Resultats de la cerca

El primer esment del lloc de Rocafort es troba en un document fals datat entre els anys 1038-58, en què Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, i la seva esposa Almodis feren donació a Miró Foguet i Bernat Llop d’una terra erma al lloc de Forès, dins el comtat de Barcelona i terme de Manresa, a la frontera amb els sarraïns, perquè la repoblessin i construïssin un castell en el puig de Forès En el mateix instrument es descriu el terme del castell de Forès, un dels límits del qual era, a migdia, ipso reger de Rochefortis Tal vegada la primera referència segura és en realitat de l’any 1076, en…

Antic port medieval situat a la vora de l’Arno, a uns 12 km de la desembocadura, al centre d’una àmplia plana alluvial, conserva encara el paper de nus de comunicacions Juntament amb una tradicional artesania, té indústries tèxtils, farmacèutiques i del vidre Té aeroport internacional Ciutat d’origen discutit, tingué importància ja en època romana La dominació d’ostrogots i llombards en retardà el desenvolupament, ja que, arrossegant-la en llurs enfrontaments amb Bizanci, tallà les seves relacions comercials amb l’Orient i, mentre els ports de la Itàlia meridional florien sota el domini…

Escenes bíbliques de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, sXII ECSA / MA “Els ancians expliquen que temps ha hi hagué un cavaller anomenat Guifré, originari del poble de Rià, situat al territori de Conflent, a les ribes de la Tet, prop del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquest cavaller que excellia en riqueses, armes i consells rebé el comtat de Barcelona de mans del rei dels francs per raó de la seva probitat Un dia va arribar-se a Narbona amb el seu fill Guifré, sobrenomenat el Pelós, per tal d’entrevistar-se amb els enviats del rei Durant una baralla, matà, amb la seva…

L’any 1232, Jaume I concloïa les operacions de conquesta de Mallorca en obtenir la submissió d’un grup de musulmans refugiats a les muntanyes A partir d’aleshores, les Balears oferiren un panorama sociopolític peculiar El rei detingué el domini feudal sobre l’arxipèlag i va lliurar privilegis que afectaren les Illes, tot i que la seva sobirania es trobava mediatitzada per la concessió de Mallorca a l’infant de Portugal, pel tractat de vassallatge de Menorca ambdós del 1231 i perquè Eivissa es mantenia sota control musulmà En resum, doncs, Jaume I governava un territori amb una població…

La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la mort de Jaume I, el 1276, a…

Regí els tres primers comtats esmentats amb el seu germà Miró fins a la mort d’aquest 966, com a successor de llur pare Sunyer Miró sembla haver-se dedicat preferentment als afers interiors de la ciutat de Barcelona i les comarques limítrofes, mentre que el seu germà s’ocupava de la resta, de les qüestions militars i de les relacions exteriors Després de la mort de Miró I de Barcelona , sense successió, Borrell, vers el 967, es casà a Rodés amb Letgarda de Roergue , filla del comte Ramon I de Roergue, marquès de Gòtia, amb la qual cosa trencà la tradició de prendre muller entre les dames del…

Adoptaven superficialment la religió dels països on residien eren excellents músics, dansarins i cantadors, i es dedicaven a la metallisteria o al bescanvi de bestiar, principalment de cavalls Les dones exercien la quiromància i la mendicitat Cap al principi del segle XV, en una nova diàspora, molts s’encaminaren a l’Europa central i occidental, pretextant, en molts casos, que complien una penitència per tal d’obtenir lletres de trànsit que els legalitzessin els viatges Hom els anomenava sarraïns, moros, nubis, etíops, tàrtars o indis i atribuïa títols nobiliaris altisonants als caps ducs i…

Xipre fou inclosa dins l’imperi Bizantí al segle IV Del segle VII al X estigué en poder dels sarraïns i després tornà a mans bizantines Al llarg dels segles fou dominada pels anglesos i per la família francesa dels Lusignan, la qual convertí l’illa en una de les corts més refinades del moment i contribuí a la seva progressiva occidentalització, que culminà durant el regnat de Pere I de Xipre 1359-69 Entre els segles XV i XVI estigué sota el domini de Venècia, fins que el 1573 fou envaïda pels turcs El 1878 passà sota administració britànica Després d’obtenir la independència el 1959, el 1974…

Aquest castell és situat en una terrassa rocosa que forma un penya-segat sobre la confluència dels rius Algars i Matarranya El nucli urbà de Nonasp es formà a redós del castell i té el seu origen en una fortalesa sarraïna, conquerida l’any 1133 per Alfons el Bataller al mateix temps que Mequinensa El rei aragonès inicià una repoblació que fracassà, al cap de poc temps, quan perdé aquelles possessions per la derrota que sofriren els aragonesos a Fraga l’any 1134 Segons sembla, les hosts del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, després d’haver pres Tortosa el 1148, van dur a terme campanyes…

El poble d’Entença, situat a l’esquerra del riu de Queixigar, al peu d’un tossal on hi hagué el castell d’Entença, té el seu origen en una quadra medieval del mateix nom, de la qual sorgí un dels llinatges més importants de la corona catalano-aragonesa Aquesta quadra pertanyia durant el segle XI al terme del castell de Casserres i fou conquerida pel cavaller Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, el qual la donà en feu, l’any 1063, a Mir Gombau perquè hi bastís un castell de pedra i calç El successor d’aquest Mir Gombau fou Pere Mir I d’Entença 1096-1137, que també era…