Resultats de la cerca
Es mostren 992 resultats
Santa Margarida Saplanca del Cairat (Esparreguera)
Art romànic
Situació Aspecte extern d’aquesta rústega capella fa pocs anys restaurada F Baltà És situada sobre el congost del Cairat, a la dreta, dalt un serrat Per anar-hi, per la carretera de Montserrat, cal prendre, abans de l’aeri, un trencall en direcció a ponent que porta a Ca n’Estruc Mapa 36-15392 Situació 31TDG056026 Història El 985 Guillem d’Esparreguera donà a la seu de Vic els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves parròquies El 993, quan el bisbe Arnulf commutà aquest alou amb Sendred de Gurb pel de Sant Boi de Lluçanès, esmenta que dona els castells de les Espases i d’…
Sant Romà d’Erts (La Maçana)
Art romànic
Situació En arribar al llogaret d’Erts, vora la carretera general que va a Arinsal hi ha l’església nova, un edifici del segle XIX, de planta rectangular, molt senzill Hom pot deixar el vehicle en un indret proper a aquesta església i agafar el carrer principal que, després de l’últim edifici, s’estreny considerablement per a pujar als horts Allí hi ha una torre del transformador de la llum Aquest és situat en part sobre la planta del que fou la capella romànica de Sant Romà d’Erts Situació x 1°29′ 45” — y 42°33′45” XLM Història El lloc d’Erts, escrit l’any 1312 Herç , era considerat aquell…
enginyeria dels transports
Transports
Branca de l’enginyeria que defineix el planejament, el traçat i l’explotació de les vies de transport per a ordenar la circulació, augmentar el rendiment i la seguretat i aconseguir una mobilitat més segura, eficaç i còmoda.
Portbou
Vista de la població de Portbou, municipi de l’Alt Empordà
© A. Bachs
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Portbou, de 9,21 km 2 d’extensió, és situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la costa És fronterer amb el Rosselló El territori s’estén pels confins orientals de l’Albera, al punt de contacte d’aquesta serralada amb la mar, i comprèn la vall de la riera de Portbou i els vessants de muntanya que la delimiten Pel N limita amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda la divisòria s’inicia a ponent, al coll de Taravaus, segueix vers llevant pels colls dels Empedrats i de Rumpió, el pla de Ras i el puig de Querroig punt…
Enginyeria de la construcció 2015
Construcció i obres públiques
L'energia eòlica en mar obert El mar podria ser l’emplaçament ideal per a la installació de grans parcs eòlics © European Union / EC-Audiovisual Service / Boulougouris Georges Durant les dues darreres dècades s'ha produït l'eclosió de l'energia eòlica, conseqüència de l'interès de la societat cap a l'ús de les energies renovables, motivat principalment per l'augment de la sensibilitat de l'ésser humà envers la contaminació del medi ambient i la seva preservació, però també per motius econòmics, ja que les principals fonts d'energia actuals provenen de combustibles fòssils i d'energia nuclear…
La Seu Vella de Lleida (segles XII-XIII)
Art gòtic
Introducció La Seu Vella de Lleida, construïda per a ser catedral, convertida en caserna militar a partir del 1707 i actualment un monument obert al públic, és un dels exponents més representatius de l’arquitectura catalana del segle XIII Un segle, aquest, que és productor d’una arquitectura que, per l’excepcionalitat dels seus llenguatges per comparació a l’immediatament anterior i, també, posterior, sovint no encaixa dins les grans classificacions genèriques dels estils artístics medievals Per aquest motiu, aquella part de la historiografia que no l’ha inscrit directament dins el romànic o…
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
b

Escriptura i paleografia
Segona lletra de l’alfabet català, anomenada be.
La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…
hípica

Hípica. Cursa d’obstacles
© Fototeca.cat-Corel
Hípica
Conjunt d’esports en els quals intervé el cavall com a protagonista principal.
Antecedents històrics dels actuals esports hípics són els torneigs i altres jocs cavallerescs medievals, com les partides de caça i els recorreguts, les competicions i els jocs hípics que, a imitació de les caceres, hom practica per itineraris campestres de traçat dificultós, a l’estil de les gimcanes, caceres de guineus, etc No manquen tampoc en l’hípica modalitats de major artificiositat, com les que enfronten dos grups de contendents en la disputa d’una pilota o d’un objecte anàleg entre aquests esports d’equip, el polo és el més difós Les normes fonamentals de l’hípica…
coreografia
Dansa i ball
Art de compondre ballets o danses anotant les figures i els passos dels solistes i dels grups, harmonitzats amb la música i altres elements de l’espectacle.
La primera notació coreogràfica —molt rudimentària— de què hom té notícia és continguda en el Llibre Vermell de Montserrat La coreografia dels primers ballets francesos, anglesos i italians del s XVI s’ha perdut i avui no pot ésser reconstruïda si no és a base de deduccions corroborades pel testimoniatge dels documents contemporanis Sembla que consistien en un passeig o una sèrie de passos que seguien un traçat determinat les evolucions concloïen sovint formant les lletres de l’alfabet o el nom del rei o del personatge al palau del qual eren executats La primera escola sorgí a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina