Resultats de la cerca
Es mostren 2401 resultats
Costa d’Ivori 2012
Estat
Les inversions d’organismes internacionals en el conreus tradicionals com el cacau permet el creixement de l’economia de la Costa d’Ivori © World Agroforesty Centre Les denúncies de les Nacions Unides contra l'exèrcit, al qual acusen de practicar tortures i execucions d'opositors, va enfosquir la tasca del president Alassane Ouattara, que té el suport dels governs francès i dels Estats Units L'informe de les Nacions Unides havia estat precedit pels documents d'Amnistia Internacional AI i Human Rights Watch HRW, que denunciaven la persecució pels militars dels sospitosos de simpatitzar amb l'…
Jaume Huch i Camprubí
Literatura catalana
Escriptor, editor i mestre.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, posteriorment realitzà un postgrau en Teoria i Crítica del Teatre 1990 i un màster en Estudis Internacionals Com a escriptor s’ha dedicat a la poesia, a la narrativa i al teatre, aquestes últimes, a més, per al públic adult i juvenil Amb el pseudònim de Mitus Stampa , ha publicat, entre d’altres, les narracions Ming, Ping i les sirenes 1987, L’elefant i la cuca de llum 1999, finalista del premi Apelles Mestres 1999, El timbaler del Bruc 1999, En Xucla Fort i la Fina Violina 2001 i El doctor Espiadimonis i el senyor…
Josep Maria Roset i Camps
Fotografia
Fotògraf i activista cultural.
S’inicià en la fotografia a l’edat de setze anys El 1957 obrí un estudi a Rubí, que regentà fins el 1959, quan es traslladà a Madrid en ser contractat per l’agència Europa Press, per a la qual treballà fins el 1962 Hi documentà, entre d’altres, les noces del xa de Pèrsia i, a través de l’agència, la revista Life li publicà fotografies de la mort de Gregorio Marañón Tanmateix, el descobriment dels seus vincles amb la clandestinitat antifranquista comportà la rescissió del seu contracte i la tornada a Rubí, on obrí un segon estudi Al llarg de més de cinquanta anys documentà la vida de la seva…
Fenologia del ocells i el canvi climàtic
Relació entre els canvis fenològics i les estacions de l’any als Països Catalans, segons un estudi fet entre el 1943 i el 2003 en 162 localitats i basat en 29 espècies de plantes diferents Aquest treball inclou 3736 observacions de sortida de fulla, 15410 de floració i 9586 de caiguda de fulla La corba és la tendència que s’observa resseguint la data mitjana La primavera, illustrada per la sortida de la fulla i la floració, s’ha avançat gairebé una setmana d’ençà de la dècada de 1970 Per contra, la tardor, illustrada per la caiguda de la fulla a les mateixes espècies, arriba un parell de dies…
Mamífers passats per alt
“Tri assenyalà les plantes excitat, i no pas perquè fossin extraordinàries o li desvetllessin cap mena d’interès botànic Era que la majoria tenien els brots superiors rosegats A la vista de les lesions, d’un voraviu ben clar i encara tendre, resultava evident que havien rebut mossegades feia ben poc, potser el dia abans mateix Tant Tri com jo ens n’adonàrem de seguida, perquè aquesta mena de coneixements són bàsics a la selva «Son duong», exclamà I afegí en un vietnamita elemental a fi que poguéssim entendre’l «aquí ha menjat la cabra salvatge»” Aquest fragment pertany al diari de camp de l’…
Santa Maria de les Peces (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del seu costat nord-oest, en què destaca la seva porta descentrada i la curiosa forma de les obertures del campanar, molt alterades ECSA - M Anglada L’ermita de la Mare de Déu de les Peces queda apartada del poble d’Alàs cap a llevant en una cota de 900 m d’altitud, des d’on es domina visualment una gran part del curs del Segre Mapa 35-10216 Situació 31TCG782902 S’hi arriba passant per Alàs, que està a 1,5 km de la carretera de Puigcerdà a la Seu per l’entroncament que es troba a 4 km d’aquesta vila, i que cal passar per un pont que travessa el Segre Des d’…
anàlisi del discurs
Lingüística i sociolingüística
Camp d’estudi que s’ocupa del text i la parla des de totes les perspectives, i que es proposa produir descripcions explícites i sistemàtiques d’unitats del discurs.
Aquestes descripcions tenen dues dimensions principals, la textual i la contextual Es tracta d’una perspectiva interdisciplinària sorgida a partir d’altres disciplines de les humanitats i les ciències socials, com la lingüística, els estudis literaris, l’antropologia, la semiòtica, la sociologia i la comunicació oral El seu desenvolupament està estretament relacionat amb l’aparició de l’estructuralisme i molt influït pel formalisme rus, que havia elaborat una anàlisi literària Des de l’inici, els anys setanta, i malgrat els múltiples conflictes teòrics i metodològics, es pot parlar d’una…
la Nucia
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als contraforts orientals del sistema prebètic valencià.
Ocupa els últims retalls d’un glacis molt rost que davalla del Ponoig i del coll del Llamp fins al diapir triàsic del riu d’Algar La partida de Margoig s’enfila a més de 600 m, i són altures molt més modestes el Grau i el tossal de Sentenilla, dins un terme de perímetre i relleu irregulars que travessen el riu de Guadalest, el barranc Fondo i el barranc de la Canal, que fa de partió amb Polop Les pastures ocupen una tercera part del terme, i els conreus de secà les altres dues, dels quals només subsisteixen garrofers 40% i ametllers El regadiu 235 ha, 160 de les quals són de tarongers es…
Granota àgil
La granota àgil Rana dalmatina , encara que de presència no comprovada a terres catalanes, i més corrent al centre i occident europeus, podria aparèixer en algun punt dels Pirineus centrals i ha estat trobada al País Basc Molt semblant a la granota roja Rana temporaria , té les potes posteriors més llargues que aquesta Antonio Bea Una altra espècie de granota roja o bruna, la granota àgil Rana dalmatina ha vist discutida la seva presència des de principis de segle És una forma similar a la granota roja, amb les potes posteriors més llargues si les estirem, el taló ultrapassa…
Castell de Vasel (Estaràs)
Art romànic
D’aquest castell, documentat al segle XI, es desconeix totalment el lloc on era emplaçat, però, tot i això, se sap que formà part del territori del comtat de Berga Una de les primeres notícies data entre el 1068 i el 1095, temps en què Hug Dalmau de Cervera, senyor del castell de Cervera, i el seu fill Ponç Hug juraren fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya pels castells de Sant Esteve, Castellfollit, Vasel, Ferran i Malacara Aquest jurament anà seguit d’una convinença, en la qual apareixen juntament a Hug Dalmau de Cervera, la seva muller Adalèn i llur fill, l’esmentat Ponç Hug De ben…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina