Resultats de la cerca

Situat al carrer de Vila i Vilà, tingué dos noms diferents per imposició política Tenia 33 m de llargada per una mica més de 9 m d’alçària i era cobert S’hi jugava a pala i es feren famosos els “partits vermut”, celebrats a les dotze del migdia, amb les grades plenes Hi destacaren Pere i Antoni Masip, anomenats Pedrín I i Pedrín II , respectivament, considerats els millors especialistes de pala de l’època en frontó petit Altres jugadors destacats foren Ayerbe, Elorriaga, Salamanca, Hurtado, Aramburu, Albalate, Rubio i Irigoyen

Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà Era situada unamica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila Jaume Merí, 1340 Arnau Tarés, 1385 Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu

Morfologia El gripau corredor Bufo calamita és unamica més petit i menys berrugós que el gripau comú Bufo bufo així mateix, les glàndules paròtides són paralleles, l’ull és daurat i sol presentar una línia vertebral groga Josep M Barres Aquest gripau presenta la morfologia típica, arriba als 70 o 80 mm de longitud, i és de tronc prou robust Té el cap més estret i el musell curt i rom, les glàndules paròtides prominents i paralleles l’ull és groc verdós o entre daurat i argentat, i el timpà, petit, quasi indistint Els tubercles subarticulars són…

Durant unes obres realitzades l’any 1970 als carrers de la població de Palau-sator, foren descobertes nombroses tombes de lloses i algunes de tègula Les trobades a la plaça eren sepultures formades per lloses planes les del carrer del Portal i algunes de les del carrer de la Mosca eren de tègula Totes aquestes tombes eren situades aproximadament a 1 m del nivell del sòl actual El jaciment no fou estudiat i les troballes foren colgades novament o bé destruïdes Sembla que hom hi trobà restes de ceràmica pertanyents a recipients d’ofrenes Segurament cal relacionar aquesta necròpoli amb un…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona, Films d’Orient Josep Maria Forn, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona GUIÓ JJordà FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart MUNTATGE Iván Aledo MÚSICA Sergi Jordà INTERPRETACIÓ Rossy de Palma la tinenta Cifuentes, Ricard Borràs Jaume, Núria Prims Montse, Pep Molina Safont, Joan Masdeu Rocky Roc, Mingo Ràfols Lluís, Lamin Cham Mabwa, Jaume Valls Pep, Julieta Serrano Marieta ESTRENA Barcelona, 08111996, Madrid, 27121996 PREMIS Ciutat de Barcelona d’…

Situació Una vista de l’estança més sencera d’aquest malmès castell F Baltà Les restes del castell s’alcen en un dels vèrtexs 256 m de la serra de l’Ataix, sobre la vila de Martorell Mapa 36-16420 Situació 31TDF108913 Per arribar-hi cal seguir, des de la urbanització del Sunyer de Palau, al terme de Sant Andreu de la Barca, una pista en direcció NW poc menys de 2 km Història EI castell de Rosanes, dins el terme de Castellví de Rosanes, és documentat el 1032 El 1103 Guillem Ramon I de Castellví donà el castell en feu a Udalard Ramon de Rosanes, i el 1110 el nomenà…

L’església de Sant Miquel de Sorerols, esmentada al segle XI, va ser substituïda per una altra que Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, va consagrar l’any 1091 La despoblació del segle XIV va provocar que passés a ser sufragània de Sant Cristòfol de Tavertet L’any 1956 va ser restaurada amb l’ajut de la Diputació de Barcelona L’església és de nau única, capçada a l’est per un absis semicircular L’absis és decorat per un fris d’arcuacions cegues que queden dividides en sèries de tres entre lesenes té, també, tres finestres de doble esqueixada La mateixa ornamentació es…

Hi ha unes poques espècies, de fons arenosos i fangosos, sobre els quals habiten, sovint amagats i nodrint-se d’animals bentònics, que paralitzen mitjançant l’emissió de descàrregues elèctriques de fins a 220 V, produïdes pels òrgans elèctrics, en forma de ronyó, situats entre les aletes pectorals No són comestibles La vaca comuna , o tremolosa Torpedo torpedo , d’uns 60 cm i d’un color grogós o terrós rogenc, amb diverses taques d’un blau fosc vorejades de negre i groc al dors, és comuna entre 4 i 400 m de fondària a les aigües dels Països Catalans La vaca morena T marmorata , una…