muntatges destaquen Quejío 1972, de clar predomini de la plàstica sobre qualsevol altre component, sia interpretatiu o textual Los palos 1975 Andalucía amarga 1979, poema físic i sonor sobre l’…
Laia
Cinematografia
Pel·lícula del 1970; ficció de 92 min., dirigida per Vicenç Lluch i Tamarit.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films PAC Producciones Artísticas Cinematográficas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1932 de Salvador Espriu GUIÓ Jaume Vidal Alcover, VLluch, Maria Aurèlia Capmany assessora FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Fabià Puigserver ambientació, Juan Frexe decoració MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Ángel Arteaga SO Jordi Sangenís, Federico de la Cuesta, Eduard Fernández INTERPRETACIÓ Núria Espert Laia, Francisco Rabal Quelot, Daniel Martín Esteve, Julieta Serrano Paulina, Manuel Otero Anton, Alícia Moreno Espert Laia nena,…
Julián de Ajuria Cortázar
Cinematografia
Distribuïdor.
Membre fundador i president de la Sociedad General Cinematográfica SGC de Buenos Aires S’establí a Barcelona el 1912 amb el distintiu de Casa Ajuria, i fou l’introductor, el 1917, a Espanya de les primeres marques del cinema nord-americà Fox, Lasky, World, Famous Players, Vitagraph, etc de la mateixa manera que ho havia fet a l’Argentina a través de la SGC El 1918 hi afegí la Paramount i l’Standard Avançant-se a molts professionals del seu temps, també edità, a partir de 1918, una esplèndida revista, "La Esfera Cinematográfica", dirigida per Ruiz Margarit, que des del 1920 comptà amb la…
música d’Extremadura
Música
Música desenvolupada a Extremadura.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Extremadura té un llegat musical tradicional amb uns trets interns específics a causa de les distintes influències de les regions veïnes Mentre la meitat nord, fins al Tajo, mostra una clara relació amb les terres lleoneses, les influències manxegues són evidents a la zona oriental de Badajoz, de la mateixa manera que les andaluses són paleses a la part sud-oest d’aquesta mateixa província En la música extremenya es constata, també, una gran varietat des del punt de vista de l’organització tonal A més dels modes major i menor, que en ocasions…
Els Reig i els Batlló, a Barcelona
Josep Reig i Peix s’establí com a teixidor de seda el 1840 a Barcelona, en un taller al carrer de Cotoners Una guia del 1842 esmenta 66 d’aquests teixidors de vels, tots dintre del recinte tancat de la ciutat vella A l’Exposició Industrial del 1844 hi presentarà gro, setí i mocadors de seda de diversos colors A l’any següent era a l’Exposició de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus teixits i per un Sant Crist teixit en seda, que reproduïa una imatge que tenia a la seva fàbrica Paper comercial de Batlló i Companyia, Societat en Comandita Fèlix Batlló i el seu fill Tomàs continuaren…
Calella de Palafrugell

Vista de Calella de Palafrugell (Palafrugell)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), a la Costa Brava, el més meridional dels nuclis marítims del terme, entre la punta d’en Blanc i la de Forcats.
Es començà a poblar a la fi del segle XVIII abans hi havia botigues o barraques de pescadors i fou el port de cabotatge de la vila de Palafrugell exportació de suro manufacturat, especialment des de mitjan segle XIX i fins a ben entrat el segle XX, i de rajoles i de ceràmica de la Bisbal Esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig primer de la burgesia de Palafrugell, però a partir de 1950-60 del turisme internacional El nucli primitiu és davant les platges d’en Calau, el Portbò i Malaspina, i encara manté elements d’arquitectura popular com les Voltes, un carrer porticat i…
andalusisme
Política
Moviment polític que reivindica alguna forma d’autogovern per a Andalusia.
Malgrat l’escassa força que històricament tingué el sentiment d’identitat andalusa, ja el 1883 elements de la petita burgesia federal reunits en l’Assemblea d’Antequera aprovaren un projecte de Constitució per a Andalusia els anys següents, davant la posició oligàrquica i pro-centralista de la burgesia andalusa, foren els sectors intellectuals i professionals els qui, en part sota la influència del catalanisme, impulsaren el desenvolupament d’un regionalisme cultural i polític —el 1915, Blas Infante publicà El ideal andaluz—, lligat a la problemàtica social agrària i decantat cap a l’esquerra…
esquí cros
Esquí
Especialitat d’esquí artístic i acrobàtic que consisteix en una cursa de quatre o sis esquiadors que prenen la sortida de manera simultània per un recorregut sinuós preparat artificialment.
El descens, d’estil lliure i on el contacte és habitual, discorre per una pista amb bamps, clots, canvis de rasant i revolts peraltats, d’una distància aproximada d’1 km Prèviament a la cursa es disputen contrarellotges individuals per a escollir els 32 esquiadors més ràpids 16 en categoria femenina Els esquiadors classificats participen en les curses d’esquí cros eliminatòries Els primers de cada cursa es classifiquen per a les successives rondes fins a arribar a la ronda final Aquesta pràctica és considerada com una especialitat de l’esquí artístic i acrobàtic per la Federació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina