Resultats de la cerca
Es mostren 1073 resultats
signe
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat pel lingüista suís F.de Saussure en lloc del més tradicional i ambigu de mot per a designar la particular associació d’un concepte significatiu, o significat, i d’una imatge acústica, o significant
.
Cada signe, doncs, presenta un costat semàntic i un de fonològic, com si fossin les dues cares d’un paper Segons això, les llengües mostraran diferències derivades, en primer lloc, d’una distinta categorització dels significats per exemple, la manca de correlació entre el castellà caja i el català capsa/caixa o dels significants per exemple, l’oposició s/z en català, inexistent en castellà, així com també per una associació distinta d’ambdós termes per exemple, el significat “cadira” té significants distints en castellà, anglès, alemany, francès, etc mentre que, per exemple, el significant…
aranzel
Economia
Dret fiscal
Impost que paguen els béns importats a un estat i, en alguns casos, certs béns exportats.
Els primers aranzels tenien la finalitat de recaptar fons per al fisc Amb l’adveniment de la industrialització, l’aplicació de l’aranzel respon més pròpiament al desig de protegir la producció nacional de la competència estrangera que a l’obtenció de recursos fiscals L’aranzel pot ésser específic si és calculat prenent com a base una propietat física del producte pes, volum, etc ad valorem, si és calculat sobre el preu, i mixt , si hom fa intervenir elements ad valorem i específics L’aranzel específic té l’avantatge de la simplicitat en la seva aplicació, però té l’inconvenient de no prendre…
Daniel Buren
Art
Artista francès.
El seu treball es caracteritza per la utilització sistemàtica del mateix material tela o paper en bandes verticals alternes de diversos colors, aplicades sobre un suport mur, anuncis publicitaris, etc o penjades soltes Treballa in situ i escull meticulosament el lloc on installa les seves intervencions Des del 1969 juxtaposa texts i sèries fotogràfiques amb un to evidentment crític La seva obra es basa en la repetició, la superposició de trames a la imatge, la ruptura de plans cromàtics Després d’un viatge al nord d’Àfrica 1971, incorporà elements procedents d’aquesta zona, tals com catifes,…
Josep Aparici i Garcia
Història
Militar
Militar del cos d’enginyers.
Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput el resultat…
,
plumbio-
Química
Forma prefixada sistemàtica del nom del plom, emprada per a indicar la presència d’aquest element en un compost.
col·lació de manuscrits
Diplomàtica i altres branques
Comparació ( conlatio)
sistemàtica de les lliçons variants de còdexs varis, que contenen un mateix text antic, clàssic o medieval.
La collació és feta ordinariàment per mitjà de microfilms o còpies fotogràfiques sobre algun text imprès
amoniacat
Química
Designació, no sistemàtica, dels composts d’addició en els quals l’amoníac actua com l’aigua en els hidrats.
mode

Figures i modes del sil·logisme
©
Lògica
En el sil·logisme
categòric, disposició de les premisses segons llur quantitat (universal o particular) i qualitat (afirmativa o negativa).
Atès que les premisses poden ésser universals afirmatives A, universals negatives E, particulars afirmatives I i particulars negatives O, les possibilitats de combinacions entre premissa major i menor en el sillogisme són de 16 modes AA, AE, AI, AO, EA, EE, etc i, com que aquests 16 modes es donen en cadascuna de les quatre figures que el sillogisme pot tenir segons la posició del terme mitjà en les premisses, el nombre total de figures que els modes assoleixen en el sillogisme és de 64 D’aquestes, tanmateix, només unes quantes són considerades com a lògicament…
codi
Dret
Text de dret positiu concebut amb un criteri unitari i sistemàtic que regula una determinada branca del dret.
El codi és expressió del procés de codificació que s’inicià al s XIX els precedents legislatius que adoptaren aquest nom, dels quals el més conegut és el Codi de Justinià El Codi, no foren més que compilacions o simples recopilacions Cal diferenciar-lo de la compilació o de la recopilació de lleis, puix que, mentre que aquestes són una agrupació de lleis ja existents feta en forma sistemàtica o cronològica, el codi constitueix una llei nova amb un contingut nou, encara que es fonamenti en lleis i costums existents El codi pretén d’assolir la totalitat de la matèria regulada d’una forma…
escola cabalística de Girona
Grup de cabalistes jueus, el primer en terres hispàniques, que, amb el nom hebreu de Ḥaburà Qědoša, es formà a Girona des del començament del s XIII.
Continuaren les especulacions esotèriques elaborades a Provença sota el mestratge d’Iṣḥaq el Cec, un nebot del qual, Ašer ben David, representa l’enllaç personal i literari entre ambdues escoles Es conserven obres en diversos gèneres literaris comentaris bíblics i litúrgics, cartes, poesies, catecismes, tractats, etc de les figures principals Yehudà ben Yaqar, ‘Ezra ben Šělomó, ‘Azriel de Girona, Ya'aqob ben Šešet, Yosef ben Šalom i dels poetes Iṣḥaq ben Šěmuel ha-Leví, Iṣḥaq ben Yěhudà, Mošé ben Šělomó i Mešullam ben Šělomó de Piera Els és peculiar una teoria sistemàtica de les sefirot i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina