Resultats de la cerca

Els seus habitants intercanvien dos tipus de petxines, les bagi i les mwal , que circulen en direccions oposades d’illa en illa seguint un recorregut circular establert La possessió d’aquestes petxines, només possible per a determinats homes, confereix prestigi i rang social Cada intercanvi es produeix segons un cerimonial, en el qual l’home posseïdor d’una petxina kula la cedeix a un altre del qual, al mateix temps, rep la petxina oposada Aquest sistema crea una xarxa de lleialtats i obligacions entre membres de les diferents tribus que permet, com a conseqüència, l’intercanvi de béns…

Situació Façana nord-oriental de l’església primitiva del castell damunt la porta d’entrada hi ha vestigis d’un ràfec i la base d’un campanar d’espadanya J Recarens Aquesta església és situada en un cim rocós i abrupte, al mig d’Argimon Mapa 365M781 Situació 31TDG698313 JRR Història Aquesta petita capella romànica fou afegida al cas tell d’Argimon segurament ja al segle X La primera referència, el 1050, esmenta la fortificació propietat de Ponç i de Cabrera Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el territori que formà la parròquia de l’ermita, el…

Situació Les restes de Sant Simeó de Tavascan, formades per part de la façana i del sector sud-est, es conserven prop de la moderna església parroquial ECSA - JA Adell Al costat de l’actual església parroquial de Tavascan i servint de mur de contenció i de tanca del cementiri, situat a un nivell força més alt que el del carrer, hi ha les restes suposades de l’església de Sant Simeó, després dita Sant Bartomeu, l’antiga església parroquial JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH572230 Història El lloc de Tavascan és esmentat com a fita en el document, datat entre el 1120 i el…

Àrea de distribució de la serp de garriga Macroprotodon brevis als Països Catalans Les comarques més meridionals del País Valencià constitueixen el límit septentrional de l’àrea de distribució de l’espècie per la costa mediterrània de la península Ibèrica IDEM, a partir de dades dels autors La serp de garriga o serp de cogulla Macroprotodon brevis és un petit colúbrid opistòglif que pot assolir els 60 cm de llargada, bé que rarament supera els 40 cm Té el cap curt i aplanat, de color gris amb unes bandes laterals fosques que s’estenen des de les comissures de la boca fins a l’ull En el…

Situació Restes d’aquest casal proper al mas Guardiola, amb la porta original prop de l’angle sud-est ECSA - J Bolòs Restes d’una casa forta situada a tocar del mas Guardiola, a Pallerols de Rialb, al cim d’un serrat, damunt una de les valls laterals de la banda oriental de la conca del Rialb Les parets de la fortificació fan de marges d’una petita esplanada que hi ha davant de la casa de pagès moderna Mapa 34-12291 Situació 31TCG522532 Per a anar-hi, cal agafar el camí que va de Gualter a Polig, tot travessant el Rialb a Sòls de Riu, prop de la confluència amb el…

El cap és petit i cònic i sense orelles les potes, pentadàctiles i adaptades a una marxa plantígrada, van proveïdes d’ungles molt fortes i aptes per a poder excavar, i els pèls recobreixen les poques parts del cos on no hi ha escata En cas de perill, l’animal pot cargolar-se, amb la cua envoltant el cos L’aparell digestiu és mancat de dents i va proveït d’una llengua llarga i filiforme, viscosa i molt protràctil les glàndules salivals són molt ben desenvolupades De costums nocturns, arborícoles o terrestres, habiten a les zones boscoses o a les sabanes, i es nodreixen de formigues, tèrmits i…

Educat a la Vanderbilt University, al Delta State College i a la Universitat de Mississipí, treballa com a fotògraf freelance a la regió de Mississipí-Tennessee i a Washington El 1974 exercí de professor d’estudis visuals i ambientals a la Universitat de Harvard Entre el 1978 i el 1979 investigà sobre el vídeo en colors al Massachusetts Institute of Technology Ha guanyat premis de la Fundació Guggenheim, del National Endowment for the Arts i de l’Arts Survey Treballa especialment el paisatge del medi rural del sud-est dels EUA, amb càmeres de gran format i pellícula negativa El més destacat…

Aquesta església era emplaçada on avui dia s’alça la capella de la Mare de Déu de l’Ametllera, al peu de la serra del Castell de Llaguarres, al sud-est de la vila de Lasquarri Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església data del 1098, any en què el bisbe Ponç de Roda amb l’aprovació dels clergues de Roda i en presència de l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer Sunifred de Lluçà, concedí al monestir de Sant Pere de Rodes i al seu abat Ramon l’església de Sant Just d’ ipsa Millera el bisbe s’hi reservà, però, la quarta part dels béns episcopals i la…

Documentat per primera vegada al segle X en els escrits d’Avicenna i al-Farabi, sol designar dos tipus bàsics d’instruments l’un, amb caixa de ressonància -generalment de fusta- de forma piriforme amb mànec llarg i estret i l’altre, amb la caixa de ressonància travessada per una pica que per un extrem fa de mànec i per l’altre de punt de suport Tant l’un com l’altre es toquen gairebé sempre amb l’instrument en posició vertical recolzat sobre els genolls El nombre de cordes és força variable -generalment entre una i quatre- i el mànec pot ser amb trasts o sense Molt estès per tot el nord d’…

Situació Ruïnes del castell, seu d’una comanda templera, al cim d’un turó prop del poble d’Ascó ECSA - J Bolòs Aquest castell, que fou seu d’una comanda templera, és situat al cim d’un turó, sobre la població d’Ascó, damunt la riba dreta de l’Ebre Mapa 32-17 444 Situació 31TBF959618 Des de la part alta del poble, més amunt de la plaça de l’església, surt un corriol que, passant pel costat dels dipòsits d’aigua, porta en pocs minuts fins al cim del turó on s’alcen les restes del castell JBM Història Ascó ha gaudit de sempre d’una posició privilegiada, atesa la seva ubicació estratègica per al…